Santiago Ramón y Cajal va néixer a Navarra l’1 de maig del 1852 i va morir a Madrid el 17 d’octubre del 1934. La curiositat constant i la investigació en el camp del sistema nerviós li van fer merèixer el premi Nobel de medicina, el 1906. Recordem el científic amb 14 reflexions en què tant parla de l’univers del cervell com del comportament humà.
www.nobelprize.org
1. Tothom pot ser, si s’ho proposa, escultor del seu cervell.
2. Observar sense pensar és tan perillós com pensar sense observar.
3. Les idees no duren gaire. S’ha de fer alguna cosa amb elles.
4. No hi ha res que m’inspiri més veneració que un ancià que sap canviar d’opinió.
5. El pitjor no és cometre un error, sinó provar de justificar-lo en comptes d’aprofitar-lo com un avís prudencial de la nostra ignorància.
6. O es tenen moltes idees i pocs amics, o molts amics i poques idees.
7. Es coneixen moltíssimes classes d’ignorants, la més deplorable és la dels xerraires entossudits a demostrar que tenen talent.
8. No tens enemics? És que mai has dit la veritat o has estimat la justícia?
9. La naturalesa ens és hostil perquè no la coneixem: les seves crueltats representen la venjança contra la nostra indiferència.
10. Si hi ha alguna cosa en nosaltres verdaderament divina, és la voluntat. Per ella afirmem la personalitat, moderem el caràcter, desafiem l’adversitat, reconstruïm el cervell i ens superem diàriament.
12. És comú que els vanitosos i els presumptuosos fingeixin posseir el que desitgen.
13. Al carro de la cultura espanyola li falta la roda de la ciència.
14. Mentre el cervell sigui un misteri, l’univers continuarà sent un misteri.
Eduard Punset parla de la vida de Santiago Ramón y Cajal:
0
0
