14 pensaments

Ovidi, va com va

14 reflexions i cançons del «cantactor», que deia que «l'ideal de societat futura és una utopia»

| 09/03/2016 a les 23:27h
Especial: In memoriam
Arxivat a: El piano, Ovidi Montllor, reflexions, 14 pensaments
Ovidi Montllor va néixer el 4 de febrer de 1942 i va morir el 10 de març de 1995. Recordem el cantactor amb 14 pensaments d'una entrevista amb Montserrat Roig i amb 14 peces clau en el seu repertori musical.


1. De petit sempre m'inclinava cap a les dones, perquè sabia que hi trobaria tendresa i afecte.

2. Vaig passar totes les malalties de nens que s'han de passar. Això m'obligava a estar-me al llit o a no sortir de casa. M'inventava els mons i les coses. Afortunadament, tenia la biblioteca d'un oncle meu que va fugir a França.

3. El millor que m'han ensenyat els meus pares és el respecte.

4. El meu pare era anarquista i tenia consciència de classe. Potser precisament per això, una de les coses que més ha respectat és la gent.

5. Per la banda de la mare, el que més m'ha agradat és l'estima a la vida: el fruir de totes les coses i no esperar.

6. El meu pare em deia: "Primer aprèn l'ofici i després reclama. Sempre t'escoltaran més que si no l'aprens".

7. He fet uns 36 oficis: teixidor, mecànic, cambrer, xofer, ferrer, pastor de cabres, perruquer, venedor de peix...

8. La major part de records són de la meva infància a Alcoi [...] Els porto bastant a sobre, aquests moments, de vegades hi voldria retornar.

9. Vaig descobrir el sexe a tres anys i mig, vora quatre, o, més que el sexe, el desig de les noies.

10. Si em passo cinc mesos fent cinema, ja hi ha gent que diu que he deixat de cantar. He de començar de zero altra vegada.

11. No només l'artista viu la immaduresa del país, la viu tot un país.

12. Hi ha una espècie de masoquisme per part meva, perquè m'agrada sentir-me incòmode. Em sento incòmode perquè no em conec a fons.

13. No faig cinema per un motiu purament econòmic. Sempre he triat pel·lícules que considerava que podien ser honestes i ben fetes.

14. Per a mi, l'ideal de societat futura és una utopia. Seria que totes les persones tinguessin la possibilitat d'elegir el que elles volguessin.


 

Foto: Juan Miguel Morales

FES EL TEU COMENTARI

D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.
Imatge il·lustrativa
Edicions Poncianes engega un concurs a través de les xarxes socials
Imatge il·lustrativa
La Fundació Carulla impulsa un cicle de tallers en línia
Imatge il·lustrativa
Edicions Poncianes llança un butlletí digital en què poetes actuals parlen d'autors universals
Imatge il·lustrativa
El Museu de la Vida Rural i La Conca 5.1 impulsen un cicle de debats
Imatge il·lustrativa
«Si he de ser un símbol, prefereixo ser-ho del sexe que d'una altra cosa»
Imatge il·lustrativa
Si la sabata no et va bé a la sabateria, no t'anirà bé mai
Imatge il·lustrativa
Al final no ets res més ni menys que que tot el que has pensat, estimat i realitzat
Imatge il·lustrativa
Uns vídeos de Veri ens conviden a entrar en aquest paisatge