Efectes adversos d'obrir-se en canal

No és fàcil mirar-se l'interior i no sentir fàstic, a vegades

| 28/04/2016 a les 09:37h
Especial: Postals
Arxivat a: Cambres pròpies

Foto: Natalie Schmid

 


Obrir-se en canal és dolorós. Tallar-se de dalt a baix és un procés lent i punyent si no vols fer-ne una escabetxina, del cos. El bisturí sembla que no acabi de tallar mai la pell; has de fer força per esquinçar-la. I no sempre en tenim, de força. I tampoc en tenim sempre, de ganes d'obrir-nos i mirar-nos. No es fa en pocs minuts, no hi estem avesades. Com a apunt us diré que es pot trigar més de sis mesos.
 
Després, això de remenar-se els òrgans s'ha de fer a poc a poc i amb cura i amb els ulls ben oberts; a veure què t'hi trobes, a dins. No és fàcil mirar-se l'interior i no sentir fàstic, a vegades. I costa reconèixer coses que no has vist mai abans. 
 
Però el pitjor són els efectes adversos. Seguir la rutina del dia a dia costa una mica si sagnes per la ferida i acabes de descobrir un nou tu.
 

COMENTARIS

Altres efectes adversos
Anònim, 12/05/2016 a les 21:35
+0
-0
Cada quan podem descobrir un nou jo? Arriba alguna edat on deixem de sorprendre'ns?

FES EL TEU COMENTARI

D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.
Imatge il·lustrativa
El museu del pintor acull una exposició d'instantànies que ens endinsen en el seu món
Imatge il·lustrativa
El Palau Solterra de la Fundació Vila Casas mostra com es van influenciar mútuament dos artistes
Imatge il·lustrativa
L'Aula d'Escriptura de l'Ajuntament de Girona obre les inscripcions per al nou curs
Imatge il·lustrativa
El Museu de la Vida Rural organitza un taller de fotografia per a joves
Imatge il·lustrativa
Així ballaven Fred Astaire i Ginger Rogers
Imatge il·lustrativa
Lucas Hnath posa en dubte el sentit del matrimoni al Teatre Romea
Imatge il·lustrativa
Un vídeo acara escenes de cinema amb les pintures que les han inspirades
Imatge il·lustrativa
Un espot denuncia en un minut i mig una realitat que a l'estiu es multiplica