Quan sonen les alarmes

És massa feixuc viure entre coses a mig dir i silencis obligats

Especial: Postals
Arxivat a: Cambres pròpies

Foto: Lorenzoclick


Prou. Ho hauries de dir. Així, directe, sense donar-hi més tombs.
 
Perquè dins teu hi ha algú que t’avisa: a la mínima que alguna cosa no funciona bé, s’embala i a corre-cuita fa sonar totes les alarmes.  
 
Et protegeixen. Perquè allò que ets –que mai has sabut definir-ho– no prengui mal. Ni s’hagi de disfressar gaire, que les màscares pesen i t’acaben desdibuixant. Si t’empasses les raons que voldries pronunciar, se’t fa un nus a la gola. I és massa feixuc viure entre coses a mig dir i silencis obligats.
 
Tot d’una t’obres. Amb un dit alces l’interruptor. Que fàcil, és només un gest, per què no ho has fet abans, et demanaràs. Una paraula prima s’escapa dels llavis. I darrere seu, una altra. I una altra. Respires. T’omples d’aire. I et buides de pors i manies i bestieses. Ets lliure.
 
Sort en tens, d’aquests timbres que sonen de tant en tant a favor teu.

FES EL TEU COMENTARI

D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.
Imatge il·lustrativa
La Fundació Carulla convoca entitats i monitors a presentar projectes de transformació social
Imatge il·lustrativa
Helena Tornero dirigeix «El futur», a la Sala Tallers del TNC
Imatge il·lustrativa
El Museu de la Vida Rural dedica una jornada a l'ecologisme
Imatge il·lustrativa
El Macba proposa una jornada plena d'activitats familiars
Imatge il·lustrativa
El festival Kosmopolis reunirà més de 130 autors en la seva desena edició
Imatge il·lustrativa
Una animació mostra l'amor que fa mal
Imatge il·lustrativa
14 propostes per gaudir de «La Quinzena metropolitana de dansa»
Imatge il·lustrativa
El nazisme sobreviu al Teatre Lliure amb l'obra «Davant la jubilació», de Thomas Bernhard