14 pensaments

Ayala i el seu món

14 reflexions de l'autor, que deia que «són molts els que escriuen molt bé per no dir res»

| 16/03/2020 a les 09:00h
Especial: In memoriam
Arxivat a: Biblioteca, Francisco Ayala, reflexions
Francisco Ayala va néixer el 16 de març de 1906 a Granada i va morir el 3 de novembre de 2009 a Madrid. "El temps no m'ha permès tenir nostàlgia, he estat en activitat sempre", deia en una de les darreres entrevistes que li van fer, quan ja tenia cent anys. L'autor esdevindria el símbol de la literatura republicana i de l'exili, l'escriptor que ha representat la generació del 27.

Ayala demanava que quan no hi fos cadascú el recordés com li vingués de gust. Nosaltres ho fem amb 14 reflexions seves i amb el documental Francisco Ayala, la ilusión perseguida, on podem entendre la seva vida, tot apropant-nos a la seva biografia.
 

www.ffayala.es


1. Una vida sense literatura no és una vida humana.

2. La llibertat no és una fruita a l'abast de totes les mans.

3. La realitat és la literatura. La realitat real no és real, no existeix.

4. La novel·la és un gènere sense forma, perquè en ella hi cap tot.

5. La incompetència pot fer més o menys mal segons el poder que tingui l'incompetent.

6. El veritable exercici intel·lectual no consisteix a seguir modes, sinó a encarar-se a les adversitats de l'època.

7. Tots som iguals. I tots no som iguals en res. Aquesta és la gran veritat, a la qual s'arriba per tots els camins del món.

8. Hi ha escriptors que diuen a la gent el que volen escoltar. S'autodestrueixen com a intel·lectuals. Es converteixen en un més dels que van dient bestieses.

9. Són molts els que escriuen molt bé per no dir res.

10. A vegades, el que comuniquen els mitjans no val la pena que sigui comunicat.

11. La vida és una invenció i la literatura, memòria perfeccionada.

12. Que hi hagi tantes persones interessades en el que soc i en el que ha estat i serà la meva vida m'emociona.

13. Que si he estat feliç? No tinc una escala per mesurar la importància de les coses de la meva vida, o per dir què n'és el millor.

14. No crec en la immortalitat. Crec en la literatura, que és el mateix que la vida. Viuré una mica més en els meus llibres, durant un temps, i prou. Aquesta és tota la immortalitat a què aspiro.

FES EL TEU COMENTARI

D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.
Imatge il·lustrativa
La ciutat acull un cicle d'espectacles que es poden gaudir presencialment i en línia
Imatge il·lustrativa
L'Altra Editorial i la llibreria de Josep Cots convoquen una nova edició del premi
Imatge il·lustrativa
La Universitat de Barcelona reprèn el cicle Debats UB
Imatge il·lustrativa
L'Ajuntament de Sant Cugat programa activitats per celebrar la Festa Major
Imatge il·lustrativa
Una animació relata amb tendresa els aprenentatges que neixen dels vincles familiars
Imatge il·lustrativa
Un anunci contra la manipulació a què ens sotmet la indústria de la bellesa
Imatge il·lustrativa
Una animació mostra el contrast entre l'amant desitjat i la realitat
Imatge il·lustrativa
Un anunci sobre la rivalitat entre dos germans enlluernats per un cos espectacular