Efectes adversos d'obrir-se en canal

No és fàcil mirar-se l'interior i no sentir fàstic, a vegades

| 28/04/2016 a les 09:37h
Especial: Postals
Arxivat a: Cambres pròpies

Foto: Natalie Schmid

 


Obrir-se en canal és dolorós. Tallar-se de dalt a baix és un procés lent i punyent si no vols fer-ne una escabetxina, del cos. El bisturí sembla que no acabi de tallar mai la pell; has de fer força per esquinçar-la. I no sempre en tenim, de força. I tampoc en tenim sempre, de ganes d'obrir-nos i mirar-nos. No es fa en pocs minuts, no hi estem avesades. Com a apunt us diré que es pot trigar més de sis mesos.
 
Després, això de remenar-se els òrgans s'ha de fer a poc a poc i amb cura i amb els ulls ben oberts; a veure què t'hi trobes, a dins. No és fàcil mirar-se l'interior i no sentir fàstic, a vegades. I costa reconèixer coses que no has vist mai abans. 
 
Però el pitjor són els efectes adversos. Seguir la rutina del dia a dia costa una mica si sagnes per la ferida i acabes de descobrir un nou tu.
 

COMENTARIS

Altres efectes adversos
Anònim, 12/05/2016 a les 21:35
+0
-0
Cada quan podem descobrir un nou jo? Arriba alguna edat on deixem de sorprendre'ns?

FES EL TEU COMENTARI

D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.
Imatge il·lustrativa
El Museu de la Vida Rural i La Conca 5.1 impulsen un cicle de debats
Imatge il·lustrativa
El festival Elixir Poètic impulsa un guardó amb el suport de l'Ajuntament de Terrassa
Imatge il·lustrativa
Edicions Poncianes engega un concurs a través de les xarxes socials
Imatge il·lustrativa
La Fundació Carulla impulsa un cicle de tallers en línia
Imatge il·lustrativa
Te quiero, te quiero, te quiero, / con la butaca y el libro muerto
Imatge il·lustrativa
La història de la dona que va plantar cara a la llei de segregació racial dels EEUU
Imatge il·lustrativa
La història desconeguda de l'atleta australià que va formar part d'una foto històrica
Imatge il·lustrativa
«Si he de ser un símbol, prefereixo ser-ho del sexe que d'una altra cosa»