Turística i domèstica

La darrera paraula

Quina tonteria enamorar-te d’algú i esperar un temps prudencial per dir-li que l’estimes

Turística i prou

| 22/04/2017 a les 22:50h
Especial: Turística i domèstica
Arxivat a: Cambres pròpies, Turística i domèstica

Foto: Astrid Westvang


No recordo qui va morir. Ni si era important o proper. El que sí que recordo és que aquell dia vaig prendre una decisió: sempre que m’acomiadés, en persona o per telèfon d’algú que estimava, li diria que l’estimava. Va ser una mort sobrevinguda, ara ho recordo, mentre escric això. Algú a qui encara no tocava morir-se i que no es va poder acomiadar. Algú que potser havia tingut una discussió amb el seu fill unes hores abans que l’envestís un camió a una carretera secundària.
 
La idea que aquella persona hagués pogut morir sense saber que tothom que l’estimava l’estimava em va aterrir. Devia tenir dotze o tretze anys, i em vaig prendre molt seriosament dur a terme el meu pla: mai més m’estalviaria un t’estimo.
 
No us penseu, no va ser fàcil. Encara recordo el silenci sepulcral que es va fer quan l'hi vaig dir per telèfon a mon pare la primera vegada. “Pare, t’estimo”. Silenci. Tos. Escurada de gola a l’altra banda del fil. Un “jo també” gairebé murmurat i vergonyós. O ma germana, que es va posar a riure i em va dir “Estàs bé, tia?" Els meus amics s’estranyaven, però ho acabaven acceptant. És clar, dir a algú que l’estimaves era molt gros. Era crear un vincle molt potent. I feia respecte.
 
Amb els anys, tothom s’hi va anar acostumant. Mon pare, a vegades, abans que li pogués dir que l’estimava, em deia que ell també, perquè ja sabia com s’acabava la conversa i li entrava el pànic escènic. Feia riure molt. Aquells primers mesos em van servir per adonar-me de com de gran era la por que ens feia a les persones verbalitzar els nostres sentiments. Por o vergonya, no ho sé. No estem educats per això. És carrincló, potser. O sentimental. I et mostra vulnerable, en certa manera.
 
Amb aquells t’estimos vaig prendre també consciència d’una altra cosa: que la vida era efímera, que avui hi ets i demà ja no. Vaig assumir-ho de debò, no com aquella vegada que amb cinc o sis anys la meva mare em va parlar de la mort i vaig estar tres dies sense dormir, pensant que allò no podia ser de cap de les maneres. Vaig assumir que per morir-te no cal ser vell. I és una putada, però és així. I més val saber-ho i fer del temps que tenim quelcom valuós. Quelcom que hagi valgut la pena.
 
Fa poc he hagut de viure una d’aquelles esperes que converteixen els dies en setmanes. I he retornat, en un hospital, a aquesta idea de com d’efímera i capriciosa és la vida. I he reafirmat aquesta sensació que vivim estalviant-nos paraules per vergonya o per por o per prudència. Quina tonteria. Quina tonteria enamorar-te d’algú i esperar un temps prudencial per dir-li que l’estimes, per por que pensi que vas massa ràpid. Quina tonteria aquest protegir-nos constantment.
 
Per Sant Jordi toquen roses, llibres i Barcelona s’omple de t’estimos que no tenen vergonya de ser dits perquè hi ha un motiu. Però no us equivoqueu: el motiu hi és cada dia, cada minut. Això, a diferència del moment en què se’ns acabi la partida, sí que ho podem decidir. No n'estalvieu, de debò. Tingueu sempre la darrera paraula. I que sigui aquesta.

