William

“Si no en saps res, no és tard”, ens avisa el tàndem format per l’escriptora Care Santos i l’il·lustrador Dani Cruz. William és un àlbum il·lustrat que reviu amb gràcia la biografia del dramaturg. Vers a vers fem una passa a l’escola de Will, i ens entristim amb ell quan el pare li exigeix que sigui advocat. Però també arribem a Londres i som espectadors de l’èxit de Hamlet, Romeu i Julieta i Otel·lo. Us convidem a entrar al teatre de la seva vida fent un tast d’aquest llibre.

Il·lustració: Dani Cruz

Aquest conte comença en un lloc d’Anglaterra
que queda cap al mig, a la vora d’un riu.
El riu es diu Avon. I el poble, aquí el teniu:
Stratford, un dels més famosos de la Terra.
Els turistes arriben fins aquí a grans riuades,
fan el badoc, fan fotos, fan nosa i fan piulades
tot admirant les cases més antigues del poble
imaginant les vides d’aquella gent tan noble.

[…]

A l’escola del poble Will va aprendre llatí
i una mica de grec.
Quan va entrar era petit com un conill porquí
(a més de barbamec)
i en va sortir espigat i amb una ombra al bigoti
i el cap tot ple d’idees formant un poti-poti.
Era bon estudiant, però es distreia sovint,
era un gran tafaner i es delia escrivint,
inventant les històries que trobava a les lleixes
del llibreter del poble, que deia:

–Si llegeixes
et tornaràs tan culte que ningú s’ho creurà!
Algun dia, segur que algun ximple hi haurà
que pregunti com és que saps de tantes coses.
Llavors jo respondré: «Senyors, aquest minyó
ha crescut entre llibres que vaig deixar-li jo
i sap mites, història, contes en vers i en prosa,
comèdies mig sonades, tragèdies amoroses
i tot el que vulgueu!
Totes aquelles coses que vós mai no sabreu.
Ha fet la volta al món almenys quatre vegades
llegint a casa meva pàgines relligades.
I ha après barrejant lletres d’un sol abecedari
que el món sencer s’assembla a un enorme escenari».

Il·lustració: Dani Cruz

[…]

I així va anar la cosa. Treballant de valent
Shakespeare va escriure versos d’aquells que no s’obliden:
«Qui mai no ha estat ferit se’n riu de les ferides»;
«L’amor cec fa que el ruc no vegi què està fent».
Va fer vint anys d’actor, va actuar a altres ciutats
i allà on el van conèixer en van quedar encantats.
«Tot el meu gran reialme a canvi d’un cavall!»;
«Alguns somriures maten com si fossin punyals».
Tothom en repetia les frases més famoses
que a Shakespeare li sortien com qui no vol la cosa.
«L’amor veraç hi veu amb l’ànima i no els ulls»;
«Alguna cosa put a Dinamarca»; «Escull:
o bé gastes el temps o el temps et gasta a tu».
Allò que va dir Shakespeare no ho ha dit mai ningú.

Il·lustració: Dani Cruz

[…]

Als rellotges de sorra va anar passant el temps
si fa no fa com sempre, i William va envellir
ni ràpid ni de pressa. Tot d’una va sentir
que ja havia passat el seu moment.
– Tot el plaer del món arriba i després passa.
Per mi aquest és el temps de tornar a casa.
Va desfer aquell camí que havia fet de jove
amb el cor satisfet i l’esperit serè.
Va saludar la nena, va besar la muller,
va voler paper i tinta, va tancar-se a l’alcova
i va començar a escriure un testament
amb bona lletra i molt poc ornament.

Després es va morir, ningú no sap de què.
Potser d’algunes febres? O bé d’un refredat?
Van tocar les campanes, tristes pel comiat
del veí més famós que el llogarret tingué.
Va morir el mateix dia del seu aniversari:
cinquanta-tres, en feia, segons el calendari
(això dels calendaris, però, millor ho deixem
o haurem d’afegir versos i ens embolicarem).