Breviculum

Fusta

No me’n sé estar: entre, tanque l’armari darrere meu i avance pel passadís

| 21/05/2014 a les 21:46h
Especial: Breviculum
Arxivat a: Cambres pròpies, Breviculum, conte
Buscant folis verges he obert l’armari de l’estudi. Dins, en comptes dels folis i de les altres eines que hi solc guardar, hi veig un passadís. Llarg, en penombra. No me'n sé estar: entre, tanque l’armari darrere meu i avance pel passadís. A dreta i esquerra hi ha portes tancades que ignore on donen. En una d'elles, cap al final del passadís, llig una nota de paper adherida amb cel·lofana: “No passeu”. Apegue l'orella a la porta: no sent res, llevat del centrifugat esmorteït, llunyà, de la rentadora que he deixat engegada a la cuina. Obric: no hi veig res, una foscor total. Hi entre a les palpentes. Quatre parets de fusta envernissada i prou, cap finestra. Confiava que veuria alguna cosa en dilatar-se’m les pupil·les, però s’ha tancat la porta d’una ventada i la foscor no minva. Palpe les parets, buscant, buscant, però no hi ha manera de trobar la porta.    

FES EL TEU COMENTARI

D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.
Imatge il·lustrativa
Lluïsa Castell i Mònica López protagonitzen l'obra de Wajdi Mouawad
Imatge il·lustrativa
Barcelona obre la convocatòria per la nova edició del premi
Imatge il·lustrativa
Un cicle a la Filmoteca de Catalunya projecta els millors films de l'any
Imatge il·lustrativa
La ciutat celebra les festes de la seva patrona d'hivern
Imatge il·lustrativa
Veiem l'anunci polèmic d'una companyia aèria que celebra la diversitat
Imatge il·lustrativa
Una escena relata com es viu per dins i per fora la síndrome d'Asperger
Imatge il·lustrativa
Un vídeo ensenya (a petits i grans) a detectar i parar els paus a l'amor tòxic
Imatge il·lustrativa
14 reflexions d'un estudi que analitza per què la gent és feliç o té bona salut