George Orwell i la veritat sobre Espanya

Quan vaig marxar de Barcelona a finals de juny, les presons ja estaven a vessar

George Orwell, davant dels nostres ulls

| 20/01/2017 a les 00:01h
Especial: In memoriam
Arxivat a: Biblioteca, reflexió
George Orwell va néixer a Mothiari (l'Índia) el 25 de juny del 1903 i va morir a Londres el 21 de gener del 1950. El recordem llegint fragments de Spilling the Spanish Beans (Vomitant la veritat sobre Espanya), una sèrie d'articles seus publicats al New English Weekly el 29 de juliol i el 2 de setembre del 1937.
 

El novel·lista i assagista George Orwell (1903-1950)


La Guerra Civil Espanyola ha produï•t probablement una collita de mentides méŽs gran que qualsevol altre esdeveniment des de la Gran Guerra, per˜ò honestament dubto que, malgrat tota l'hecatombe de monges violades i crucificades davant dels ulls dels reporters del Daily Mail, hagin estat els diaris profeixistes els que hagin fet mŽés mal. Han estat els diaris d'esquerres, el News Chronicle i el Daily Worker, amb els seus mètodes molt mŽés subtils de distorsió—, els que han impedit al pœúblic britàˆnic tenir una visió— sobre la veritable naturalesa del conflicte.

El fet que aquests diaris han amagat amb tanta cura éŽs que el govern espanyol, (incloent el govern catalˆà, que éŽs semiautònom) téŽ molta mŽés por de la revolució— que dels feixistes. Ara per ara, Žés gairebéŽ segur que la guerra acabaràˆ amb algun tipus de compromí’s, i, fins i tot, hi ha raons per dubtar que el Govern, que va deixar caure Bilbao sense moure un dit, tingui gaire desitjos de victò˜ria; però˜, del que no hi ha cap dubte éŽs de la precisió— amb què el Govern estàˆ esclafant els seus propis revolucionaris.

Durant els darrers temps, s'ha anat imposant un regne de terror: dissolució— forçosa de partits pol’tics, censura paralitzant a la premsa, espionatge constant i empresonaments massius sense judici.

Quan vaig marxar de Barcelona a finals de juny, les presons ja estaven a vessar: tant Žés aix’í que ja feia temps que les presons normals s'havien desbordat i entaforaven els presos a les botigues buides o a qualsevol altre indret on els poguessin posar.

Però˜ l'aspecte a destacar éŽs que la gent que hi ha ara a les presons s—ón els revolucionaris, no els feixistes; hi s—ón no perquè les seves opinions siguin massa de dretes, sinó perquè só—n massa d'esquerres.

I els responsables que hi siguin só—n aquells revolucionaris tan perillosos que la sola menció— del seu nom fa que en Garvin s'ho faci a sobre: els comunistes.

[...]

I què es un trotskista? Aquesta paraula terrible —avui a Espanya et poden posar a la pres—ó, i tenir-t'hi indefinidament sense judici noméŽs amb el rumor que puguis ser trotskista— tot just comena ara a escampar-se per Anglaterra.

[...]

Fins fa uns quants mesos, deien que els anarcosindicalistes "treballaven lleialment" amb els comunistes. DespréŽs, els van anar apartant del govern; posteriorment, ja semblava que no treballaven tan lleialment; i ara estan en procés de convertir-se en traï•dors. DesprŽés d'això˜ arribaràˆ el torn de Largo Caballero. Caballero, l'exprimer ministre socialista, ’ídol de la premsa comunista fins al maig del 37, ja éŽs a la llista negra: un trotskista, un enemic del poble. I aix’í continua el joc.

El final lò˜gic éŽs un règim en el qual qualsevol diari i partit de l'oposici—ó sigui suprimit i tots els dissidents m’ínimament importants siguin a la presó—. I éŽs clar, un règim així serˆ un règim feixista.

No serˆà el mateix tipus de feixisme que imposaria Franco, potser serà millor que el de Franco i val la pena lluitar per ell, per˜ò serˆà feixisme. NoméŽs que, com que seràˆ controlat per comunistes i liberals, l'hi posaran un altre nom.

FES EL TEU COMENTARI

D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.
Imatge il·lustrativa
El Palau Robert se suma a la commemoració del centenari de l'artista
Imatge il·lustrativa
El Museu de la Vida Rural i Riuada Solidària s'ajunten per posar paraules als darrers esdeveniments
Imatge il·lustrativa
Una exposició explora la relació entre els modernistes i un dels seus temes preferits: les flors
Imatge il·lustrativa
Una visita guiada permet descobrir els secrets de l'edifici d'Antoni Gaudí
Imatge il·lustrativa
Un anunci ens anima a deixar de banda els prejudicis
Imatge il·lustrativa
Un anunci ens recorda què vol dir la paraula inclusió
Imatge il·lustrativa
Un anunci nadalenc ens anima a gaudir de la vida com si encara fóssim nens
Imatge il·lustrativa
Un curtmetratge sobre l'amor secret que va creixent