Literatura

Noranta anys són massa

A més, no sabria què fer-ne, de noranta anys extres

| 12/03/2019 a les 09:15h
Especial: In memoriam
Arxivat a: Biblioteca, Teresa Pàmies, article, literatura
L'escriptora Teresa Pàmies va néixer el 8 d'octubre del 1919 a Balaguer i va morir el 13 de març del 2012 a Granada. La recordem amb un article que va escriure l'octubre del 2009.
 

Foto: jmt-29

 
La majoria dels amics, coneguts, familiars i veïns que m’han felicitat en ocasió dels noranta anys, que vaig complir a començaments d’aquest mes, han fet servir el tòpic d'«Enhorabona! Que en facis 90 més!» Interpreto perfectament els sentiments que dicten aquesta fórmula i els ho agraeixo, però no m’agrada. No m’agrada perquè, automàticament, et clava uns quants anys més dels que has pogut suportar. En el meu cas no és tan greu, perquè, tot i que noranta són massa anys, puc dir, com el poeta, “confesso que els he viscuts” i, a més, sense planificar-los (prou s’encarreguen els altres de planificar-te).
 
Així dialogàrem amb un company de residència, compartint records i discrepant, car ell considera que un any guanyat és vida guanyada, a condició que sigui la vida que has escollit o la que pots suportar. Aquí entràrem en el delicat tema de l’eutanàsia, una de les obsessions que abunden als centres geriàtrics i a les sales d’espera dels serveis de salut i d’assistència. El temor de molts dels que s’hi troben, en aquests serveis, és que els tornin a casa quan no hi ha ningú que els pugui atendre. Per això, en segons quines circumstàncies, és una fal·làcia exclamar-se: “Com a casa, enlloc!”.

La meva experiència, tan vàlida com la de qualsevol altre, és que a casa no sempre es donen les condicions, no sols econòmiques, sinó de disponibilitat i de salut que requereixen tenir cura dels teus parents. I això ho sabem els que som dependents i també ho saben els que s’han de fer càrrec de nosaltres, afegint problemes i angúnies als que ja tenen. I aquesta és una qüestió que, per desgràcia, no resol una llei de dependència, sobretot si, a més a més, no es compleix. Aquests són els temes de conversa que compartim els de la meva quinta a la residència.

Però, agraint-los els bons desitjos i els afectes que transmeten, desitjar-te noranta anys més potser és fer-ne un gra massa. A més, no sabria què fer-ne, de noranta anys extres. I, tanmateix, als col·legues de la residència els desitjo que compleixin els noranta si encara no ho han fet.
 

L'escriptora Teresa Pàmies en una imatge del 2001 Foto: ACN

COMENTARIS

No rata años son masa.
juak44, 13/03/2016 a les 08:38
+1
-1
M'agraden.
Reflexió després de llegir a la Teresa
Montse Monllor, 13/03/2016 a les 12:50
+3
-0
Jo també penso que 90 anys de vida ja està be. Sobretot quan et sap greu haver madurat massa tard ja q has tingut temps de equivocarte força, i costa tirar endevant amb aquest pes. Sort que es va fent el camí i la memoria es com un armari preciós on només es guarden els regals que la vida t'ha ofert, i amb aquest armariet el camí es mes dolc.

FES EL TEU COMENTARI

D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.
Imatge il·lustrativa
Els Cinemes Girona ofereixen abonaments anuals amb un preu especial
Imatge il·lustrativa
El museu del pintor acull una exposició d'instantànies que ens endinsen en el seu món
Imatge il·lustrativa
El Palau Solterra de la Fundació Vila Casas mostra com es van influenciar mútuament dos artistes
Imatge il·lustrativa
L'Aula d'Escriptura de l'Ajuntament de Girona obre les inscripcions per al nou curs
Imatge il·lustrativa
Recordem l'actor nord-americà amb dues escenes d'una de les seves pel·lícules més conegudes
Imatge il·lustrativa
Així ballaven Fred Astaire i Ginger Rogers
Imatge il·lustrativa
Lucas Hnath posa en dubte el sentit del matrimoni al Teatre Romea
Imatge il·lustrativa
Un vídeo acara escenes de cinema amb les pintures que les han inspirades