L'altra meitat

Us costa parlar-ne, perquè des que vau arreglar els papers no n’heu dit res més

| 14/03/2016 a les 17:53h
Especial: Postals
Arxivat a: Cambres pròpies

Foto: Moyan Brenn


Talles el pa amb un ganivet serrat. D’una llesca, en fas dues meitats. Una per a tu, una per a mi. Les reparteixes sense dir-ho.

Mig got de vi negre, que és bo i va bé, i una mica d’aigua amb gas per rebaixar-lo. La vostra rutina us ha acompanyat cinquanta-un anys. Petites coses banals, d’una complicitat discreta: havent dinat, espolsar al jardí les estovalles perquè en caiguin les molles. Treure d’una capsa de fusta les dues pastilles, que per poc se’ns han oblidat. A la tarda mirar la novel·la, els dimarts i els dijous al curs d’anglès, els divendres a coral i de tant en tant jugar a la botifarra amb els veïns del davant. Als llençols hi teniu brodades les vostres inicials. A la tauleta de nit, un llibre que a ella li fa mandra de llegir, però que té la coberta bonica. Dormiu junts, no feu l’amor però us estimeu. Quan un escolta La nit dels ignorants fins a quarts de tres, l’altre ja fa dues hores que dorm.

Un dia, un dels dos no es despertarà. Us costa parlar-ne, perquè des que vau arreglar els papers no n’heu dit res més. Els llençols semblaran menys blancs, tindran un color cru, com si haguessin envellit de cop. L’algú que es vestirà de negre encendrà els fogons esperant que bulli l’aigua. Mirarà el rellotge del microones i, abans que el minut vint-i-dos passi a ser el vint-i-tres, es preguntarà si aquell trasto s’ha espatllat o si és el temps que s’ha quedat quiet per por d'avançar. Les estovalles de quadres. El silenci, que fa nosa. El farà callar encenent el televisor, amb les notícies d’un món que és lluny.

Agafarà el ganivet llarg, tallarà una llesca de pa i no sabrà què fer-ne de l’altra meitat. 

COMENTARIS

Un tresor
Maria Antònia Alberch, 17/03/2016 a les 19:13
+1
-0
Que bonic deu ser viure amb una persona que t'estima, i que tu estimes, durant més de cinquanta anys!!! Viure plegats amb respecte, tolerància, amor.... Compartir alegries i tristeses, èpoques de tots colors, ajudar-se, acompanyar-se, cuidar-se... Però sobretot estimar-se. No tothom ho pot tenir. I qui ho tingui que ho valori i ho aprofiti, perquè és un dels pocs tresors que ens emportarem d'aquesta vida.

FES EL TEU COMENTARI

D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.
Imatge il·lustrativa
La Universitat de Barcelona programa un cicle de quatre concerts
Imatge il·lustrativa
Catorze equipaments de Barcelona obren al públic els seus espais restringits
Imatge il·lustrativa
El Museu Picasso dedica una exposició a la relació de l'artista malagueny amb Paul Éluard
Imatge il·lustrativa
Dos centres cívics proposen tallers inspirats en el dissenyador Victor Papanek
Imatge il·lustrativa
Un vídeo mostra com reaccionen les persones davant el dubte i la por
Imatge il·lustrativa
L'anunci dels Gaudí parla del poder del cinema i de l'empoderament femení
Imatge il·lustrativa
L'educador David Dunning diu que «sovint sobrevalorem les nostres habilitats»
Imatge il·lustrativa
Lera Boroditsky diu que «es perd prop d'un idioma a la setmana»