Els 14 millors poemes catalans

Celebrem el Dia Mundial de la Poesia buscant els versos preferits dels lectors de Catorze

| 20/03/2016 a les 23:35h
Especial: Participació
Arxivat a: Biblioteca, poesia
Quin és per a tu el millor poema de la literatura catalana? Ens pots fer arribar el teu candidat a través del Facebook, del Twitter (amb el hashtag #14poemes), amb un comentari aquí sota o enviant-nos un mail a [email protected]

Un cop tinguem els 14 poemes finalistes, farem una enquesta en què cadascú triarà el seu poema preferit. Tindrem així els millors poemes catalans segons els lectors de Catorze. Entre els participants sortejarem catorze bosses de Catorze.

Encetem aquesta crida poètica el Dia Mundial de la Poesia, que se celebra cada 21 de març, coincidint amb l'arribada de la primavera.
 

Foto: Ferran Romeu

COMENTARIS

Poema
Anònim, 21/03/2016 a les 00:27
Interessant
+68
-18
Lletra a Dolors de Miquel Martí i Pol
Posseït
@ebellesb, 21/03/2016 a les 08:22
+21
-12
Posseït, de G. Ferrater
cançoneta incerta de Josep C
Glòria P, 21/03/2016 a les 08:40
+29
-9
Les decisions preses no sabem mai si són les encertades. Escollir un camí, és renunciar a l'altre. I aquest camí, qui sap on mena?
Cuéntame cómo vives
Anònim, 21/03/2016 a les 08:48
+13
-36
CUÉNTAME CÓMO VIVES (CÓMO VAS MURIENDO)

Cuéntame cómo vives;
dime sencillamente cómo pasan tus días,
tus lentísimos odios, tus pólvoras alegres
y las confusas olas que te llevan perdido
en la cambiante espuma de un blancor imprevisto.

Cuéntame cómo vives.
Ven a mí, cara a cara;
dime tus mentiras (las mías son peores),
tus resentimientos (yo también los padezco),
y ese estúpido orgullo (puedo comprenderte).

Cuéntame cómo mueres.
Nada tuyo es secreto:
la náusea del vacío (o el placer, es lo mismo);
la locura imprevista de algún instante vivo;
la esperanza que ahonda tercamente el vacío.

Cuéntame cómo mueres,
cómo renuncias —sabio—,
cómo —frívolo— brillas de puro fugitivo,
cómo acabas en nada
y me enseñas, es claro, a quedarme tranquilo.

Gabriel Celaya! !
Un dels millors poemes...el millor és difícil
Sílvia Soler, 21/03/2016 a les 09:15
+38
-11
CONEIXEMENT

Cavar entre les pedres, els terrossos
i les arrels que mai no arrencaràs.
Però aquest és el preu del que és profund.
Cavar és religiós.
És una forma de bondat.
Cavar de nit. Després agenollar-se
i aixecar els ulls a les estrelles
sabent que cal buscar-ho tot a terra:
com construir una casa, com escriure un poema.
I fins i tot des d’on tornar a estimar
en aquest temporal de la memòria.

Joan Margarit "Des d'on tornar a estimar"
Ben poca cosa tens de Miquel Martí i Pol
Sara Tió, 21/03/2016 a les 09:25
+44
-15
Ben poca cosa tens:
La taula i uns quants llibres,
l'enyor d'ella, que és lluny
i tampoc no l'oblides,
i aquest silenci, dens
de paraules no dites.
Si ara escrius, a recer
de tanta melangia,
et perdràs pels camins
d'una tristor benigna,
la veu se't tornarà
poruga i malaltissa
i a cada mot creuràs
que perds un tros de vida.
Deixa-ho tot. Al carrer
fa una tarda tranquil·la.
Camina. Hi ha gent
per fer-te companyia.
No et refusis a cap
dels horitzons que et criden.
Quan tornis, tot serà
més assenyat i digne.
No hauràs oblidat res
–no és més lliure qui oblida–,
però duràs les mans
plenes de llum fresquíssima.
Poema
Elisenda, 21/03/2016 a les 09:44
+35
-16
Mare si fos mariner.
poema
rojaipastanaga, 21/03/2016 a les 09:55
+35
-12
Els amants, de Vicent Andrés Estellés.
Res no et serà pres
earmengol, 21/03/2016 a les 10:07
+27
-12
Res no et serà pres de Maria-Mercė Marçal
Salvat-Papasseit
FinaIglesias, 21/03/2016 a les 10:16
+19
-11
El poema de la rosa als llavis
poema
P. J., 21/03/2016 a les 10:31
+7
-12
"Vinc" de Carles Duarte
"Si visqués sota el pis de casa teva" Ivette Nadal
Marc p., 21/03/2016 a les 10:41
+42
-12
"Si visqués sota el pis de casa teva,
et faria cada nit el sopar;
un cop a la setmana
la bugada;
i, algun diumenge,
el dinar.