COMENTARIS

No se'n parli més
Ramon Crespo, 27/04/2016 a les 15:38
+44
-3
Mes enllá
J.r.bosch, 29/04/2016 a les 09:11
+18
-0
Enriquidor fins a gratar la perfecciò
Sentiments.
Quim Alcaraz, 02/05/2016 a les 00:05
+8
-1
Ésl cert!! Un escrit i actitud excelses!!
Sí, els tabus i els standars de la societat, ens permetessin mostrar i demostrar els nostres sentiments, obertament, de ben segur podríem adressar la societat, que darrerament s'esta tornan, més i més, impersonal, deshumanitzada i egocéntrica.
Una abraçada!
Molt d'acord, Miriam.
Pere Pons Pons, 02/05/2016 a les 03:03
+16
-0
Aviat farà 50 anys que vaig aprendre això. El meu pare va morir prematurament i em vaig adonar que gairebé mai li havia dit "t'estimo molt papa" i vaig sentir molta tristesa de no poder fer-ho ja ... i em vaig prometre a mi mateix que no em tornaria a ocórrer amb ningú més... sempre que sento afecte per una persona, l'hi dic amb naturalitat, no li demano res ni espero res ... és una cosa natural ... una tranquil·litat ...
T estimo
Gloria comes, 04/05/2016 a les 17:29
+10
-0
Totalment d acord en el que diu l article , dir t estimo reconforta al qui ho diu i al qui ho rep. Quan estas enamorat d algu no cal esperar , cal dir li a aquesta persona com l estimes, es bonic dir a algu que n estas enamorat i a tu et queda un descans, i si hi ha sort i sent el mateix, podeu disfrutar de l amor i compartir lo.
Quan estimes a algu ja sigui familia, amic, professional, .... Se li ha de dir. Clar que si😘
Quan t'acostumes a utilitzar la paraula t'estimo, surt sola
Esteve Ginabreda , 14/05/2016 a les 12:33
+15
-0
Quan va morir el meu pare no vaig ser a temps de dir-li lo molt que l'estimava. Perquè li havia de dir al meu pare... Que cursi, quina vergonya.... A més ja ho sap. Doncs un dia sense avisar et deixa, i llavors t'adones que li havies d'haver dit més sovint. Des de llavors no estalvio un t'estimo a ningú que m'importi, Pol, Emma, Van, mare germans i amics. 😘😘
I ensenyo als meus fills a utilitzar la paraula sense por i amb normalitat. És amb els que encara compartim la vida amb qui hem d'expressar els nostres sentiments, després es massa tard i sempre et queda aquell dolor al pit que amb el temps és calma, però que mai es cura. Pare on sigui que estiguis t'estimo.
M'he sentit molt identificat. Gracies
El millor sentiment
Anònim, 01/08/2016 a les 19:58
+9
-3
Estimar es el millor que tenim i es gratuit
t'estimo
pilar nabau, 11/12/2016 a les 10:14
+4
-0
Em sento molt identificada amb aquesta paraula ...l'ha dic quant realment em surt del cor i m'agrada expresar aixi aquet sentiment tant profunt i a la vegada tant escas
Tant senzill ......
Anònim, 11/12/2016 a les 16:23
+5
-2
Es veritat
A la que t'acostumes no costa tant.
Jo els i repeteixo cada dia als meus fills de 23 i 21 anys i ells ja ho tenen adquirid i no els hi costa gens expresar-ho
si pogués
Anònim, 11/12/2016 a les 20:05
+2
-0
Si pogués recular uns quans anys , ho diria al meu Pare . No li vaig ni dir ni demostrar mai.Per sort a la meva Mare si , però potser mai es suficient expressar aquests sentiment tan meravellós però que costa tan de verbalitzar
t estimo
Laura Font, 11/12/2016 a les 22:44
+1
-0
Les meves filles d'onze anys em diuen t estimo quan se'n van amb el papa abans de pensar per telèfon. Els surt del cor. M hi han acostumat i em sentó molt millor després de dir.los t estimo.
T'estimo
Núria lacruz, 12/12/2016 a les 11:07
+1
-0
No deixem passar ni un segon més, per dir "T'ESTIMO " , és molt important i URGENT!!!!
Si, es veritat!!!
Anònim, 12/12/2016 a les 20:06
+2
-0
La mare dels meus néts sempre els diu "t'estimo" i a mi s'em fa estrany. Pero ho trob molt polit. A mi no m'ho van ensenyar i em costa molt fer-ho. Però cal aprendre-ho i dir-ho. No hi ha res més bonic. Que bonic en català dir "t'estimo".
He après a força de mals moments, quan la gent que m'envolta i a la qual m'estimo passa per un mal moment i és més vulnerable.
He de fer-ho més.

