L'altra meitat

Us costa parlar-ne, perquè des que vau arreglar els papers no n’heu dit res més

| 14/03/2016 a les 17:53h
Especial: Postals
Arxivat a: Cambres pròpies

Foto: Moyan Brenn


Talles el pa amb un ganivet serrat. D’una llesca, en fas dues meitats. Una per a tu, una per a mi. Les reparteixes sense dir-ho.

Mig got de vi negre, que és bo i va bé, i una mica d’aigua amb gas per rebaixar-lo. La vostra rutina us ha acompanyat cinquanta-un anys. Petites coses banals, d’una complicitat discreta: havent dinat, espolsar al jardí les estovalles perquè en caiguin les molles. Treure d’una capsa de fusta les dues pastilles, que per poc se’ns han oblidat. A la tarda mirar la novel·la, els dimarts i els dijous al curs d’anglès, els divendres a coral i de tant en tant jugar a la botifarra amb els veïns del davant. Als llençols hi teniu brodades les vostres inicials. A la tauleta de nit, un llibre que a ella li fa mandra de llegir, però que té la coberta bonica. Dormiu junts, no feu l’amor però us estimeu. Quan un escolta La nit dels ignorants fins a quarts de tres, l’altre ja fa dues hores que dorm.

Un dia, un dels dos no es despertarà. Us costa parlar-ne, perquè des que vau arreglar els papers no n’heu dit res més. Els llençols semblaran menys blancs, tindran un color cru, com si haguessin envellit de cop. L’algú que es vestirà de negre encendrà els fogons esperant que bulli l’aigua. Mirarà el rellotge del microones i, abans que el minut vint-i-dos passi a ser el vint-i-tres, es preguntarà si aquell trasto s’ha espatllat o si és el temps que s’ha quedat quiet per por d'avançar. Les estovalles de quadres. El silenci, que fa nosa. El farà callar encenent el televisor, amb les notícies d’un món que és lluny.

Agafarà el ganivet llarg, tallarà una llesca de pa i no sabrà què fer-ne de l’altra meitat. 

COMENTARIS

Un tresor
Maria Antònia Alberch, 17/03/2016 a les 19:13
+1
-0
Que bonic deu ser viure amb una persona que t'estima, i que tu estimes, durant més de cinquanta anys!!! Viure plegats amb respecte, tolerància, amor.... Compartir alegries i tristeses, èpoques de tots colors, ajudar-se, acompanyar-se, cuidar-se... Però sobretot estimar-se. No tothom ho pot tenir. I qui ho tingui que ho valori i ho aprofiti, perquè és un dels pocs tresors que ens emportarem d'aquesta vida.

FES EL TEU COMENTARI

D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.
Imatge il·lustrativa
Els més petits i la creació es troben al festival de literatura i arts infantil i juvenil
Imatge il·lustrativa
L'escola Frederic Mistral-Tècnic Eulàlia ens convida a conèixer el seu projecte educatiu
Imatge il·lustrativa
Dani Espasa dirigeix l'orquestra els Vespres d'Arnardí al Palau de la Música
Imatge il·lustrativa
La Fundació Collserola impulsa un cicle de conferències sobre migracions i convivència
Imatge il·lustrativa
Una escena relata com es viu per dins i per fora la síndrome d'Asperger
Imatge il·lustrativa
14 coses que diu el personatge del professor interpretat per Sergi López a l'obra de Juan Mayorga
Imatge il·lustrativa
Una animació reivindica la importància d'aquest òrgan femení
Imatge il·lustrativa
La fragilitat de la condició humana arriba al TNC amb una obra de Bertolt Brecht