Jean-Paul Sartre va néixer el 21 de juny del 1905 a París. Quan només tenia quinze mesos, el seu pare va morir de febre groga. Va ser educat per la seva mare i per l’avi matern. El filòsof va ser l’exponent de l’existencialisme i del marxisme humanista. L’any 1964 li van concedir el premi Nobel de literatura, però el va rebutjar. Jean-Paul Sartre va morir, també a París, el 15 d’abril del 1980. El recordem amb 14 reflexions. I veiem una animació que explica l’existencialisme que defensava.
Foto: Henri Cartier Bresson
1. Avui en dia sabem com es fa tot, excepte viure.
2. L’home neix lliure, responsable i sense excuses.
3. La felicitat no és fer el que un vol, sinó voler el que un fa.
4. El compromís és un acte, no una paraula.
5. Si et sents sol quan estàs sol, estàs mal acompanyat.
6. Només depèn de tu donar sentit a la teva vida.
7. Com tots els somiadors, vaig confondre el desencant amb la veritat.
8. L’home no és res més que allò que fa de si mateix.
9. Com més buit està el rellotge de sorra de la nostra vida, amb més claredat hauríem de poder veure-hi a través.
10. En l’amor, un i un són un.
11. Quan els rics fan la guerra, són els pobres els qui moren.
12. Només cal que un home n’odiï un altre perquè l’odi vagi corrent fins arribar a la humanitat sencera.
13. Ningú ha de cometre la mateixa bestiesa dues vegades, l’elecció és prou àmplia.
14. Per saber quant val la nostra vida, no està malament arriscar-la de tant en tant.
