Il·lustració: Eva Armisén
L’avió ha tingut el detall de no caure i has anat a parar a un racó de món diferent. Aquí els taxis són grocs o els carrers són canals o vas en màniga curta en ple febrer. La gent parla un idioma que entens com si fos teu o que entens poc o que no entens gens. Però hi ha carrers i persones i cases i sol.
Podries estripar el bitllet de tornada. Podries provar de camuflar-te entre aquests desconeguts. Deixar plantada la vida que has fet fins ara i encetar-ne una de nova. Sense hipoteques ni amics d’aveurequanquedem ni converses pendents. Sense ningú que no siguis tu.
No arriba a ser una temptació. Tens fills i lligams i obligacions i tot això. És una idea discreta que vola com vol perquè se sap impossible. Potser la llibertat és aquest desarrelament imaginari, aquest bitllet només d’anada cap enlloc.
Eva Piquer
