L’escriptor Terenci Moix va néixer el 5 de gener de 1942 a Barcelona i va morir el 2 d’abril de 2003 al mateix lloc. El recordem amb 14 reflexions seves.
Il·lustració: Albert Pons
1. La pornografia és l’erotisme mancat d’intel·ligència.
2. Només aspiro a trobar el paradís a la Terra. I sóc digne de compassió, perquè és possible que l’hagi trobat més d’una vegada i no me n’hagi adonat.
3. Estem especialitzats en una repetició harmoniosa del desastre i de l’estupidesa.
4. La castedat és un crim contra la naturalesa.
5. El despit és tan cruel com l’amor.
6. La soledat, quan és quotidiana, s’escriu amb minúscules molt raquítiques i és humil com una castanyera sense feina.
7. El que ve després de l’amor és massa fort per tornar a intentar-ho.
8. El sexe és bàsic en la vida de les persones, tant quan es fa com quan es reprimeix.
9. Per a mi resulta difícil i angoixador no solament escriure, sinó viure sabent que algú, sigui qui sigui, em pot censurar alguna cosa.
10. Com a home em busco a mi mateix. Ja em trobaré un dia o altre. Sóc una acumulació de totes les contradiccions de la meva època: de les seves coses bones i dolentes.
11. M’agradaria molt ser un cínic. En el fons, o potser no tant en el fons, sóc un sentimental com una catedral.
12. Fins fa pocs anys jo era un fanàtic de muntar pessebres (i fixa’t que dic muntar, com si fos una funció de teatre, ja que la part religiosa i tradicional no tenia cap importància per a mi).
13. [sobre el reconeixement que volia]La placa que m’agradaria: trenta volums d’Obres Completes de Terenci Moix.
14. [sobre l’epitafi que volia] Va viure.