Si visqués sota el pis de casa teva,
m'ompliria el balcó de flors,
perquè et pugessin les abelles,
a omplir-te de mel els pots.

Si visqués sota el pis de casa teva,
posaria a la gàbia la cadernera,
per fer-te arribar abans
la primavera.

Si visqués sota el pis de casa teva..
llavors sí que ens podríem estimar!"
"Temps perdut" de Miquel Martí i Pol
Roser Quesada i Santamaria, 21/03/2016 a les 11:04
+20
-10
En Miquel Martí i Pol és el meu poeta de capçalera. El millor poema sempre és el que en un moment determinat és capaç d'expressar el que sents i com et sents. Aquest, però, és un dels meus preferits perquè penso que és un apunt de vida d'una claretat extrema.
L'arrel i l'escorça
mariona4cm, 21/03/2016 a les 11:13
+14
-11
De Miquel Martí i Pol, "Cançó" del llibre L'arrel i l'escorça.
lletra a Dolors
Miquel Martí i Pol, 21/03/2016 a les 11:29
+7
-11
Una preciosa elegia
Maig d'amor. Gerard Vergés
Alba R., 21/03/2016 a les 12:07
Interessant
+84
-11
Són certes les paraules que vam dir-nos,
certa la primavera del teu cos
i cert l'espill d'amor dels teus ulls negres.

Suau plovia sobre el bosc tendríssim
de pins i diminutes margarides.
Sols el silenci, sols nosaltres sols.

D'aquí a molts anys potser recordaràs
que algú, algun dia, et va estimar moltíssim.
I et pujarà a la gola una dolçor
com una immensa mel, com una música.
La mateixa dolçor que ara jo sento
recordant-te en la meva soledat.

Res no val tant com un instant d'amor.
POEMES DE DESGLAÇ
Elissa, 21/03/2016 a les 12:19
+8
-10

I on et veig, cec als dies que s’escolen
sense donar-nos treva, en el tauler marcat
de la Mort, que ens ha fet escac i mat.
POEMES DE DESGLAÇ
Elissa, 21/03/2016 a les 12:20
+10
-7

I on et veig, cec als dies que s’escolen
sense donar-nos treva, en el tauler marcat
de la Mort, que ens ha fet escac i mat.
El crist de la solitud
Pilar Muntane, 21/03/2016 a les 12:27
+11
-12
Poema del poeta priorato Salvador Estem i Fa.
Els amants
R. Ll., 21/03/2016 a les 12:35
+25
-8
Els amants

(Vicent Andrés Estellés - Popular valenciana)
No hi havia a València dos amants com nosaltres.
Feroçment ens amàvem des del matí a la nit.
Tot ho recorde mentre vas estenent la roba.
Han passat anys, molts anys; han passat moltes coses.
De sobta encara em pren aquell vent o l'amor
i rodolem per terra entre abraços i besos.
No comprenem l'amor com un costum amable,
com un costum pacífic de compliment i teles.
Es desperta, de sobta, com un vell huracà,
i ens tomba en terra els dos, ens ajunta, ens empeny.
Jo desitjava, a voltes, un amor educat
i en marxa el tocadiscos, negligentment besant-te,
ara un muscle i després el peçó d'una orella.
El nostre amor és un amor brusc i salvatge,
i tenim l'enyorança amarga de la terra,
d'anar a rebolcons entre besos i arraps.
Què voleu que hi faça! Elemental, ja ho sé.
Ignorem el Petrarca i ignorem moltes coses.
Les Estances de Riba i les "Rimas" de Bécquer.
Després, tombats en terra de qualsevol manera,
comprenem que som bàrbars, i que això no deu ser,
que no estem en l'edat, i tot això i allò.

