La guerrera del nord

Aleshores l’Arya es fixa en la fina línia sanguinolenta que li travessa el coll de banda a banda

| 19/02/2016 a les 22:52h
Especial: Fora de sèries
Arxivat a: La butaca, televisió
S02E04 Arya Stark (Game of Thrones - HBO) 2011-
 

Foto: HBO


En Bran contempla de fit a fit la gran diana que reposa, immaculada, a l’altra banda del pati, el Jon és al seu costat, aconsellant-lo abans no torni a llançar i el Robb s’ho mira divertit una mica més enllà; els pares observen l’escena des de dalt la porxada. Els seus braços menuts amb prou feines poden sostenir l’arc, però l’alça, col·loca la fletxa, vincla la corda, apunta…
 
Ssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssst!
 
La fletxa s’ha clavat al bell mig de la diana, per sorpresa del Bran, que encara està tibant la corda. Es tomba desconcertat i la veu allà al darrere, amb l’arc, encara fimbrant, a les mans: l’Arya fa una salutació burleta i surt disparada, deixant enrere les riallades del Jon i el Robb, perquè el seu germà petit comença a perseguir-la enfurismat. Per l’altre extrem del passadís veu venir la septa –que ja s’ha adonat, doncs, que ha fugit de l’estúpida classe de costura–, així que, amb l’agilitat d’un gat salvatge, canvia de direcció i salta per damunt la barana que la separa del pati, on una mà ferma l’engrapa de sobte per l’espatlla: el seu pare…
 
Com pot ser? Si fa només uns segons era a dalt, amb la mare. El pare intenta dir-li alguna cosa però no pot, fa mala cara, mou els llavis però no en surt cap so. Aleshores l’Arya es fixa en la fina línia sanguinolenta que li travessa el coll de banda a banda, i comprova esgarrifada com aquell trau s’eixampla a mesura que el cap de son pare cau enrere, separant-se del tronc. Un crit de paor li arrenca l’ànima…
 
Obre els ulls, terroritzada, i es troba al davant mateix el rostre desfigurat del Gos, que l’observa encuriosit.
 
–Malsons? –li pregunta ell darrere aquell esguard buit de sentiments.
 
És de nit i estan estirats al terra, al mig del bosc, a recer d’una gran soca de roure i a l’abast de l’escalfor que desprenen les flames d’una foguera que crema enmig dels dos. Fa fred. L’hivern s’acosta.
 
L’Arya es tomba, no vol que la vegi plorar: tant de bo només fos un malson. Mirant de foragitar l’horror, comença a recitar el seu sinistre rosari particular:
 
–Joffrey, Cersei, Walder Frey, Meryn Trant, Tywin Lannister…
 
–Collons, ja hi tornem a ser! –esbufega ell, a la seva esquena–. M’estimava més quan somiaves. Ves no te n’oblidis cap.
 
–No pateixis –respon l’Arya. I afegeix: –el Gos.

FES EL TEU COMENTARI

D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.
Imatge il·lustrativa
El fons de l'Arxiu de la Diputació permet conèixer la Barcelona de principis del segle XX
Imatge il·lustrativa
L'exposició del CaixaForum Barcelona explora la relació entre l'entorn urbà i la fotografia
Imatge il·lustrativa
El festival Barcelona Novel·la Històrica arriba a la seva setena edició
Imatge il·lustrativa
El Macba exhibeix l'obra de l'artista alemanya Charlotte Posenenske
Imatge il·lustrativa
Un anunci viatja al món de Dickens per recordar-nos quin és l'esperit de Nadal
Imatge il·lustrativa
Torna el festival dedicat al cinema més experimental
Imatge il·lustrativa
Un anunci mostra amb normalitat allò que encara no és acceptat com a normal
Imatge il·lustrativa
La dramaturga guanya la segona edició del Premi Frederic Roda de Teatre