Gràcies per les paraules que infonen valor per fer-ho. No cal deixar-ho mai.
Molt polit l'escrit.
Si, es veritat!!!
Anònim, 12/12/2016 a les 20:19
+2
-0
La mare dels meus néts sempre els diu "t'estimo" i a mi s'em fa estrany. Pero ho trob molt polit. A mi no m'ho van ensenyar i em costa molt fer-ho. Però cal aprendre-ho i dir-ho. No hi ha res més bonic. Que bonic en català dir "t'estimo".
He après a força de mals moments, quan la gent que m'envolta i a la qual m'estimo passa per un mal moment i és més vulnerable.
He de fer-ho més.

Gràcies per les paraules que infonen valor per fer-ho. No cal deixar-ho mai.
Molt polit l'escrit.
La darrera paraula
Elena Astrella , 12/12/2016 a les 23:28
+1
-0
Un nota maravillosa Míriam Cano.
Paraula preciosa
Anònim, 13/12/2016 a les 05:35
+3
-0
Cada día els dic t'estimo aes meves filles i al meu marit. A elles durant el dia moltes vegades, i al meu marit cada dia abans de que em venci la son. Ho tenim com una tradició, i m'agrada molt fer_ho. I la meva filla petita, m'ho diu també cada dia, a mi, a la seva germana, al seu pare, i fins i tot al nostre gos. M' agrada que ho faci. Sempre els hi hem iinculcat. T'estimo és una paraula preciosa.
Si, es veritat!!!
Anònim, 13/12/2016 a les 11:47
+3
-0
La mare dels meus néts sempre els diu "t'estimo" i a mi s'em fa estrany. Pero ho trob molt polit. A mi no m'ho van ensenyar i em costa molt fer-ho. Però cal aprendre-ho i dir-ho. No hi ha res més bonic. Que bonic en català dir "t'estimo".
He après a força de mals moments, quan la gent que m'envolta i a la qual m'estimo passa per un mal moment i és més vulnerable.
He de fer-ho més.

Gràcies per les paraules que infonen valor per fer-ho. No cal deixar-ho mai.
Molt polit l'escrit.
Alucino
T'estimo, 15/12/2016 a les 17:49
+3
-0
Com pot ser que hi hagin likes negatius en aquesta pàgina ??? segur que van faltats d'estima aquests !
No hi estic d acord
No hi estic d acord. , 24/04/2017 a les 11:46
+0
-1
Dret a estar enfadat, dret a estar trist, dret a sentir de veritat. No cal estar content per dir ni transmetre amor. Cal lleialtat i justicia, l amor es un invent q es cura amb l edat. De fet no sé què és. Prefreixo l amistad, molt més clara i sincera.
Gràcies
Anònim, 22/10/2018 a les 01:46
+0
-0
Moltes gràcies per la reflexió, m'hi sento molt identificat. Ara em caldrà coratge.

FES EL TEU COMENTARI

D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.
Imatge il·lustrativa
El Macba programa una jornada sobre l’empremta de la repressió i la despossessió colonial
Imatge il·lustrativa
L'Institut del Teatre ofereix uns estudis per aprofundir en l'escenificació i la tecnologia digital
Imatge il·lustrativa
La Casa Elizalde acull la mirada de fotògrafes professionals i aficionades
Imatge il·lustrativa
L'Editorial Barcino presenta la nova versió de l'última de les grans cròniques catalanes medievals
Imatge il·lustrativa
14 reflexions de l'actor, que defensava «la lluita per la nostra república, del cinema o del que sigui»
Imatge il·lustrativa
Polanski, el cinema musical, brasiler, jueu i del món àrab protagonitzen l'inici del curs cinèfil
Imatge il·lustrativa
14 reflexions de l'actor, que deia que «amb tant d'imbècil amb carnet d'opinador, els savis callen»
Imatge il·lustrativa
Un anunci sobre un nen que munta un drama i un pare que no sap quina cara fer