Acords

Quan et sents tan petita

Li hauries agafat la mà, li hauries confessat les pors que t’expliques només a tu

Adrià Puntí: «M'han volgut trencar però no han pogut»

| 01/02/2016 a les 14:03h
Especial: Acords
Arxivat a: El piano, Adrià Puntí, Acords
Mala memòria, falses històries
d’un nen d’abans. 

Ull per ull, Adrià Puntí
 

Foto: Kacper Gunia


T’has aixecat del llit. T’has pentinat, encara et tremolava la mà i t’has dit, mirant-te al mirall, que avui series tan valenta que ni el teu propi reflex et reconeixeria. Al carrer plou i et mulles i t’és ben igual. Ja no vols paraigües, ni trucades de compromís. No vols saber-ne res, d’ell. Tampoc voldries saber res de tu, ni d’aquests cabells que queden xops amb la pluja. Es tornen castanys i sembles una altra.
 
El vas estimar. Vas estimar una mentida. Feta a mida, això sí. Li hauries donat tot, si hagués estat de veritat. N’hauries presumit, li hauries agafat la mà, li hauries confessat les pors que t’expliques només a tu. Els teus somnis ja no s’encongirien rere un punt, sinó que es brodarien amb els seus amb l’agulla de la i.
 
Has plorat d’amagat, per vergonya. No t’has atrevit a dir-ho a ningú. Perquè no saps si ploraves pel que has perdut o perquè, tot d’una, t’ha sabut greu esperar tant d’algú que no coneixies. Et sents estúpida. Però digues, què necessites? Què et sobra? Per què vius tan lluny? Per què vas a dos-cents per hora quan al teu voltant la gent pedaleja sense esma ni presses? Potser voldries arribar a un lloc on, aïllada de tot, no t’atrapés ningú. Ni la teva pròpia ombra.  
 
Treu-te els complexos. Les històries que només són teves. T’has empastifat d’il·lusions la pell, el teu cos i el seu. I ves quina culpa en té. Tampoc sap que l'has reinventat. T’has imaginat tantes coses que mentre volant t’allunyaves del seu costat, has anat perdent el seny, el nord i –ho saps– una mica del que ets. Podries tornar enrere i recollir-ne les engrunes, una per una. I somriure. Però no saps fer-te la gran quan et sents tan petita.
 
Podries viure d’enganys però has après a reconèixer les teves mentides a temps. Fixa’t, tu que vius penjada d’un núvol, encara agraeixes tocar de peus a terra de tant en tant. Viure i malviure entre l’asfalt i el cel, on puges amb una escala que li falten la meitat dels esglaons i d’on baixes amb un paracaigudes esparracat. T’enamores, potser per prudència, del que no existeix. Et sorprens quan no és el que semblava. Perquè resulta que allò, que això, acaba sent poc o massa per a tu.
 
Si trobessis el que busques, t’espantaria haver de cosir dos noms i no saber enfilar l’agulla.

COMENTARIS

Genial Gemma com sempre
Anònim, 01/02/2016 a les 23:34
+1
-0
Òstres es que la Claves!!! Ja és la segona vegada que et llegeixo i em llegeixo el pensament!!!! És fortíssim això! De veritat i ho he de dir!
Senzillament preciós !
Anònim, 03/02/2016 a les 12:09
+1
-0
Reflecteixes i descrius exquisidament el que he sentit i viscut. De debò, un excel·lent et queda molt petit !!
Intentant enfilar l'agulla
Anònim, 16/02/2016 a les 10:27
+0
-0
És reconfortant sentir-se identificat i, a la vegada, merevallat per la manera com ho expiques. Tens expressions molt poètiques. Gaudeixo molt llegint-te.

FES EL TEU COMENTARI

D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.
Imatge il·lustrativa
Els més petits i la creació es troben al festival de literatura i arts infantil i juvenil
Imatge il·lustrativa
L'escola Frederic Mistral-Tècnic Eulàlia ens convida a conèixer el seu projecte educatiu
Imatge il·lustrativa
Dani Espasa dirigeix l'orquestra els Vespres d'Arnardí al Palau de la Música
Imatge il·lustrativa
La Fundació Collserola impulsa un cicle de conferències sobre migracions i convivència
Imatge il·lustrativa
Una escena relata com es viu per dins i per fora la síndrome d'Asperger
Imatge il·lustrativa
14 coses que diu el personatge del professor interpretat per Sergi López a l'obra de Juan Mayorga
Imatge il·lustrativa
Una animació reivindica la importància d'aquest òrgan femení
Imatge il·lustrativa
La fragilitat de la condició humana arriba al TNC amb una obra de Bertolt Brecht