Conversa amb el senyor Temps

Josep Maria Espinàs va néixer el 7 de març del 1927 i ha mort el 5 de febrer del 2023. Us oferim un dels textos de La vella capitana (La Campana).

Foto: Antonio Cinotti

CONVERSA AMB EL SENYOR TEMPS

Ja fa anys que camino de bracet amb vostè, senyor Temps. Des que era ben petit. Però aleshores no me n’adonava. De jove tampoc, és cert, tenia moltes coses al cap. Ja se sap que els escriptors acostumen a tenir alguna dèria que els absorbeix.

Ara vostè vol anar més de pressa que jo, me n’adono, i he de dir-li que no m’ho esperava. Fins i tot quan m’aturo a mirar qualsevol cosa, vostè continua endavant. Recordi, per favor, les caminades que vam fer junts, estàvem molt d’acord. Fins i tot quan jo m’aturava vostè ho feia al meu costat.

Mai no em va estirar pel braç, si m’entretenia mirant una vall o m’asseia a descansar. Si trobava un cementiri rural m’agradava entrar-hi. Mai va dir-me, senyor Temps, que aquella gent també havia caminat molt.

Un dia em va parlar.

–Veig que vostè porta un rellotge antic que li demana corda, i el vol domesticar perquè no s’aturi mai.

Em vaig sentir ferit.

–¿És que vostè, senyor Temps, mai no s’aturarà?¿És que no el fatiga, ni avorreix, tanta monotonia?¿És que no sap aturar-se?

–Calmi’s, amic Espinàs. Vostès s’han inventat sistemes per controlar-me, m’han dividit en dies, hores, minuts, segons, per intentar frenar-me. Però jo vaig passant. He vist més cementiris que vostè, i més làpides plenes de noms, i testos amb flors pansides.

–M’ha semblat, aquí, que un xiprer em saludava…

–Potser ha pensat que vostè era un veí, que s’havia cansat de caminar i havia trobat ara un racó a l’ombra…

Aleshores el senyor Temps m’ha fet un gest i m’ha dit:

–Aquest no és el seu lloc, no s’hi entretingui. L’he de portar una mica més enllà. Ja sé que ha suat molt fent el camí, però no pateixi. Aquest camí ara farà baixada. I perdoni la pregunta: ¿oi que sempre li ha agradat aturar-se?

–Sí, senyor Temps, per veure millor allò que m’envoltava.

–Ja està tot vist, amic.

–Encara em queda una pàgina a la llibreta per omplir…

–Sí, ja ho sé. Si vol anotar-hi alguna cosa més…

«Nota final», per exemple…

–No, senyor Temps. ¿Puc posar-hi «gràcies»?