Cinc. «Mujer de lana»

Un amic sempre em diu que he de procurar escoltar música fora de les orelles, amb l’amplificador, els altaveus i l’aire on em moc

| 11/06/2014 a les 09:45h
Especial: Tres jocs d'auriculars
Arxivat a: El piano, Andrea Jofre, música, Maria Coma, Mujer de lana, Tres jocs d'auriculars
Rento els plats amb un auricular a l'orella. Foto: Nic McPhee

La cuina és estreta i llarga. De la porta estant, menys una pissarra amb la mateixa llista de la compra que fa dues setmanes i un prestatge d’emergència que pengen de la paret de la dreta, tot queda a mà esquerra. La nevera, un carret per a les verdures ple de bosses de plàstic plegades sobre elles mateixes, un tros de taulell, l’escorreplats, la pica, més taulell i els fogons. A la paret només hi penja un armari i la campana d’acer inoxidable, els anteriors llogaters van buidar les parets per pintar-les de colors forts, dels que necessiten més de dues capes de blanc a sobre. En algun racó del sòcol hi ha encara algun rastre d’un color blau de cobalt vell. Al fons hi ha la porta del safareig, de vidre armat. Avui està tancada; no fa fred però ja és fosc i del celobert vénen olors que, barrejades amb aquesta hora del vespre, són ofensives: qualsevol olor de mariscos a la planxa que no vingui de la meva cuina m’empudega l’ànim i la roba estesa.
 
Hi ha restes del dinar apilades sobre el taulell de la cuina. Algun plat que no ha cabut al rentaplats, una olla petita, dos ganivets i la taula de tallar. Sobre els fogons hi ha encara una paella de la truita del migdia. M’arremango, primer la màniga esquerra, després la dreta. Em poso els guants de goma, primer l’esquerre, després el dret i moc la maneta de l’aixeta perquè corri l’aigua fins que sigui ben calenta.
 
Rento els plats, les olles, els ganivets. Des de la cuina sento les veus del que passa al menjador; el remenar de joguines de plàstic i fusta, retoladors caient a terra, papers arrugats. Se’m barreja amb el so de metalls picant de la paella, les vores de la pica i després de l’escorreplats. Una dringadissa sorda esmorteïda pel so de l’aigua i l’escalfador que darrere la porta del celobert sembla que hagi de sortir volant cap a Saturn quan ja em noto els dits cremant dins els guants.
 
Porto un auricular posat a l’orella dreta. Un amic sempre em diu que he de procurar escoltar música fora de les orelles, amb l’amplificador, els altaveus i l’aire on em moc. Té raó, molta fins i tot, però no sempre pot ser així i de vegades tinc certes urgències, una mena de necessitat de posar música al que estic fent o d’embolicar un moment amb el que crec que sonaria si ho veiés a la tele, en una pel·lícula. Porto un auricular posat a l’orella dreta per embolicar que rento els plats, que n’hi ha un que juga al menjador i que potser no és un moment de llibre d’història però almenys hi sona una de les meves cançons preferides. Almenys a mitges, per una orella.



@drudibuixa

Contingut relacionat

Imatge il·lustrativa
29/06/2017

COMENTARIS

i5
Guilleries, 12/06/2014 a les 22:53
+0
-0
Boníssim (x5)

FES EL TEU COMENTARI

D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.
Imatge il·lustrativa
La Casa Elizalde acull la mirada de fotògrafes professionals i aficionades
Imatge il·lustrativa
L'Editorial Barcino presenta la nova versió de l'última de les grans cròniques catalanes medievals
Imatge il·lustrativa
La festa de la literatura en català torna un any més a l'avinguda de la Catedral
Imatge il·lustrativa
El Museu de la Vida Rural celebra la primera edició del FES
Imatge il·lustrativa
14 reflexions de l'actor, que defensava «la lluita per la nostra república, del cinema o del que sigui»
Imatge il·lustrativa
Polanski, el cinema musical, brasiler, jueu i del món àrab protagonitzen l'inici del curs cinèfil
Imatge il·lustrativa
14 reflexions de l'actor, que deia que «amb tant d'imbècil amb carnet d'opinador, els savis callen»
Imatge il·lustrativa
Un anunci sobre un nen que munta un drama i un pare que no sap quina cara fer