La llibreria llegeix

Salvador Espriu, vexat

Mentre discutim sobre coses que encara no ens passen, n’hi ha que es rifen de nosaltres

| 18/04/2016 a les 19:43h
Especial: 25 anys sense Montserrat Roig
Arxivat a: Biblioteca
Vint-i-cinc anys després de la mort de Montserrat Roigcom a homenatge i reivindicació d'una autora necessària, recuperem cada setmana un article de l'escriptora, il·lustrat per Cristina Losantos.

Il·lustració: Cristina Losantos



Del franquisme ens n’han quedat moltes xacres. No les diré totes, no tindria prou paper. Però en voldria remarcar dues: la manca de sentit de l’humor i la incapacitat de respectar les idees d’altri. Quan no ens agrada una idea que no s’adiu amb el nostre món mental, no la discutim: la triturem, la reduïm a la paròdia. En Salvador Espriu ha fet, no fa gaire, unes declaracions sobre l’oficialitat i la cooficialitat del català, tot elogiant les virtuts de la llengua castellana. Possiblement, jo, com a escriptora d’una llengua que ha hagut de demanar durant molt de temps perdó per voler sobreviure, m’estimaré més l’oficialitat del català.
 
Ara bé, personalment no voldria entrar en el tema. De vegades, la discussió sobre l’oficialitat i la cooficialitat del català m’ha semblat com la famosa polèmica estèril del sexe dels àngels... Mentre discutim sobre coses que encara no ens passen, n’hi ha que es rifen de nosaltres, com a catalans i com a ciutadans. En Salvador Espriu ha estat sempre un home liberal, que s’ha obert a la discussió, a la polèmica, a les discrepàncies. En plens anys quaranta, quan n’hi havia que volien reduir el català al provincialisme d’un dialecte domèstic, l’Espriu no es limità a plorar dins l’exili interior. L’Espriu escriví un corpus que es diu La primera història d’Esther, una obra magna que demostra la inesgotable riquesa de la llengua catalana. Una llengua que, encara que empipi els rònecs erudits del Nobel, és una eina excel·lent per a la literatura. L’Espriu m’ha ensenyat a escriure, gràcies a ell –i a d’altres escriptors de la seva generació– hem pogut recuperar el fil de la literatura estroncada.
 
No, en Salvador Espriu no es mereix el mateix tracte als acudits i a les caricatures que en Suárez i en Viola. En podem discutir, en podem discrepar, però no l’hem de vexar. Si ho fem, és que acceptem la subnormalitat que ens ha estat imposada des de fora.
 
(Arreu, 15-21.11.1976 [Quim Monzó va sentir-se al·ludit —havia estat l’autor de l’acudit que Roig havia considerat “vexatori” i que havia publicat a la revista Canigó—, i va contestar, a Arreu, 5.12.1976])
 



Article inclòs en el llibre
Montserrat Roig
Diari d'uns anys (1975-1981)

 
© dels articles: hereus de Montserrat Roig 
© foto coberta: Pilar Aymerich
© d’aquesta edició: A Contra Vent Editors, 2008

14 pensaments de Montserrat Roig, aquí.

COMENTARIS

ja fa temps
Josep Serra, 26/04/2016 a les 12:46
+0
-0
Penso que és un tema que ja existia en ple S.XVIII i encara no el tenim clar a hores d'ara; el normal seria que cada terra tinguès la seva llengua com a vehicular, no?

FES EL TEU COMENTARI

D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.
Imatge il·lustrativa
El Museu de la Vida Rural organitza un seminari impartit per l'artista Ivana Larrosa
Imatge il·lustrativa
Una exposició de Can Tinturé busca el vincle entre la col·lecció de Salvador Miquel i la història
Imatge il·lustrativa
Una exposició permet veure el mobiliari modernista de la família de l'industrial
Imatge il·lustrativa
El Palau Robert se suma a la commemoració del centenari de l'artista
Imatge il·lustrativa
Un anunci mostra que els millors regals són els inesperats
Imatge il·lustrativa
L'anunci nadalenc d'una petita botiga de Gal·les ens empeny a retrobar l'infant que vam ser
Imatge il·lustrativa
Un anunci ens anima a ser generosos
Imatge il·lustrativa
L'anunci de la nova pel·lícula fa un cant a la creativitat i a la generositat