No hi havia a València dos amants com nosaltres,
car d'amants com nosaltres en són parits ben pocs.
poema
mayte, 21/03/2016 a les 12:43
+11
-8
"És quan dormo..." Foix.
Poema
Natàlia, 21/03/2016 a les 12:57
+7
-12
I BEG YOUR PARDON
Salvador Espriu :)
carta a Dolors de M.Marti Pol
Montse g.llaberia, 21/03/2016 a les 12:57
+4
-10
Quslsevol d.ell podria ser. Pero aquest mem fa trontollar el mes profund de l'ànima.
Lletra a Dolors
Tere Delgado, 21/03/2016 a les 12:59
+6
-8
Simplement, sublim.
Montserrat Abelló, no som
Anònim, 21/03/2016 a les 13:06
+13
-13
No som
sinó l’absurd contra
les evidències més
clares

El desconcert,
que ens sobta,
ens afebleix el
pensament.

I la por ens
tanca, en cercles
concèntrics dels quals
voldríem fugir.

Sortosament, però, els ulls
se’ns omplen de colors
eixits del més profund
de l’inconscient que

amb els seus diversos
matisos, en foragiten
tot dubte. I
ens il·luminen la vida.
Pujaré la tristesa dalt les golfes Marie-Mercè marçal
Atipep ed Adiell, 21/03/2016 a les 14:52
+14
-7
gracies per parlar de poesia ,ens fa falta per sobreviure
No n'he pogut escollir un
Anònim, 21/03/2016 a les 15:15
+10
-8
- "VAIG ARRIBAR EN AQUELL POBLE..." J.V.Foix
- "Lletra a Dolors", Miquel Martí i Pol
- "No era ni lluny ni difícil" Joan Margarit
- XLVI, La Pell de Brau, Salvador Espriu
- IV, Cementiri de Sinera, Salvador Espriu:

IV

Els meus ulls ja no saben
sinó contemplar dies
i sols perduts. Com sento
rodar velles tartanes
pels rials de Sinera!
Al meu record arriben
olors de mar vetllada
per clars estius. Perdura
en els meus dits la rosa
que vaig collir. I als llavis,
oratge, foc, paraules
esdevingudes cendra.
No n'he pogut escollir un
Anònim, 21/03/2016 a les 15:21
+6
-6
- "VAIG ARRIBAR EN AQUELL POBLE..." J.V.Foix
- "Lletra a Dolors", Miquel Martí i Pol
- "No era ni lluny ni difícil" Joan Margarit
- XLVI, La Pell de Brau, Salvador Espriu
- IV, Cementiri de Sinera, Salvador Espriu:

IV

Els meus ulls ja no saben
sinó contemplar dies
i sols perduts. Com sento
rodar velles tartanes
pels rials de Sinera!
Al meu record arriben
olors de mar vetllada
per clars estius. Perdura
en els meus dits la rosa
que vaig collir. I als llavis,
oratge, foc, paraules
esdevingudes cendra.
Cérvol, de Pere Quart
Pere Torres, 21/03/2016 a les 15:31
+6
-6
Com un arbre rabent,
arrelat dins el vent...


CANÇÓ A MAHALTA
Maria Botam, 21/03/2016 a les 16:05
+10
-5
Corren les nostres ànimes com dos rius paral·lels.
Fan el mateix camí sota els mateixos cels.
No podem acostar les nostres vides calmes:
entre els dos hi ha una terra de xiprers i de palmes.
En els meandres, grocs de lliris, verds de pau,
sento, com si em seguís, el teu batec suau
i escolto la teva aigua, tremolosa i amiga,
de la font a la mar —la nostra pàtria antiga—.


Màrius Torres
No n'he pogut escollir un
Anònim, 21/03/2016 a les 16:11
+7
-6
- "VAIG ARRIBAR EN AQUELL POBLE..." J.V.Foix
- "Lletra a Dolors", Miquel Martí i Pol
- "No era ni lluny ni difícil" Joan Margarit
- XLVI, La Pell de Brau, Salvador Espriu
- IV, Cementiri de Sinera, Salvador Espriu:

