El poeta Miquel Martí i Pol hauria fet 87 anys aquest 19 de març. Nascut a Roda de Ter el 1929, ens ha ensenyat la profunditat de la vida des de la senzillesa i la claredat. Amb una proximitat que ha permès que les seves paraules també siguin les nostres. Els seus fills el descriuen com una persona coherent: el que deia, fos com fos, ho feia. L’esclerosi múltiple va afectar la seva parla, però no la seva mirada: la va mantenir viva i seductora. La veu va saber refugiar-se i pronunciar-se dins dels poemes.
ARA MATEIX
Ara mateix enfilo aquesta agulla
amb el fil d’un propòsit que no dic
i em poso a apedaçar. Cap dels prodigis
que anunciaven taumaturgs insignes
no s’ha complert, i els anys passen de pressa.
De res a poc, i sempre amb vent de cara,
quin llarg camí d’angoixa i de silencis.
I som on som; més val saber-ho i dir-ho
i assentar els peus en terra i proclamar-nos
hereus d’un temps de dubtes i renúncies
en què els sorolls ofeguen les paraules
i amb molts miralls mig estrafem la vida.
De res no ens val l’enyor o la complanta,
ni el toc de displicent malenconia
que ens posem per jersei o per corbata
quan sortim al carrer. Tenim a penes
el que tenim i prou: l’espai d’història
concreta que ens pertoca, i un minúscul
territori per viure-la. Posem-nos
dempeus altra vegada i que se senti
la veu de tots solemnement i clara.
Cridem qui som i que tothom ho escolti.
I en acabat, que cadascú es vesteixi
com bonament li plagui, i via fora!,
que tot està per fer i tot és possible.
El mateix poema interpretat per Josep Guardiola, Sílvia Pérez Cruz i Lluís Llach:
18
4509
