Foto: Tom Woodward
Tst, tst! Sí, tu. Tu, que vas batejar-la cul de got i ara quan tothom l’hi diu te’n penedeixes però somrius per sota el nas. Tu, que t’has sumat a la colla dels populars i has perdut una amiga: la cul de got. Tu, que et sents malament quan tothom riu quan ella no mira. Però no goses dir prou. No goses dir que no són maneres, que tothom mereix respecte. Tu, que quan la tutora et demana que li expliquis si has vist alguna cosa estranya abaixes els ulls i negues amb el cap el que no pots negar de paraula.
Ei, ei! Sí, tu. Tu, que ja fa dies que saps que li diuen cul de got i vols pensar que són coses de nens. Tu, que veus aquella nena de tercera fila absent i moixa. Tu, que arribes a casa i penses que de demà no passa. Hi parlaràs i actuaràs. I mai trobes el moment. Tu, que un dia en una reunió de professors goses dir que no saps per què però hi ha una nena a qui cada dia veus més moixa, més apagada i més sola. I un company diu que és rareta. I d’altres pugen al carro i diuen que està sola perquè vol estar-hi, perquè hi està bé, perquè s’ho busca. Tu, que acabes amagant el cap sota l’ala i vols pensar que només són imaginacions teves, que tens la pell molt fina.
Pst, pst! Sí, tu. Tu, que veus que la nena arriba a casa i es tanca a l’habitació. Tu, que penses que deu ser molt gran el salt d’un curs a l’altre perquè tingui tants deures. Tu, que estàs cansat de buscar ulleres i trobar-ne de trencades i descargolades en llocs insospitats. Tu, que l’has descoberta mirant-se a tres dits del mirall amb ulls de miop i li has promès unes lentilles per al seu aniversari. I després de molt temps l’has vista somriure amb una rialla amarga. Tu que ahir, quan vau acabar de sopar, no vas entendre per què plorava amb desconsol quan li vas dir: dona, acaba’t aquest cul de got.
3
0
