El fanal de la confiança

Visca les persones que et miren als ulls i van més enllà, més endins

| 28/02/2016 a les 14:33h
Especial: Postals
Arxivat a: Cambres pròpies

Foto: Ben Raynal


És dijous. Quedem a Gràcia i sopem. Parlem de bestieses. Riem d’allò que vam fer abans-d’ahir i de les ximpleries que fem cada dos per tres. I, entre rialles i quintos, em convides a avançar. M’agafes la mà i em dius: va, vine, veuràs que no n’hi ha per tant.
 
Una passa. Trepitjo de puntetes una ombra llarga i fosca. Una altra. Deixo de mirar-me els peus. Encara que em tremoli el pols, alço el fanalet de la nostra confiança. Però descobreixo una mirada negra, desafiant. Amb un fil de veu, pregunto a la por: per què em persegueixes arreu on vaig? Ella treu un mirall vell i esquerdat i m’ensenya les vegades que no he sabut confiar en el que sóc. Que he callat o que he girat el cap. Com si hi hagués bocins de mi que, per no fer net, els he mal escombrat. Ara són una muntanya de fulles seques que, abans de ser cremades, voldrien ressuscitar a la primavera.  
 
T’explico el que duc. No t'espantes davant la meva por. No li tires pedres, ni et tapes els ulls. T'hi apropes. Em dius que s’assembla al que tu també tragines. En parlem i me n’adono: les converses sense disfresses curen. Et despullen de dalt a baix. És com si la complicitat ens apropés a la veritat. Amb tu no cal dissimular res, ni fer el paper.  
 
De camí cap a casa, somric. Visca les persones que et miren als ulls i van més enllà, més endins. Les que t'agafen la mà i et diuen va, vine, veuràs que no n'hi ha per tant. Les que ens empenyen a alçar el fanalet de la confiança. Les que fan que un dijous brilli més que un dissabte.

COMENTARIS

Gràcies
Anònim, 28/02/2016 a les 19:49
+5
-0
Gràcies per expressar de manera tan maca, directa i explícita el procés d'obrir-se a algú. Fantàstic. Admirable.
Llum
Anònim, 29/02/2016 a les 20:03
+3
-0
Som molts/es els qui en algun moment de la nostra vida, més curt o més llarg, potser caiem sota el bloqueig de la por, que ens tanca dins nostre i ens amaga la clau. Aquest escrit tan suau i dolç mostra el paper de les persones que amb la seva llum ens ajuden a buscar-la dins la foscor fins a trobar-la. Merci :)

FES EL TEU COMENTARI

D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.
Imatge il·lustrativa
La novel·la de Marc Artigau ha sigut guardonada amb el Premi Josep Pla 2019
Imatge il·lustrativa
Vic anticipa la diada convidant una quarantena d'escriptors i il·lustradors
Imatge il·lustrativa
La Universitat de Barcelona organitza una festa per apropar dues ciències a tots els públics
Imatge il·lustrativa
El Museu de la Vida Rural ofereix activitats en família per gaudir i aprendre durant els dies de vacances
Imatge il·lustrativa
Un anunci ens recorda perquè val la pena que els homes de demà aprenguin a cuidar joguines
Imatge il·lustrativa
El prolífic cineasta Sidney Pollack va morir fa vuit anys
Imatge il·lustrativa
Revivim el capítol de la sèrie en què arriba l'estiu en forma de musical
Imatge il·lustrativa
Una curt animat sobre la lluita per mantenir-nos desperts