La feina o la vida

No vols ser-hi quan ells no hi siguin

Si esquives la temptació de reproduir-te, et pots autoenganyar fins al dia del judici final

| 27/04/2016 a les 18:45h
Especial: La feina o la vida
Arxivat a: Cambres pròpies, La feina o la vida
Imatge il·lustrativa
No t’agrada pensar en la mort, però ho fas cada dia. I et passa com a Julian Barnes: no creus en Déu, però el trobes a faltar. Tens la desgràcia de ser atea, voldries deixar de ser-ho, i no hi ha manera, caram.

L’escriptor britànic dedica un llibre sencer a reflexionar sobre la mort i la por de morir. Es titula Res a témer, amb èmfasi en el res que hi ha abans i després d’això. Contradictòria com ets, et fa no sé què llegir-lo però t’hi aboques de ple.

Amics de Barnes li insinuen que potser estaria més reconciliat amb la mort si fos pare. Ell ho dubta. Les mares, escriu, deuen sentir la mortalitat més intensament quan els fills marxen de casa, perquè la seva funció biològica s’ha completat i l’únic servei que poden fer ara a l’univers és morir-se.

El principal argument, diu ell, és que els fills et perpetuen: no moriràs del tot, i saber-ho per endavant et consola. Es pregunta fins quan dura aquesta perpetuació: “Una generació, dues, tres? Què passa quan arribes a la primera generació nascuda després de la teva mort, la que possiblement no tingui cap record de tu i per a la qual simplement ets folklore?”

A tu també et fa por morir-te. Molta, molta por. No et consola tant la idea que els fills et perpetuaran com el fet que la teva vida haurà tingut sentit pel fet de tenir-los. Ni que no inventis la vacuna de la sida, ni que no escriguis mai una gran novel·la, ni que no componguis música que sacsegi els sentits, ni que no aportis tu mateixa res que valgui la pena, almenys hi haurà quatre persones agraïdes d’haver nascut. Ni que arribessin a oblidar la mare que els va parir.

Quan tens fills, se’t fa del tot evident que ets una baula d’una cadena. Per contra, si esquives la temptació de reproduir-te, et pots autoenganyar fins al dia del judici final: véns d’un pare i una mare, però més enllà de tu no hi ha ningú, ets únic, inimitable i el món s’acabarà quan et moris. Com més tard millor.

Saber que la cadena continua fa que et preocupis pel futur que deixaràs als teus fills i als fills dels teus fills i als fills dels fills dels teus fills. Et dóna consciència de la pròpia mortalitat, i t’empeny a desitjar de cor i de cap i de pulmons, amb totes i cadascuna de les teves cèl·lules, que les flames s’apaguin per ordre. No hi ha res que et faci més por que tornar al no-res. Però pregaries als déus de qualsevol religió per estar morta i rematada el dia (llunyà, ben llunyà) que la mort vingui a buscar un fill teu.
 

COMENTARIS

sense fills
Anònim, 28/04/2016 a les 15:50
+0
-0
Encara que no tingui fills tb hem preocupo pel futur que deixarè al mon,als mes joves que jo jajaa
Sembla que si no tens descendencia siguis un irresponsable..doncs no!

FES EL TEU COMENTARI

D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.
Imatge il·lustrativa
El festival d'estiu porta els millors muntatges teatrals, musicals i de dansa a Barcelona
Imatge il·lustrativa
El Museu de la Vida Rural proposa una jornada sobre astronomia i contaminació lumínica
Imatge il·lustrativa
El Museu de la Vida Rural inaugura dues mostres fetes per alumnes i professors
Imatge il·lustrativa
Els Juliols de la UB dediquen un curs a la crisi migratòria
Imatge il·lustrativa
La ciutat francesa acull un dels festivals més importants del món
Imatge il·lustrativa
Una animació representa amb traços senzills la cançó de Queen
Imatge il·lustrativa
La nova campanya d'Estrella Damm ens alerta de la contaminació que pateix el mar
Imatge il·lustrativa
Així serà l'any 2026 el temple monumental d'Antoni Gaudí