Il·lustració: Marta Bellvehí
En Cesk Freixas i en Roc Casagran de petits volien ser paletes. Construir cases: un lloc on poguessin viure ells i els altres, que fos una mica de tothom. Amb maons i ciment. Amb un sostre que els fes d’aixopluc i un bon grapat de finestres que els permetés veure què passa a fora al carrer.
Ara, de grans, parlen d’un poble que alcem amb les mans de tots. Ells s’arromanguen les camises i van per feina: ho fan amb una guitarra, un faristol i amb la complicitat pròpia d’aquells que tard o d’hora s’havien de conèixer. I que quan acaben topant, s’engresquen, s’inventen un projecte i el comparteixen amunt i avall.
Són de Sant Pere de Riudebitlles i de Sabadell. Ho diuen amb l’orgull i l’estima que ens surt quan parlem d’on venim. El lloc on actuen és el Casinet d’Hostafrancs, dins del cartell del Barnasants. Amb la Marta Bellvehí seiem cap enrere. Ens entretenim mirant el públic i descobrim com una colla d’amics amaguen una pancarta entre els peus. A l’escenari comencen a cantar i recitar.
“Em pregunten per què canto. Ho faig pels dubtes que em pesen al pit”
I segurament perquè plantejant preguntes, es troben noves respostes. Com si dubtar fos la forma de qüestionar-se velles veritats. Els versos i les cançons són retrats del dia a dia. Postals que toquen de peus a terra, però que tenen ganes d’avançar. De caminar, encara que sigui a poc a poc, però sabent cap a on van. I si cal, anant a nous llocs.
“Gràcies per la força de ser dos”
El color vermell, a la camisa del Cesk i als pantalons del Roc, podria ser el símbol de combat, de protesta. Però també d’amor. Gairebé es podria dir que la seva revolució no existeix si no s’entén des de la tendresa. El Roc ens la perfila dibuixant-nos unes ales gegantines, l’arbre en plena primavera, la carícia a l’espatlla. Al nostre costat, els peus discrets que guardaven la pancarta, tot d’una s’alcen i la despleguen: “Cesk, amb tu el Grup Caliu és imparable”. Els preguntem qui són: una entitat social que porten vint-i-cinc anys al peu de canó. Si estan tan animats és perquè ho celebraran a l’abril amb un concert benèfic organitzat pel cantautor.
“Arrelarà dins teu l’arbre del demà”
Som història. Per això cantem al vent i ens preguntem què vol aquesta gent que truquen de matinada. Si estirem l’estaca, un ho fa per aquí i l’altre per allà. Mentre tomba veiem com el passat, mal digerit, es repeteix una vegada i una altra. Quan creiem que hem callat massa, ens adonem que contra el silenci ens calen paraules. Parlar, escoltar-nos. Mirant endavant: cap al futur. Però també mirant qui tenim al costat: per avançar junts.
“Felicitat només és una paraula de quatre síl·labes. Tota la resta és a les vostres mans, artesans de la vida”
Aquest vespre heu construït una casa on hi hem fet parada. On ens heu ensenyat que hi ha una lluita que no és meva ni teva, sinó nostra. Que les cortines de la por es poden apartar. Que amb una cançó i un poema podem obrir les finestres de bat a bat i prendre el pols al món.
1
0
