Breviculum

Fusta

No me’n sé estar: entre, tanque l’armari darrere meu i avance pel passadís

| 21/05/2014 a les 21:46h
Especial: Breviculum
Arxivat a: Cambres pròpies, Breviculum, conte
Buscant folis verges he obert l’armari de l’estudi. Dins, en comptes dels folis i de les altres eines que hi solc guardar, hi veig un passadís. Llarg, en penombra. No me'n sé estar: entre, tanque l’armari darrere meu i avance pel passadís. A dreta i esquerra hi ha portes tancades que ignore on donen. En una d'elles, cap al final del passadís, llig una nota de paper adherida amb cel·lofana: “No passeu”. Apegue l'orella a la porta: no sent res, llevat del centrifugat esmorteït, llunyà, de la rentadora que he deixat engegada a la cuina. Obric: no hi veig res, una foscor total. Hi entre a les palpentes. Quatre parets de fusta envernissada i prou, cap finestra. Confiava que veuria alguna cosa en dilatar-se’m les pupil·les, però s’ha tancat la porta d’una ventada i la foscor no minva. Palpe les parets, buscant, buscant, però no hi ha manera de trobar la porta.    

FES EL TEU COMENTARI

D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.
Imatge il·lustrativa
Una exposició explora la relació entre els modernistes i un dels seus temes preferits: les flors
Imatge il·lustrativa
Una visita guiada permet descobrir els secrets de l'edifici d'Antoni Gaudí
Imatge il·lustrativa
El Museu Picasso organitza la lectura contínua de «Liberté!», un poema de l'amic del pintor
Imatge il·lustrativa
El fons de l'Arxiu de la Diputació permet conèixer la Barcelona de principis del segle XX
Imatge il·lustrativa
Un curtmetratge sobre l'amor secrets que van creixent
Imatge il·lustrativa
Un anunci nadalenc ens anima a tenir cura dels qui estimem
Imatge il·lustrativa
Revivim un capítol de la sèrie protagonitzada per la nena pèl-roja
Imatge il·lustrativa
Un anunci mostra la força amb què viuen, es tranformen i es mantenen algunes relacions