Tast editorial

L'instant previ

I la vida és fàcil i bonica i ens imaginem com serà

| 06/02/2019 a les 00:03h
Especial: Tast editorial
Arxivat a: Biblioteca, tast editorial
La periodista Tatiana Sisquella va néixer a L'Hospitalet de Llobregat el 12 de juny del 1978 i va morir a Barcelona el 6 de febrer de 2014. La recordem llegint un dels articles inclosos al llibre Un dia qualsevol. 
 

Foto: Robert Couse-Baker


A la vida hi ha algunes coses que a vegades són gairebé millors quan estan a punt de passar que quan passen. L'expectativa, les ganes, la imaginació, les possibilitats, les oportunitats, el què serà i com serà. Tot plegat ens dibuixa en l'imaginari el millor dels escenaris i durant uns instants tot surt com havíem planejat.

Perquè quan estem a punt de començar a llegir un llibre nou o quan estem fent la maleta per emprendre un viatge o quan obrim la carta d'un restaurant recomanat per tothom, aquell instant previ que la cosa passi és únic i meravellós. I el llibre és una obra mestra que ens farà riure i emocionar a parts iguals; el viatge és El Viatge, aquell que explicarem als néts com el punt d'inflexió de les nostres vides i el restaurant... què podem dir del restaurant! Al cel segur que no s'hi menja millor.

L'instant previ és un punt en què tot pot passar, tot surt bé, fantàsticament bé, superlativament bé. Quan estàs esperant que passi una cosa, la cosa ja t'ha començat a passar pel cap com a fantasia perfecta, embogida, bigarrada, però divina, com una muntanya russa amb què només s'atreveixen els més agosarats.

Coneixem una persona i sentim que és a punt de començar una cosa: una amistat com les de quan encara fèiem pactes de sang; una relació com les que vèiem a les pel·lícules d'amor ensucrades; una companyia que no ens fallarà mai i a qui mai decebrem. I la vida és fàcil i bonica i ens imaginem com serà. Però el cert és que l'instant previ és el millor instant i alhora pot ser el pitjor, perquè res ens ferirà tant com una decepció, com adonar-nos que allò no era com esperàvem i comprovar que, a vegades, el llibre té un final tou, el viatge ha estat un despropòsit i el restaurant... què podem dir del restaurant!

I malgrat tot, qui en té prou amb la prèvia?
 

Foto: CCMA

 




Article inclòs en el lllibre
Un dia qualsevol

© Hereus de Tatiana Sisquella
© de la imatge de la coberta: Joan Mateu
© d'aquesta edició: Columna, 2014

COMENTARIS

Tatiana
Agustí Caudet, 06/02/2016 a les 17:54
+37
-0
Com fuig el temps per entre els dits i marxa enllà i torne, a jugar, amb el teu cabell, que quiet l'espera, com savent que mai serà molt lluny...
Anyoranza
Anònim, 06/02/2016 a les 21:22
+32
-2
Qquand sento la veu de la seva parella,penso amb ella2016
Emoció
David Salvans, 06/02/2017 a les 10:59
+36
-3
Ulls amarats per l'emoció, pel record, per la impotència de no poder fer res per aquestes injustícies que fan marxar als àngels que fins i tot sense conèixer personalment, es fan estimar tant. Un peto i una abraçada ben forts allà on siguis Tati.
Trist.
Anònim, 06/02/2017 a les 15:15
+12
-1
Per anys que passin sempre pensaré que la seva mort va ser una putada.
Tati
Roser Viñolas , 06/02/2017 a les 15:55
+7
-1
Amb va impacta tant la seva mort,que encara guardo el diari que sortia la seva foto a la portada i cada nit quant sento al Juan maria Pou sempre penso en ella ,el dia que va sortir al Club amb aquella energia,quins pebrots ,càncer de merda....2017
Tatiana
Mercè Carner, 06/02/2017 a les 17:26
+8
-1
Sempre et recordaré Tati! Quant t'escoltava per la ràdio, m'agradava molt sentir-te. I sobre tot recordo el teu riure tant fresc i alegre. Et trobo a faltar tant!....
Per tu
Montse Gómes Llussà de , 06/02/2017 a les 19:09
+3
-0
Un destí fatídic se t'emportà després de passar per mil i un tractaments. Parlant de tu a El sopar vam notar com havies viscut...apassionadament vital...en volíem més...o
Llum
Kireta, 06/02/2017 a les 21:02
+6
-0
Em va impressionar molt l'altre dia al escoltar al seu Joan...era la cara de la Tati reflactida als seus ulls...molt emotiu!!!
anyorança
Anònim, 06/02/2017 a les 23:07
+2
-0
Passat el temps encara podem notar la teva vitalitat, la teva alegria i de ben segur els àngels estan enamorats del ressó de les teves rialles. T'anyorem
Tatiana
Anna Colom, 06/02/2017 a les 23:14
+2
-1
Vaig passar estius magnífics amb tu i al cap dels any em va agradarsentir te a la ràdio. Et recordo molt sovint
La Tati
Anònim, 07/02/2017 a les 21:24
+3
-0
Estic emocionada de llegir els comentaris d'estima que rep la Tatiana... Jo també formo part del grup de persones que estimàvem la Tati sense conéixer-la. Perquè ella era humana, i escrivia i parlava des de la senzillesa de la humanitat. Quan ens va deixar em va quedar un buit molt gran, i una tristesa infinita. Hi penso molt sovint i tinc l'esperança que allí on siguis t'arribi tota l'energia positiva de la gent que, com jo, t'admiràvem i t'admirem.
Ingust
Anonimmarta cairol, 12/06/2017 a les 12:44
+2
-0
Yo tampoc la conexia. Pero y an personas que no va falta conexa. Per trobarlas a falta .estén pasant moment de gent que es ingust que ens dexin
Tati
Anònim, 06/02/2019 a les 20:58
+0
-0
Com es trobe a faltar . El seu somriure . La seva manera de comunicarse. Jo estic buscan el llibre fa molt de temps per tot arreu i no el trobo .

FES EL TEU COMENTARI

D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.
Imatge il·lustrativa
El Museu de la Vida Rural acull la conferència «La tenora i la barítona»
Imatge il·lustrativa
El Museu de la Vida Rural exposa l'obra de l'artista Lourdes Fisa
Imatge il·lustrativa
El Museu de la Vida Rural impulsa la setena edició del festival RUSC
Imatge il·lustrativa
L'Arxiu Fotogràfic de Barcelona mostra com era la ciutat abans de l'obertura de la Via Laietana
Imatge il·lustrativa
L'actriu Anna Bertran dirigeix i protagonitza un curt sobre un moment cabdal de la vida d'una dona
Imatge il·lustrativa
14 reflexions de l'humorista, que deia que «el matrimoni és la principal causa del divorci»
Imatge il·lustrativa
La paraula preferida de l'actor és «sfumatura», que en italià vol dir matís
Imatge il·lustrativa
Una animació sobre el valor de l'esforç i de la paciència