Bella ciao va ser el símbol de la lluita del poble italià contra la barbàrie nazifeixista, que es va acabar el 25 d’abril de 1945. Per això celebrem el 71è aniversari de l’alliberament d’Itàlia. Lluny d’envellir i de caure en l’oblit, aquesta cançó ha esdevingut amb el pas dels anys un himne contra qualsevol ocupació, dictadura, opressió política i social.
Cantada en més de quinze idiomes, avui en dia és patrimoni universal dels pobles i de les places del món. Un cant global i èpic que desafia el poder i celebra, amb la melodia i el ritme, la vida.
Des de la Grècia de Syriza fins al moviment Occupy Wall Street de Nova York; des de París fins a Istanbul i Gaza, passant per Ucraïna, Espanya i Síria; sempre hi ha algú que entona Bella ciao per espantar les pors i demanar en veu alta el dret a ser lliures.
Marina Rossell n’interpreta a Cançons de la resistència i al costat de Manel una adaptació al català feta per Josep Tero. En aquest cas, es refereix a les dones treballadores dels camps d’arròs d’Itàlia que es van revoltar contra els seus patrons:
