(Carta de comiat a) el Bru

I vam tornar a Can Vies unes quantes vegades, perquè allà ens sentíem lliures, perquè hi havia música i revolta

| 28/05/2014 a les 23:06h
Especial: Veïns
Arxivat a: Sala d'estar, conte
Al televisor se succeeixen les imatges del nostre Can Vies convertit en runes. Foto: Jordi Borràs/Nació Digital.

M’havies de deixar justament avui, tu que sempre deies que les coincidències simbòliques sols passaven a les pel·lícules de cals ianquis. Abandonar-me amb quatre frases i milers de sobreentesos, pagar les dues cerveses i sortir del bar. Enderrocar tres anys d’amor i descobertes amb un «m’he cansat de lluitar, em rendeixo, no sóc tan valent com tu».

I m’he quedat a soles amb el no-res, esmicolant d’esma un tovalló de paper que bé podria esdevenir una metàfora endolada, mirant de fit a fit els culs quasi buits de les copes, palpant la teva olor encara persistent, guanyadora, que aniquila la fortor de fregits arribada de la cuina i la colònia del vell de la taula del costat. Vencent-ho tot. I enfonsant-me a mi.

Mai no hauria imaginat un final com aquest, encara que sovint sentenciàvem que no hi ha res que duri per sempre, potser com una armadura o un salvavides. Ens ho murmuràvem al llit, després d’estimar-nos, amb les suors barrejades, abraçats o jugant amb els peus, que jo sempre els tenia més freds que tu. Saps?, un dia vaig fantasiejar que era jo qui et deia que prou, però ho feia més poètic, que ja em coneixes, que ja saps com sóc. Et deixava una nota enganxada en un imant de la nevera de casa teva on havia escrit: «Adéu, adéu, i bona sort. Només et vull agrair tot el temps que hem estat junts». Hi escrivia això i res més, amb la certesa que sabries que era un fragment d’una cançó del Feliu Ventura, i que de seguida et vindria al cap aquella nit, aquella nostra primera nit.

No ens havíem vist mai fins aleshores, i vam coincidir en un concert del Feliu a Can Vies. Et vaig veure plorar de reüll amb una cançó i no vaig poder evitar d’entendrir-me. Se’t vaig acostar a l’hora dels bisos i tu et vas fregar els ulls per dissimular les llàgrimes. «Els homes també ploren», em vaig atrevir a dir-te. I tu em vas respondre: «Això ja ho he sentit en alguna pel·li americana, és poc original». D’aquí vam saltironejar amb alegria pels viaranys de les nocturnes converses banals, i vam concloure la nit al meu llit. I l’endemà vam esmorzar junts i em vas confessar que, a tu, allò no t’havia passat mai.

I vam tornar a Can Vies unes quantes vegades, perquè allà ens sentíem lliures, perquè hi havia música i revolta. Perquè ningú no ens mirava malament, perquè ens podíem abraçar i fer-nos petons i somiar i ser una mica feliços. Era l’únic espai on t’atrevies a fer això. Quan passejàvem pel carrer o anàvem al teatre o al cinema, preferies que no ens agaféssim de les mans.

Tot allò et venia una mica gros, i t’ho vaig respectar, però a poc a poc vam aprendre a conviure-hi. Vam trencar altres barreres, vam anar a més concerts, vam besar-nos fins a fer-nos sang als llavis, vam voltar món i vam pensar en el futur sense ni adonar-nos-en. Un dia que m’acariciaves la barba (com m’agradaven els teus dits!) em vas preguntar què passaria quan descarriléssim. T’hauria volgut contestar que no descarrilaríem, però jo també era un niu de pors i dubtes. I vaig callar.

M’havies de deixar justament avui, havíem de descarrilar justament ara, que al televisor d’aquest tuguri de mala mort se succeixen les imatges del nostre Can Vies convertit en runes. I sí, t’ho dic a tu, Bru, que no has cregut mai en coincidències simbòliques. I se m’escapen, rabioses, llàgrimes saladíssimes. I tu no véns per dir-me que els homes també ploren. I que els somnis s’acaben però que n’arribaran de nous.
 

COMENTARIS

Cremareu però no convencereu
Anònim, 28/05/2014 a les 23:27
+5
-6
El paper ho aguanta tot, i les pantalles també.
Gràcies
Anònim, 29/05/2014 a les 08:29
+10
-1
Quina tendresa... és molt bonic. Gràcies!
*
Anònim, 29/05/2014 a les 23:26
+2
-0
És preciós... segur que trobaràs algú que no necessiti quatre parets on protegir-se per així atrevir-se a donar-te la mà :).

FES EL TEU COMENTARI

D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.
Imatge il·lustrativa
El festival d'estiu porta els millors muntatges teatrals, musicals i de dansa a Barcelona
Imatge il·lustrativa
El Museu de la Vida Rural proposa una jornada sobre astronomia i contaminació lumínica
Imatge il·lustrativa
El Museu de la Vida Rural inaugura dues mostres fetes per alumnes i professors
Imatge il·lustrativa
Els Juliols de la UB dediquen un curs a la crisi migratòria
Imatge il·lustrativa
La ciutat francesa acull un dels festivals més importants del món
Imatge il·lustrativa
Una animació representa amb traços senzills la cançó de Queen
Imatge il·lustrativa
La nova campanya d'Estrella Damm ens alerta de la contaminació que pateix el mar
Imatge il·lustrativa
Així serà l'any 2026 el temple monumental d'Antoni Gaudí