IV

Els meus ulls ja no saben
sinó contemplar dies
i sols perduts. Com sento
rodar velles tartanes
pels rials de Sinera!
Al meu record arriben
olors de mar vetllada
per clars estius. Perdura
en els meus dits la rosa
que vaig collir. I als llavis,
oratge, foc, paraules
esdevingudes cendra.
MESTER d'amor
Joan Salvat Papasseit, 21/03/2016 a les 16:38
+15
-5
MESTER D'AMOR
A Enric Casanoves
Si en saps el pler no estalviïs el bes
que el goig d'amar no comporta mesura.
Deixa't besar, i tu besa després
que és sempre als llavis que l'amor perdura.
No besis, no, com l'esclau i el creient,
mes com vianant a la font regalada.
Deixa't besar -sacrifici fervent-
com més roent més fidel la besada.
¿Què hauries fet si mories abans
sense altre fruit que l'oreig en ta galta?
Deixa't besar, i en el pit, a les mans,
amant o amada -la copa ben alta.
Quan besis, beu, curi el veire el temor:
besa en el coll, la més bella contrada.
Deixa't besar
i si et quedava enyor
besa de nou, que la vida és comptada.

És quan dormo que hi veig clar
Rosa Maria (Begues), 21/03/2016 a les 16:41
+13
-5
És quan dormo que hi veig clar

És quan plou que ballo sol
Vestit d'algues, or i escata,
Hi ha un pany de mar al revolt
I un tros de cel escarlata,
Un ocell fa un giravolt
I treu branques una mata,
El casalot del pirata
És un ample gira-sol.
És quan plou que ballo sol
Vestit d'algues, or i escata.

És quan ric que em veig gepic
Al bassal de sota l'era,
Em vesteixo d'home antic
I empaito la masovera,
I entre pineda i garric
Planto la meva bandera;
Amb una agulla saquera
Mato el monstre que no dic.
És quan ric que em veig gepic
Al bassal de sota l'era.

És quan dormo que hi veig clar,
Foll d'una dolça metzina,
Amb perles a cada mà
Visc al cor d'una petxina,
Só la font del comellar
I el jaç de la salvatgina,
-O la lluna que s'afina
En morir carena enllà.
És quan dormo que hi veig clar,
Foll d'una dolça metzina.

JV Foix

Abril 1939
PARLO D'UN RIU MÍTIC I REMORÓS de Gerard Vergés
Victor Verges, 21/03/2016 a les 17:39
+48
-3
Aquest poema del llibre Long play per a una ànima trista, del poeta Gerard Vergés, és gairebe un himne per tots els ebrencs.


PARLO D'UN RIU MÍTIC I REMORÓS

Tot sovint penso que la meva infància
té una dolça i secreta remor d'aigua.
Parlo de la verdor d'un delta immens;
parlo dels vols dels ibis (milers d'ibis
com volves vives de la neu més blanca)
i del flamenc rosat (de l'íntim rosa
d'un pit de noia gairebé entrevist).
I parlo del coll-verd brunzint per l'aire
com la pedra llançada per la fona,
de l'anguila subtil com la serpent,
la tenca platejada de les basses.
Parlo del llarg silenci on es fonien
l'aigua dolça del riu, la mar amarga.

Parlo d'un riu entre canyars, domèstic;
parlo -Virgili amic- de l'horta ufana,
dels tarongers florits i l'api tendre,
de l'aixada i la falç, del gos a l'era.
(Lluny, pel cel clar, va un vol daurat de garses.)

Parlo d'un riu antic, solcat encara
pels vells llaguts: els últims, llegendaris
llaguts, tan afuats com una espasa,
i carregats de vi, de llana, d'ordi,
i amb mariners cantant sobre la popa.

Parlo d'un lent crepuscle que posava
or tremolós a l'aigua amorosida,
punts de llum a les ales dels insectes,
solars reflectiments als ponts llunyans.

