La feina o la vida

El gran repte de la humanitat

Han caigut en la temptació de parir, què hi farem, però han de fer que no es noti

| 01/05/2016 a les 02:34h
Especial: La feina o la vida
Arxivat a: Cambres pròpies, la feina o la vida, educació

Foto: Carol Von Canon


Si parles de futbol, de les eleccions que es repeteixen en bucle, de la grip de temporada o de l’orientació sexual dels pingüins, ets un adult ben informat i amb interessos dels que es poden confessar per Twitter, mar i aire. Si parles dels nens, ets un pobre d’esperit que només serveix per cuidar criatures. O, pitjor, un talent malaguanyat. Tant que prometies, i mira: perds el temps educant persones. I tens la poca vergonya de presumir-ne, com si no hi hagués temes de conversa més apassionants.

Els homes que parlen dels fills, encara: almenys ells queden com uns bons pares, i es fiquen la major part de l’audiència femenina a la butxaca. Però les mares, ui les mares. Pobres d’elles si gosen esmentar els propis plançons fora de l’escola, del parc o del forn de la cantonada. Senyal que aspiren a ser poc més que mestresses de casa. Perquè els infants pertanyen a l’esfera domèstica, i que no en surtin fins que no tinguin dret a vot. Tots sabem que els menors d’edat ploren i xisclen i s’embruten i són emprenyadors com ells sols.

Les dones amb professions qualificades només tenen dues opcions: o renuncien a la maternitat, o tenen fills però ho dissimulen (la tercera opció passa per conformar-se, ni que sigui de forma provisional, amb una feina de menys qualificació). No estaria ben vist que pleguessin a l’hora en punt per anar a recollir els nens a l’escola, ni que s’escapessin de la feina quan se’ls posa un nen malalt, ni que fessin cara de pomes agres quan les convoquen a una reunió a les vuit del vespre. Han caigut en la temptació de parir, què hi farem, però han de fer que no es noti. Han de demostrar que ser mares no les inhabilita per exercir una professió respectable. 

Ho diré sense embuts: no hi ha cap repte més important i transcendent i ambiciós que l'educació dels adults del futur.
 

