Ni haikus ni ventalls, 12/06/14

Oi que seria bonic que alguna editorial del nostre país s'animés a traduir-li almenys una novel·la?

| 12/06/2014 a les 17:55h
Especial: Un viatge literari atípic al Japó
Arxivat a: Biblioteca, poesia, Montserrat Costas, literatura, Japó, Ni haikus ni ventalls
Us diu res el nom de Toshiko Hirata? No? Normal. Toshiko Hirata és una novel·lista i poeta del Japó força cèlebre al seu país, però no té cap llibre traduït al castellà ni al català. La vaig descobrir casualment en una antologia de poesia japonesa contemporània traduïda al castellà. Un poema seu em va cridar l'atenció per un sentit de l'humor fora del que és habitual, per un univers propi molt original i per la reflexió que feia sobre el significat de les paraules. I vaig escriure un poema inspirant-me en el seu (per als que conegueu La murga: és el que es diu Paraules d'amor, el de la dona que se'n va anar a Holanda i es va enamorar d'un senyor d'allà sense tenir ni idea de neerlandès).

En saber que viatjaria al Japó vaig intentar posar-me en contacte amb ella per diverses vies amb l'objectiu de conèixer-la, però no vaig arribar a parlar-hi directament. A través d'intermediaris vaig saber que no volia quedar amb mi perquè no parla res més que japonès i li feia cosa. O sigui que em vaig resignar a passar per Tòquio sense tenir oportunitat de saludar-la.

Aquesta tarda hem fet l'acte central de la gira japonesa de La murga: el recital a l'Instituto Cervantes. El cert és que ha anat molt bé, hi havia força gent, gairebé tots japonesos –algun català exiliat, però en minoria– i fins i tot s'han venut uns quants llibres. A la primera fila hi havia un senyor que ha dormit durant tot el recital (quan hem començat ja dormia. Coses de japonesos) però els altres em fa l'efecte que estaven desperts. Tot l'acte ha estat trilingüe: les explicacions en castellà i els poemes en català i japonès, interpretats per la Miki Yamada amb molta expressivitat. I, com sempre, el millor ha estat al final: poder conversar amb el públic sobre els versos que els han agradat o els que no han entès o el que coneixen de Barcelona o de la nostra cultura.

Just abans de començar, la Sumiko Sakata d'Antena Catalunya (una web que distribueix al Japó productes catalans) m'ha donat un cop de colze. "És ella! La Toshiko Hirata!" No m'ho podia creure. Tot i les seves reticències inicials, ha vingut al recital sola i sense avisar ningú. Al final hem pogut xerrar una estona, amb la Miki com a intèrpret, és clar. I hem constatat que compartim almenys dues coses: l'humor en la poesia i l'amor a Pessoa. Us han agafat ganes de llegir alguna obra de Toshiko Hirata? Oi que seria bonic que alguna editorial del nostre país s'animés a traduir-li almenys una novel·la?

Me'n vaig a dormir amb una sensació ben estranya. Ahir us parlava de cercles que es tanquen, avui l'expressió se'm fa més viva que mai. Que tot està per fer més o menys ho sabia, que tot és possible m'ho acabaré creient.

Lost in Translation: Miki Yamada, Toshiko Hirata i Montserrat Costas. Foto: Esther Molina.

FES EL TEU COMENTARI

D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.
Imatge il·lustrativa
Una visita guiada permet descobrir els secrets de l'edifici d'Antoni Gaudí
Imatge il·lustrativa
El Museu Picasso organitza la lectura contínua de «Liberté!», un poema de l'amic del pintor
Imatge il·lustrativa
El fons de l'Arxiu de la Diputació permet conèixer la Barcelona de principis del segle XX
Imatge il·lustrativa
L'exposició del CaixaForum Barcelona explora la relació entre l'entorn urbà i la fotografia
Imatge il·lustrativa
Un anunci mostra la força amb què viuen, es tranformen i es mantenen algunes relacions
Imatge il·lustrativa
Un anunci viatja al món de Dickens per recordar-nos quin és l'esperit de Nadal
Imatge il·lustrativa
Torna el festival dedicat al cinema més experimental
Imatge il·lustrativa
Un anunci mostra amb normalitat allò que encara no és acceptat com a normal