Dolça remor de l'aigua en el record.
Aquesta remor que se sent de Miquel Martí i Pol
Encarna Roselló, 21/03/2016 a les 18:40
+12
-6
Aquesta remor que se sent no és de pluja.
Ja fa molt de temps que no plou.
S'han eixugat les fonts i la pols s'acumula
pels carrers i les cases.
Aquesta remor que se sent no és de vent.
Han prohibit el vent perquè no s'alci
la pols que hi ha pertot
i l'aire no esdevingui, diuen, irrespirable.
Aquesta remor que se sent no és de paraules.
Han prohibit les paraules perquè
no posin en perill
la fràgil immobilitat de l'aire.
Aquesta remor que se sent no és de pensaments.
Han estat prohibits perquè no engendrin
la necessitat de parlar
i sobrevingui, inevitable, la catàstrofe.
I, tan mateix, la remor persisteix.
Lletra a Dolors "llibre d'absències" de Miquel Martí i Pol
Marta Cullell, 21/03/2016 a les 20:00
+8
-7
L'única teoria vàlida a la vida és l'amor.
Es el que sempre ens acompanyarà fins i tot en el dolor.
Carta a Dolors (Miquel Martí i Pol)
Magda Perich Salleras , 21/03/2016 a les 20:05
+5
-6
Per mí, el més bell poema escrit mai en la nostra llemgua.
Els raïms immortals / Els fruits Saborosos / Josep Carner
anna sorribas cervantes, 21/03/2016 a les 21:25
+6
-4
Un recull magnífic i atemporal
Hi llegeixo menuts, adults a grans amb el plaer
de les petites coses

qualsevol dels poemes: és un món infinit.





El cant espiritual. Joan Maragall
Sabina, 21/03/2016 a les 21:33
+7
-7
Un cant a la vida
La bellesa del món, de Joan Teixidor (Fluvià)
Lola Torrent, 21/03/2016 a les 22:50
+7
-5
Malgrat tot, la capacitat de meravellar-nos de la bellesa que ens ofereix el món... Extraordinari!
"Criatura dolcíssima", Joan Fuster
M. Josep Mira, 21/03/2016 a les 22:51
+9
-7
No puc dir dir-ne un. He escollit aquest perquè, a més de ser preciós, és molt especial per a mi.
Elegies de la represa, VI
Rosa Maria Fdez Pi, 21/03/2016 a les 23:13
+8
-4
No em preguntis, amor, per què t'estimo,
si no trobo raons. Però podria
dir-te del rossinyol la meravella
i el batec de la sang, ni la segura
dolcesa de l'arrel dins de la terra,
ni aquest plorar suau de les estrelles?
És que sabries, cert, l'ardent misteri
d'unes ales signant l'atzur en calma.
o el fluir de la font, o de la branca
aquest respir beat quan l'aire passa?...
No em preguntis, amor, per què t'estimo,
si et tenia dins meu i ni sabria
ja veure't com a tu, perquè respires
dintre del meu respir, si dels meus somnis
ets l'únic somni viu que no podria
arrabassar la Mort.

Rosa Leveroni
CANIGÓ de Jacint VERDAGUER
Imma C., 22/03/2016 a les 01:15
+8
-7
CANIGÓ és un poema èpic de 1886. Descripció geogràfica dels Pirineus catalans. Reinaxença catalana.
El distret
Anònim, 22/03/2016 a les 09:50
+6
-4
Si hagués de triar el millor poeta català, em debatria entre Miquel Martí i Pol i Gabriel Ferrater. Com que del primer ja n'han parlat molts, em decanto pel segon. I si m'he de quedar amb un poema dels seus, em quedo amb El distret. Potser no és tècnicament el més excels (no tant, com, per exemple, Cambra de tardor), però el seu missatge voldria tatuar-me'l per no oblidar-lo mai, per no ser jo també la distreta.
La poma escollida
Sílvia Ramos Bayé, 22/03/2016 a les 14:05
+8
-6
Per a mi, el més bonic.
Ara que ja m´he fet vell
Fletcher Anderson, 22/03/2016 a les 19:58
+8
-8
Ara que ja m'he fet vell,
només puc besar-te l'ànima,
mentre el jove et petoneja la pell.

Ara que em fugí tot el pel,
enyoro pentinar-te les trenes,
com l'amant que t´acarona el cabell.

Ara que fugí tot lo teu,
no puc fer-te l'Amor com de joves,
Només recordar que fou bell.
Meditació per quan l’estiu comença d'Olga Xirinacs
Montse Riu Piqué, 23/03/2016 a les 15:52
+7
-4

d'Olga Xirinacs

Extret del poemari; Llavis que dansen
Premi Carles Riba 1987

No és mort encara el temps de les cireres
ni el de les dames amb la rosa ala pit;
l’estol de corbs traspassa les fronteres
i la llum, fastuosa, els ha vestit.

Les roses llanguiran les voreres,
la fruita caurà a terra sense crits,
l’ocell perdrà el se vol entre fogueres,
I les paraules se’m fondran als dits.

