Anchorage

«al fons dels llacs gebrats, com un jardí,/ hi havia les cares dels fills que mai vam fer»

| 20/04/2016 a les 13:35h
Especial: Tast editorial
Arxivat a: Biblioteca, Míriam Cano, poesia
Look up, what do you see?
All of you and all of me
Fluorescent and starry
Some of them they surprise
The bus ride, 4.A.M. I went to write this letter


R.E.M., E-bow the letter
 

Foto: JLS Photography


Anchorage era una utopia
feta d’autobusos nocturns que creuaven estats
de mirar amunt i explicar-nos què hi vèiem.
Era ser fluorescents i estrellats,
brillar com sols elèctrics,
com electròlits inabastables.
Anchorage era totes les cançons
que tu i jo som.
Però, glaçada l’esperança,
Alaska es va cobrir de gel:
al fons dels llacs gebrats, com un jardí,
hi havia les cares dels fills que mai vam fer,
la certesa congelada als ulls,
els llavis blaus de pena
i els dits de tacte inútil
que ja no reconeixien la pell.
No vàrem poder escalfar-nos
ni traçar cartografies:
perduts enmig del no-res,
moríem, a poc a poc,
de la nostra pròpia quietud.




 


Poema inclòs en el llibre
Ancoratge

© Míriam Cano
© d'aquesta edició: Edicions Terrícola, 2016


 
 
 

 

FES EL TEU COMENTARI

D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.
Imatge il·lustrativa
El Museu de la Vida Rural i La Conca 5.1 impulsen un cicle de debats
Imatge il·lustrativa
El festival Elixir Poètic impulsa un guardó amb el suport de l'Ajuntament de Terrassa
Imatge il·lustrativa
Edicions Poncianes engega un concurs a través de les xarxes socials
Imatge il·lustrativa
La Fundació Carulla impulsa un cicle de tallers en línia
Imatge il·lustrativa
Te quiero, te quiero, te quiero, / con la butaca y el libro muerto
Imatge il·lustrativa
La història de la dona que va plantar cara a la llei de segregació racial dels EEUU
Imatge il·lustrativa
La història desconeguda de l'atleta australià que va formar part d'una foto històrica
Imatge il·lustrativa
«Si he de ser un símbol, prefereixo ser-ho del sexe que d'una altra cosa»