Tornant a tocar el cel

Però, tot d’una, arriba un instant que el vivim amb tanta intensitat que no en tenim prou

| 10/02/2016 a les 13:56h
Especial: Visions
Arxivat a: Cambres pròpies

Imatge: Hartwig HKD


I sé que allò no va ser ben bé així. Però m’agrada pensar-hi i creure que a vegades podem jugar a recordar.
 
Distreure’ns fent i desfent el passat. Ningú em podrà dir com va ser, en quin moment precís vam tocar el cel. Però m’ho invento, aquí, en aquest silenci que és un paper en blanc. Aquella mirada faré que duri un segon més, i que aquell moment passi a càmera lenta. Que el pugui rebobinar i, just en l’instant precís, aturar-lo. I llavors tocar-te, imitant el que vaig fer, sabent que t’escaparàs, que s’acabarà massa ràpid. Tornaré a passar els meus dits entre els teus cabells, amb delicadesa. Sense que hi siguis, sense que sàpigues que ho estic fent.
 
No tinc el teu permís per refer el que va ser. Si fos per mi, tampoc m’ho permetria. El que passa és que hi ha algú, dins meu, rebel, que fa el que vol amb mi. Aquest algú somia coses que ja sap que no seran. S’emborratxa sol i acaba creient que tot és possible. M’enganya i jo em deixo enganyar. Durant la nit ens omplim copes de mentides, i arriba un moment en què ens és ben igual si allò és real o no. Perquè ja sabem que ens haurem de despertar. Badallant davant d’una tassa de cafè amb llet. Pensant en el que hem de fer i en el lloc on hem d’anar després.
 
Però, tot d’una, arriba un instant que el vivim amb tanta intensitat que no en tenim prou. És com si el present se’ns quedés petit. Necessitem més temps per pair-lo, per sentir-lo, per tornar-lo a viure sense fer gaire soroll.

COMENTARIS

Reviure un instant
Anònim, 11/02/2016 a les 19:18
+0
-0
Un article preciós.....tant debó poguéssim reviure instants del passat i convertir-los en present

FES EL TEU COMENTARI

D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.
Imatge il·lustrativa
El Museu de la Vida Rural acull la conferència «La tenora i la barítona»
Imatge il·lustrativa
El Museu de la Vida Rural exposa l'obra de l'artista Lourdes Fisa
Imatge il·lustrativa
El Museu de la Vida Rural impulsa la setena edició del festival RUSC
Imatge il·lustrativa
L'Arxiu Fotogràfic de Barcelona mostra com era la ciutat abans de l'obertura de la Via Laietana
Imatge il·lustrativa
La paraula preferida de l'actor és «sfumatura», que en italià vol dir matís
Imatge il·lustrativa
Una animació sobre el valor de l'esforç i de la paciència
Imatge il·lustrativa
Un vídeo sobre una història d'amor viscuda entre pensaments
Imatge il·lustrativa
El cicle gratuït «Gandules» permet viatjar a diferents dimensions, èpoques i identitats