Jordi Cornudella : Seducció
Judit M V, 24/03/2016 a les 17:15
+8
-7
No són pas els cabells, ni les ferides
obertes dels teus llavis, ni tan sols
les fredes llums del bar als tornassols
dels teus ulls en fogueres convertides,

que m’han fet dòcil a les envestides
del cec galop que ens mena, per revolts
ardents, enllà del fum i els alcohols,
a caure on jo m’oblido i tu t’oblides:

ha estat la música la fetillera,
i és la seva ànima que ha fet esclaus
els cossos d’un desig que els allibera.

provo de dir-t’ho, però me’n sostraus
l’ocasió amb un gest. ¿No tens espera?
Ja la llengua se’m perd als teus palaus.
Res no és mesquí
Joan Salvat Papasseit, 25/03/2016 a les 18:37
+12
-10
Res no és mesquí
ni cap hora...
Maig D'amor - Gerard Vergés
Sr, 31/03/2016 a les 10:59
+28
-7
Res no val tant com un instant d'amor.
L'Elionor
Toni Marceló Pi, 13/04/2016 a les 18:47
+6
-5
Un poema sublim i dramàtic de Martí Pol
PODRIES, Joana Raspall
Anònim, 08/04/2018 a les 17:00
+9
-3
Si haguessis nascut
en una altra terra,
podries ser blanc,
podries ser negre...
Un altre país
fóra casa teva,
i diries "sí"
en un altra llengua.
T'hauries criat
d'una altra manera
més bona, potser;
potser, més dolenta.
Tindries més sort
o potser més pega...
Tindries amics
i jocs d'una altra mena;
duries vestits
de sac o de seda,
sabates de pell
o tosca espardenya,
o aniries nu
perdut per la selva.
Podries llegir
contes i poemes,
o no tenir llibres
ni saber de lletra.
Podries menjar
coses llamineres
o només crostons
eixuts de pa negre.
Podries ....podries...

Per tot això pensa
que importa tenir
LES MANS BEN OBERTES
i ajudar qui ve
fugint de la guerra,
fugint del dolor
i de la pobresa.

Si tu fossis nat
a la seva terra,
la tristesa d'ell
podria ser teva.

Podries de Joana Raspall
Anònim, 05/05/2018 a les 11:35
+3
-4
Molt emotiu i encertat
l'Elionor de Martí Pol
Flàvia, 18/05/2018 a les 19:14
+5
-1

L’Elionor tenia
catorze anys i tres hores
quan va posar-se a treballar.
Aquestes coses queden
enregistrades a la sang per sempre.
Duia trenes encara
i deia: “sí, senyor” i “bones tardes”.
La gent se l’estimava,
l’Elionor, tan tendra,
i ella cantava mentre
feia córrer l’escombra.
Els anys, però, a dins la fàbrica
es dilueixen en l’opaca
grisor de les finestres,
i al cap de poc l’Elionor no hauria
pas sabut dir d’on li venien
les ganes de plorar
ni aquella irreprimible
sensació de solitud.
Les dones deien que el que li passava
era que es feia gran i que aquells mals
es curaven casant-se i tenint criatures.
L’Elionor, d’acord amb la molt sàvia
predicció de les dones,
va créixer, es va casar i va tenir fills.
El gran, que era una noia,
feia tot just tres hores
que havia complert els catorze anys
quan va posar-se a treballar.
Encara duia trenes
i deia: “sí, senyor”, i “bones tardes”.

FES EL TEU COMENTARI

D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.
Imatge il·lustrativa
La nova exposició de la MAPFRE posa el focus en els artistes que van utilitzar el pastel
Imatge il·lustrativa
La Universitat de Barcelona impulsa una jornada de trobades divulgatives
Imatge il·lustrativa
El Macba programa una jornada sobre l’empremta de la repressió i la despossessió colonial
Imatge il·lustrativa
L'Institut del Teatre ofereix uns estudis per aprofundir en l'escenificació i la tecnologia digital
Imatge il·lustrativa
L'únic camí per fer una gran feina és estimar el que fas
Imatge il·lustrativa
Un cicle de la Filmoteca recupera films que han estat amagats durant anys
Imatge il·lustrativa
Una animació mostra la il·lusió d'un gos per ajudar els altres
Imatge il·lustrativa
Una animació mostra la importància de saber-se mesurar per no perdre el nord