Quan sonen les alarmes

És massa feixuc viure entre coses a mig dir i silencis obligats

Especial: Postals
Arxivat a: Cambres pròpies

Foto: Lorenzoclick


Prou. Ho hauries de dir. Així, directe, sense donar-hi més tombs.
 
Perquè dins teu hi ha algú que t’avisa: a la mínima que alguna cosa no funciona bé, s’embala i a corre-cuita fa sonar totes les alarmes.  
 
Et protegeixen. Perquè allò que ets –que mai has sabut definir-ho– no prengui mal. Ni s’hagi de disfressar gaire, que les màscares pesen i t’acaben desdibuixant. Si t’empasses les raons que voldries pronunciar, se’t fa un nus a la gola. I és massa feixuc viure entre coses a mig dir i silencis obligats.
 
Tot d’una t’obres. Amb un dit alces l’interruptor. Que fàcil, és només un gest, per què no ho has fet abans, et demanaràs. Una paraula prima s’escapa dels llavis. I darrere seu, una altra. I una altra. Respires. T’omples d’aire. I et buides de pors i manies i bestieses. Ets lliure.
 
Sort en tens, d’aquests timbres que sonen de tant en tant a favor teu.

FES EL TEU COMENTARI

D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.
Imatge il·lustrativa
El Macba exhibeix l'obra de l'artista alemanya Charlotte Posenenske
Imatge il·lustrativa
El Barcelona Dibuixa torna a promoure la creativitat i la creació per a totes les edats
Imatge il·lustrativa
La nova exposició de la MAPFRE posa el focus en els artistes que van utilitzar el pastel
Imatge il·lustrativa
La Universitat de Barcelona impulsa una jornada de trobades divulgatives
Imatge il·lustrativa
L'únic camí per fer una gran feina és estimar el que fas
Imatge il·lustrativa
Un cicle de la Filmoteca recupera films que han estat amagats durant anys
Imatge il·lustrativa
Una animació mostra la il·lusió d'un gos per ajudar els altres
Imatge il·lustrativa
Una animació mostra la importància de saber-se mesurar per no perdre el nord