Ni haikus ni ventalls, 09/06/2014

Enyoro poder tornar al Japó amb els ulls fascinats de qui no hi ha estat mai abans

| 09/06/2014 a les 14:48h
Especial: Un viatge literari atípic al Japó
Arxivat a: Biblioteca, Montserrat Costas, Japó, poesia, Joan Todó, literatura, Ni haikus ni ventalls
Torno a Tòquio cinc anys més tard del primer viatge que hi vaig fer. Aquell cop l'impacte va ser majúscul: tot em sorprenia, tot em semblava estranyíssim, delirant, obra d'un guionista dement o directament marcià. Portava una llibreteta per anotar totes les coses que em semblaven difícils de creure i dignes de recordar, i en vaig apuntar més de cent.

Avui he tornat a Mart, i he viscut aquest retrobament amb una inesperada sensació de familiaritat. Ja conec la cantarella dels venedors a les portes dels negocis, els vàters amb més comandaments que una nau espacial, els joves encorbatats que capten clients per a les noies disfressades amb uniforme escolar, la profusió de màquines expenedores de qualsevol cosa, imaginable o no. I ho continuo percebent amb estranyesa, però ja m'ho he fet una mica meu.

A L'horitzó primer diu Joan Todó –l'escrivent, o l'altre, aneu a saber– que no podem tornar mai igual enlloc. Ni a la Sénia, ni a Capellades, ni a Ikebukuro. Ni tan sols a Barcelona. Enyoro un impossible: poder tornar al Japó amb els ulls fascinats de qui no hi ha estat mai abans.

A la tarda m'he vist amb la Miki Yamada, la rapsoda que recitarà amb mi dijous, per preparar la tria de poemes, i amb la Miyoko Kai, que diumenge farà d'intèrpret a la festa anual de la Japan Poets Association. Hem anat a una cafeteria all-you-can-drink on per poc més de tres euros et pots prendre els tes, refrescos, cafès i sucs de fruita que vulguis. Com que era d'autoservei, hem anat a servir-nos. I de cop elles dues s'han posat a riure en veure que m'hi havia endut la bossa. "Que no ets a Barcelona!" Naturalment, elles havien deixat les bosses i els moneders sobre la taula sense vigilar, i naturalment, hi eren quan hi hem tornat. Podríem encetar un debat sobre la naturalesa benigna o maligna de l'espècie humana, però deixem-ho per un altre moment, que és tard i estem en l'època de pluges.

L'horitzó primer i el sushi després, o com ser ultralocal i ultraglobal alhora. Foto: M.C.

COMENTARIS

A i Q
Marià, 09/06/2014 a les 15:23
+0
-0
És veritat que hi ha un caixer expenedor de haikus a cada cantonada?

FES EL TEU COMENTARI

D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.
Imatge il·lustrativa
El Macba programa una jornada sobre l’empremta de la repressió i la despossessió colonial
Imatge il·lustrativa
L'Institut del Teatre ofereix uns estudis per aprofundir en l'escenificació i la tecnologia digital
Imatge il·lustrativa
La Casa Elizalde acull la mirada de fotògrafes professionals i aficionades
Imatge il·lustrativa
L'Editorial Barcino presenta la nova versió de l'última de les grans cròniques catalanes medievals
Imatge il·lustrativa
14 reflexions de l'actor, que defensava «la lluita per la nostra república, del cinema o del que sigui»
Imatge il·lustrativa
Polanski, el cinema musical, brasiler, jueu i del món àrab protagonitzen l'inici del curs cinèfil
Imatge il·lustrativa
14 reflexions de l'actor, que deia que «amb tant d'imbècil amb carnet d'opinador, els savis callen»
Imatge il·lustrativa
Un anunci sobre un nen que munta un drama i un pare que no sap quina cara fer