25 anys sense Montserrat Roig

Teatre Lliure

De tant en tant sorgeixen notícies que t’ajuden a reconciliar-te amb la realitat

| 26/04/2016 a les 02:07h
Arxivat a: Biblioteca
Vint-i-cinc anys després de la mort de Montserrat Roigcom a homenatge i reivindicació d'una autora necessària, recuperem cada setmana un article de l'escriptora, il·lustrat per Cristina Losantos.

Il·lustració: Cristina Losantos


És un fet: aquest lent desvetllar nostre vers la normalitat ens haurà de portar maldecaps, estèrils discussions, lluites absurdes, emprenyades gratuïtes. I el que és bo és que tothom —vull dir tothom menys aquests sapastres primaris que cremen llibreries i atempten contra la humanitat— té ganes de començar a viure tranquil. Sortirem algun dia d’aquest llarg i tèrbol malson en què ens van ficar després de no haver triat país, època i sexe? Perdoneu-me, pensava en veu alta i tot això m’ha vingut a la ment després de llegir durant una setmana els diaris i trobar-me amb cartes, articles, etc., en què ens mosseguem els uns als altres com gossos mentre els caçadors ens observen somrient.

Però vet aquí que de tant en tant sorgeixen notícies que t’ajuden a reconciliar-te amb la realitat. Són poques, encara, però et donen petites engrunes d’esperança. Una d’aquestes notícies és la creació d’un nou grup de teatre que es dirà Teatre Lliure i que neix dins d’un local de nissaga obrera: a la cooperativa de la Lleialtat de Gràcia. Aquest grup, format per gent que em mereix tant de respecte com són, entre d’altres, la Carlota Soldevila, en Lluís Pasqual o en Fabià Puigserver, es proposa fer un teatre d’art per a tothom, tot assumint la circumstància històrica que ens envolta.

La gent del Teatre Lliure s’ha escarrassat tot l’estiu per a obrir ara un teatre amb espectacles que no siguin culturalment abstractes, que ens retornin el que pertany a la nostra col·lectivitat. I tot això sota el signe del rigor i de la professionalitat. La primera obra, Camí de nit, és un muntatge d’en Lluís Pasqual sobre el bienni progressista de 1854-56 i la patètica mort d’un dirigent obrer, en Josep Barceló, que executaren tot fent-lo passar per bandit. L’obra es basa en un dels grans llibres que ha sortit en aquest any: Barcelona a mitjan segle XIX, d’en Casimir Martí i en Josep Benet.

Mentre hi ha qui vessa tinta en discussions eternament provisionals, mentre els caçadors observen la llopada rabiosa, hi ha persones i grups de persones que intenten retornar l’equilibri a una comunitat malalta. Per això els dic: “Benvinguts els del Lliure! I que no sigueu els únics!” (i que consti que això no té res a veure amb els sindicats de “quan mataven pels carrers”).
 
Mundo Diario, 1-12-1976 


 



Article inclòs en el llibre
Montserrat Roig
Diari d'uns anys (1975-1981)

 
© dels articles: hereus de Montserrat Roig 
© foto coberta: Pilar Aymerich
© d’aquesta edició: A Contra Vent Editors, 2008

14 pensaments de Montserrat Roig, aquí.

FES EL TEU COMENTARI

D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.
Imatge il·lustrativa
El Barcelona Dibuixa estimula la creativitat en tallers virtuals i presencials
Imatge il·lustrativa
El Museu de L'Hospitalet acull una exposició que explora el nu masculí
Imatge il·lustrativa
El CaixaForum projecta un cicle de curtmetratges animats per a infants
Imatge il·lustrativa
El Barcelona Poesia arriba a la 23a edició
Imatge il·lustrativa
14 reflexions del cineasta, que deia que «necessàriament els personatges s'assemblen al seu autor»
Imatge il·lustrativa
La Sala Beckett estrena el muntatge de Denise Duncan, la seva autora resident
Imatge il·lustrativa
Un vídeo mostra com s'ha de dur a terme una autoexploració mamària i denuncia la censura
Imatge il·lustrativa
L'actriu comparteix pista amb Fred Astaire en una escena de «Ballant neix l'amor»