Coses així

El mal de cap i jo

I, de sobte, em sento pronunciar una paraula que em neix de molt endins: «mama»

| 07/02/2016 a les 19:38h
Especial: Postals
Arxivat a: Cambres pròpies, coses així

Foto: Gonzalo Malpartida


Somio que tinc mal de cap. No és un somni: quan em desperto, el mal de cap encara hi és. Un mal de cap intensament anul·lador: no em deixa dormir, però estar desperta és un malson. Són quarts de cinc de la matinada. M'aixeco com puc i vaig fent tentines fins a la cuina. Em prenc dues pastilles d'Hemicraneal, el medicament que em sol anar millor d'ençà que van retirar el Tonopan del mercat. Torno al llit. Quin turment. M'agafo el cap amb les mans en un intent fracassat de retenir el dolor, d'impedir que creixi. Entra a l'habitació el meu fill petit. Pretén que li deixem espai al nostre llit: somiava coses lletges i està mort de por. Un altre dia li hauria fet un raconet, però avui l'envio de nou a la seva habitació: li dic amb un fil de veu que no em trobo gaire bé. M'incorporo, m'alço. Arribo al lavabo i vomito. Les pastilles no han tingut temps de fer efecte, he tornat a la casella de sortida. No sé què fer. No puc pensar. M'assetja una idea fugaç: no deu ser tan greu morir-se quan el dolor t'està matant. M'estiro. És el mal de cap més insuportable que he tingut mai.
 
Tinc 46 anys, fa exactament mitja vida que vaig deixar el pis dels pares. Fa vint anys que sóc mare i, doncs, fa vint anys que em dedico més a protegir que no pas a buscar protecció. Però ara mateix el mal de cap em devasta. No tinc forces ni per queixar-me. Em rebolco de dolor i, de sobte, em sento pronunciar una paraula que em neix de molt endins: "mama". Només vaig dir "papa" i "mama" als meus pares fins als tres anys. Quan vaig començar a anar a l'escola, van preferir que els digués "pare" i "mare", i així ho vaig fer. Però m'acaba de sortir un mama infantil, un mama ancestral. Un mama que no podia ser un mare, com aquella anècdota potser inventada sobre Pompeu Fabra: quan no sé qui l'alertava d'un perill immediat amb un "vés amb compte", ell va dir que en casos urgents era més eficaç un "cuidado!".
 
D'aquí a unes hores hauré dormit, el paracetamol d'un gram haurà fet camí i ja no tindré la sensació d'haver-me quedat per a mi sola tot el mal de cap del món. Llavors trucaré a la meva mare –sempre em cal trucar a la meva mare, encara que em trobi bé– i li explicaré que la nena que vaig ser l'ha necessitat tant aquesta nit.

COMENTARIS

Gràcies
Anònim, 07/02/2016 a les 22:01
+0
-0
Gràcies, comforta saber que no estàs sola....
Compte amb l'hemicraneal
Anònim, 08/02/2016 a les 11:39
+0
-0
Em sap greu el teu dolor. No sé quin és si cefalea d'Horton o migranya. En tot cas, compte amb l'hemicraneal, el seu ús i abús et pot cronificar la teva dolència, a més de tenir efectes secundaris perillosos. Et desitjo tota la sort del món per trobar una manera efectiva de véncer de teu mal. La meva parella, sofridor de cefalea d'Horton o cefalea en racimos, ho ha aconseguit. Ha aconseguit véncer l'hemicraneal i ha fet retrocedir la cefalea. Cap bon neuròleg et receptaria hemicraneal. Cuida't molt i molta sort.
Gràcies
Anònim, 08/02/2016 a les 22:52
+0
-0
Si, gràcies, ho has descrit tan bé, però tan bé. Que segur que els que han patit o pateixen aquests mals de cap s'han sentit identificats
Ànims i força
Toia, 09/02/2016 a les 07:54
+0
-0
Ho sento!! Ànims i força! El poder de les mares és infinit!! A casa mai han dit mama ,quan ho fan,ja corro!! Truca a la "mama" i deixa't cuidar!!
Migranya
olga Anònim, 09/02/2016 a les 12:05
+0
-0
Et comprenc he patit migeanya molt forta fins els 50 , ara ha baixat però es insuportable. Pregunta al metge simpots pendre Zomig de Sandoz. Si et poses una pastilla al principi, va bastant be. Si malauradament et desperta la migranya....tarda mes. Pregunta al metge... a mi m'ha anat be.
Migranya i déficit de L enzima Dao
Anònim, 11/02/2016 a les 00:18
+1
-0
Suplement de enzima Dao i dieta baixa amb histamina, millora les migrantes. us recomano buscar a google Adriana Duelo Nutricionistas. experta en el tema
Em de seguir fent difusió !! Gràcies !!
Sergi C, 11/02/2016 a les 09:56
+0
-0
Gràcies a tu la meva companya se sent menys sola. Si bé no és, afortunadament una enfermetat greu, si que és tant dolorosa i en conseqüència molesta, que impedeix per complet fer les tasques més senzilles de casa depenent de la intensitat del dolor, i no diguem anar a treballar que és quelcom impossible quan el cos pateix vòmits i mareig d'estómac constants, visió nebulosa, sensació d'estar en un vaixell en moviment, etc.
Jo no pateixo pero n'he tingut prou en veure com pateix la meva companya massa sovint.
Als i les que no tenen ni idea del que és agrairia per la seva propia imatge que no xerressin, ja que el dolor, només el sap qui el passa i els que convivim de ben aprop amb vosaltres.
Comparteixo
Anònim, 26/04/2016 a les 07:25
+0
-0
T'entenc tan be...
Jo he arribat a tenir migranyes de tres dies i es insuportable. No et permet fer res de res i el pitjor, els vòmits. Nomes m'ho ha solucionat Enantyum i tambe el Nolotil, una vegada en vena. El dolor era insuportable. He detectat que coincideix amb èpoques de molt estrés. Aixi que hem d'apendre a relaxar-nos. Estic d'acord en que en aquests casos sempre busques el recolzament dels teus. Ànims!!!

FES EL TEU COMENTARI

D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.
Imatge il·lustrativa
La Diputació de Barcelona proposa un acostament temàtic a la col·lecció Macba
Imatge il·lustrativa
La Universitat de Barcelona fomenta l'anàlisi i la reflexió en el seu cicle de debats
Imatge il·lustrativa
El Museu de la Vida Rural i Versembrant organitzen una activitat de creació musical per a joves
Imatge il·lustrativa
El paranimf de la UB celebra les festes oferint un concert gratuït
Imatge il·lustrativa
Un anunci homenatja els genitals femenins plantant cara a uns quants tabús
Imatge il·lustrativa
Una campanya demana que a les cavalcades de Catalunya ningú s'hagi de pintar de negre
Imatge il·lustrativa
Un anunci nadalenc ens anima a no amagar les nostres qualitats
Imatge il·lustrativa
Un anunci de Nadal reflexiona sobre la necessitat d'acollir i conviure amb la diferència