La feina o la vida

La mare surt de l'armari

Tenir fills és una opció a descartar, si no volem hipotecar la nostra vida de per vida

| 11/05/2016 a les 09:36h
Especial: La feina o la vida
Arxivat a: Cambres pròpies, La feina o la vida

Foto: Hernán Piñera


Nou de cada deu enquestats dirien que tenir fills compensa. El desè se’n penedeix, o ho fa veure. És el cas de la psicoanalista francesa Corinne Maier, autora de l'assaig No kid, que ofereix “quaranta bones raons per no tenir fills”, ignorant les vuitanta millors raons per tenir-ne.  

“Si no tingués fills, ara mateix estaria fent la volta al món amb tots els diners que he guanyat amb els meus llibres –especula Maier–. I en lloc d’això, estic en arrest domiciliari a casa meva, obligada a servir dinars, a llevar-me a les set del matí cada dia de la setmana, a preguntar lliçons estupidíssimes i a posar rentadores.”

Corinne Maier entra a sac: “Ja n’hi ha prou de discursos insostenibles sobre la felicitat de l’ofici de ser pare. Davant tant entusiasme i bons sentiments obligatoris, és urgent i necessari dir «ecs» a nurseryland. I sé de què parlo, perquè tinc fills. Hi ha coses de les quals només pot parlar una mare de família, a condició de tenir el valor de sortir de l’armari.”

El fill, diu Maier, no és ni un dret ni una necessitat. És tan sols una possibilitat. Una opció a descartar, si no volem hipotecar la nostra vida de per vida, rebaixant fins a extrems ridículs els somnis i aspiracions de joventut. Simone de Beauvoir pensava que no es podia ser intel·lectual i bona mare a la vegada, i probablement tenia raó.

Els arguments de la psicoanalista són incontestables. En efecte, el part és una tortura. Sí: ocupar-se dels fills és una feinada. Sí: quan tens fills, els amics desapareixen. Sí: els fills maten el desig sexual i les relacions de parella. Sí: els fills costen una fortuna. Sí: la professió de pares té servituds com haver d’anar a Eurodisney i al McDonald’s. Sí: els fills barren el triomf professional de les dones tant com acceleren les carreres dels homes (l’estadística revela que tan bon punt els homes són pares, l'activitat laboral de molts d'ells augmenta i s’impliquen més en la feina… per arribar a casa quan els angelets ja dormen).

“Els vostres fills seran baby-loosers, destinats a l’atur o a feines precàries, tindran una vida encara menys divertida que la vostra”, adverteix Maier. I un mal dia, afegeixo jo, prendran una decisió sense cap ni peus: us faran avis.

 

COMENTARIS

Cal dir-ho
Sali, 11/05/2016 a les 19:55
+1
-0
Si es veu així, ben fet de dir-ho. És una opció. A més fa reflexionar als qui estem tan segurs d'agradar-nos ser pares. I, en el meu cas, reafirmar que ens agrada moltissim, malgrat tot.
És així mateix!
Edu F., 11/05/2016 a les 20:24
+0
-0
És, gaireb´, el que li passa a la Carme amb mi. Un nen més a casa!
tens rao
Anònim, 12/05/2016 a les 01:34
+1
-0
Jo m,ho vaig plantejar fa treinta anys i aquí estic sense fills pero mes feliç...
hola
Anònim, 12/05/2016 a les 07:49
+0
-0
Creo que los hijos son del padre y de la madre. Si no se creieran muchas madres que solo son de ellas y se comparten responsabilidades, no habría que renunciar a nada o poco. En cualquier es opción de cada individuo tenerlos o no.
Pels meus tresors!
Amada Seré, 12/05/2016 a les 11:14
+4
-4
Mare meua! Quanta ignorància en tan curt article!
Menuda psicoanalista més fluixa!
Està molt clar que esta vida és injusta. Hi ha qui té fills i no els mereix. D'altres que serien molt bons pares i no poden.
Jo tinc dos fills. Em senc superorgullosa d'ells i molt feliç de tíndre'ls!
Quin goig ser part d'eixe 90% de mares intel.ligents!!
El que explica este article és vergonyós.
Els meus pares van tindre nou fills. Tots nosaltres tenim estudis, treballem i ens divertim perque gaudim de cada cosa que fem, sobretot pels altres!, tal com vam tindre la sort de que ens ensenyaren els meus pares.
A dia de hui, són avis de 17 néts, n'estan ben orgullosos, i estan feliços de poder gaudir d'ells.
Felicitacions a totes eixes mares intel.ligents i implicades, capaces de creixer en eixa maternitat.
Ànim! els fills són els tresors més grans que la vida ens ha regalat i és tot un privilegi ser mare!!!
Ah!, per cert, el que no vos he dit és que els meus fills són minusvàlids. Cada dia que passa i els tinc és un regal!!
Alegria de viure
Anònim, 13/05/2016 a les 01:12
+0
-0
La meva opció, vàlida com un altre, va ser tenir fills i n'estic plenament satisfeta, per l'alegria de viure que em regalen cada dia i per com m'ajudem a que millori com a persona, entregant tot l'amor que tinc, no sols a elles sino als altres.
Pots perdre't a tu mateixa per la gran entrega que suposa ser mare però és qüestió dels primers anys, tot passa i tornes a ser-hi i mai has deixat d'aprendre...
Sempre mare
Ecf, 15/05/2016 a les 03:18
+1
-1
Que goig ser mare quan s'enten el que és ser-ho. No tothom té vocació i es trist fer-ho per inercia i per que "toca". Pèro en sembla encara pitjor que una vegada hagis tingut fills, no entenguis el sentit que dona a la teva vida!

FES EL TEU COMENTARI

D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.
Imatge il·lustrativa
La Diputació de Barcelona proposa un acostament temàtic a la col·lecció Macba
Imatge il·lustrativa
La Universitat de Barcelona fomenta l'anàlisi i la reflexió en el seu cicle de debats
Imatge il·lustrativa
El Museu de la Vida Rural i Versembrant organitzen una activitat de creació musical per a joves
Imatge il·lustrativa
El paranimf de la UB celebra les festes oferint un concert gratuït
Imatge il·lustrativa
Un anunci homenatja els genitals femenins plantant cara a uns quants tabús
Imatge il·lustrativa
Una campanya demana que a les cavalcades de Catalunya ningú s'hagi de pintar de negre
Imatge il·lustrativa
Un anunci nadalenc ens anima a no amagar les nostres qualitats
Imatge il·lustrativa
Un anunci de Nadal reflexiona sobre la necessitat d'acollir i conviure amb la diferència