Foto: (M)
He estat molt temps empaitant el demà fins que l’ara m’ha aturat. M’ha dit no fugis, vine amb mi, tot el que haguem de fer ho farem junts.
En aquest avui que comença intentarem ser forts, encara que a vegades ens sigui tan difícil. Avançarem per carrers on les mirades són tan fredes que glacen. Ens inventarem dreceres que ens portin a llocs nous. Si cal, tornarem a començar. No tot ha de ser per sempre, ni tampoc ha de ser com ahir.
Si hem de ser fidels a algú, serem fidels a l’amor. Estimarem el que fem, el que som, el que tenim. Ho direm en veu alta. Sense mesures ni excuses ni vergonyes. Deixarem que les coses siguin com hagin de ser, i que puguem llegir-nos als ulls les veritats amagades. Desfrenarem els impulsos i acabarem les frases a mig dir. No permetrem que la por ens faci callar ni que els condicionals ens esguerrin les il·lusions.
Obrirem el cor al món, perquè és la manera d’aprendre a ser valents. Escoltant el que portem a dins, respectant el que veiem a fora. Cuidant el que és important perquè no ens torni a passar per alt. I que diguin el que vulguin que si caiem, ens tornarem a aixecar.
Quan arribi la nit i tornem a casa, potser estarem sols, però no desemparats. Dormirem al costat d’una petita llum que espurneja: és la vida que batega.
0
0