COMENTARIS

Ser mare
[email protected], 01/05/2016 a les 21:51
+15
-1
És ben veritat. Fins i tot et pots comunicar compulsivament amb el marit, company o xicot...però ai de tu si esperes una trucada del nen adolescent que és fora uns dies! Ja et diuen que quan els nens abans marxaven fora no en sabies res en molts dies!!!!!
Tinc tres fills
Griselda Gasulla, 01/05/2016 a les 22:18
+14
-2
Em dic Griselda, tinc tres fills i tampoc no me' n vull amagar. Gràcies a ells sóc millor persona i millor metgesses de família, la meva professió.
Madre
Anònim, 01/05/2016 a les 23:07
+4
-2
¿ Cómo es posible que la sociedad ( entre ellas mujeres y madres ) puedan crear estos absurdos estereotipos ?
Els meus tresors
Anònimsilvia, 02/05/2016 a les 01:01
+6
-1
Tinc quatre fills ,que m han fet suar em passat de tots colors, peró estic molt orgullosa d ells molt ,m han ensenyat el que es la vida hi aixó es molt i molt gratificant .
Ha set la millor universitat , la mes complerta i la meva carrera le tret amb matricula d honor
Ara be el màster que el dia del judici final sabre la nota
Gràcies fills meus (Ferranet,pau,Ricard i Uri) x donar-ne tant de coneixement
La gosadia de tenir fills
Josepa Camps i Palou, 02/05/2016 a les 08:10
+10
-2
Gràcies per l'article.
Gràcies perque he hagut de "demanar disculpes" al món sencer per la gosadia i la inconsciència de tenir 6 fills, actualment homes i dones responsables, treballadors i lluitadors.
Ara he de "demanar disculpes" al món sencer per tenir 11 néts i nétes que els nostres fills estan criant molt dignament. "I tant jove!!"
EM DIC EVA TINC SIS FILLS I NO ME N'AMAGO
EVA CH., 02/05/2016 a les 08:57
+6
-0
Els comentaris,les cares,reaccions,ordres,judicis,comdemnes i fins i tot condoléncies que he sentit,sobretot quan eren tots petits,serviríen per escriure un anecdotari divertit, no tant divertit i curiós de com les persones diuen el que no senten,no conèixen i a vegades es prenen el dret de donar instruccions sobre el teu projecte de vida i com hauríes de... sense haver-ho solicitat.
A anys llum d'una concil.liació real.Si vols concil.liació te les empesques per fer que les 24 hores es tornin en 48 i no perdre l'empenta amb bon humor.
Sabeu de que es parla, als parcs infantils ?
Anònim Albert, 02/05/2016 a les 09:04
+3
-9
Hola doncs , us en puc fer 5 cent.
Primer que tot, dir-vos que son poques les mares, i molt menys els pares que hi apareixen.
I us ben aseguró que puc escriure'n un llibre de parcs de carrer.
Fet que m'anima ha escriure aquesta opinió.
Les señores i senyors amb feines molt qualificades, i les que no ho són tant, però que els requereix molta entrega i moltes hores de feina.
Tenen un mal ckarament comú.
No poden parlar dels seus fills, perquè no saben com funcionen.
Millor dit. .. com són, que ens fascina, que els angoixa, amb qui es relacionen a classe, etc...
Però són gent que ha estudiat molt i segueixen fent-ho, observant com ens comportem la resta amb els nostres.
Doncs ells han triat altres camins a la vida que els ha requerit molta individualitat sense marge per poder educar als seus fills.
I per compensar-ho...regals i demés. .
D'aquí que molts, conscients dels seus errors no diuen ni mu !
Se'n pot parlar molt, i de molts perfils diferents.
Però m'ha semblat interessant, nomenar aquest gruix de oares tant habitual en els temps que corren.
Que pot englobar, diferents classes socials, i deferentes profession .
Ha tot això, tenen el meu respecte. Doncs no dubto, que volen el millor pels seus fills,
Encara que no compartim les converses.
JO TAMBÉ
Anònim, 02/05/2016 a les 11:51
+10
-1
També sóc mare de 4 fills, i no ho canviaria per res. Àvia de 12 néts, tots amb mares que treballen, i molt ofegades per arrivar a tot, i fer oposicions, i doctorats, i etc. I contenta de tots i dels seus èxits. Endavant mares joves, sou un gran exemple //*//
SUPERAR-HO TOT.
MARIA ELENA GUASCH CUNILLERA, 02/05/2016 a les 13:23
+11
-2
Completament d'acord amb l'artícle.Està mal vist que una dona pugui amb tot, perque questiona l'educació masclista, de molts homes i de dones , i de la seva manera de viure. Sempre he sentit allò de "no podràs ", "jo no podría", i quan veuen que pots, es fa l'evidència que es tan molesta, pels que i per les que diuen "jo no podría". Sí es pot. Es qüestió de prioritats, organitzar-se i també renuncies . M'encanta ser mare, intuir, deduir, conversar amb els meus fills, córrer contra rellotge, veure'ls creixer, compartir, ensenyar, educar i tot el que tingui que veure amb els meus fills, és irrenunciable .
En el mon d la docencia..
NANIAnònim, 02/05/2016 a les 16:29
+2
-2
No es pot dir mes clar...
Encara queda molt camp x corre. Sobretot tenim q fer pressio al sistema, x l'igualtat d l'educacio. Ser conciens q primer ho tenim q començar dsd casa i dp etc...
Ple segle 21 senyors!!!
Fa molt d temps q varem deixar d filar!!
gràcies
Anònim, 02/05/2016 a les 16:48
+3
-1
Que ben explicat. Gràcies. Jo en tinc tres.
Dret molt gros de les dones, de ésser mares.
Alba Castro., 02/05/2016 a les 17:29
+4
-1
Es un dret a la par de un privilegi.
Mares
Montserrat Sampere, 02/05/2016 a les 18:57
+5
-1
Gràcies, Eva, per aquest article. Realment no hi ha res tan respectable com com educar els adults del futur
Felicitats!
Anònim, 02/05/2016 a les 19:43
+4
-1
Crec que no s'hauria pogut dir millor... Molts cops aquest discurs prové de persones que es consideren feministes però, justament, crec que és una idea masclista.
Es necessita una tribu per educar els nens i nenes
Anònim, 03/05/2016 a les 12:39
+3
-0
Sóc mare d'acollida d'una nena i la meva feina és d'alta directiva d'una empresa. M'agrada la feina que faig. Estar amb la meva filla no només és un plaer i una experiència vital irrepetible sinó que és un dret d'aquesta nena que no ha tingut la sort de neixer en una llar que la pugui estimar, cuidar i fer crèixer. He fet moltes hores de parc, passeigs per la ciutat, bici, legos, manualitats... i he de dir que desgraciadament he tingut més converses amb cangurs que amb mares! Intento que cada un dels seus dies s'acabin amb una conversa amb mi, una explicació d'una història i una abraçada. I si, em perdo les notícies i algunes pel.lícules, però no ho trobo a faltar. Em fan pena les meves germanes i algunes amigues que tenen fills, però sembla com si simplement els "gestionessin", esperant el moment d'alliberar-se'n.
Mares sempre!!!
Anònim, 03/05/2016 a les 13:08
+0
-0
Que pensin el que vulguin, el millor de la meva vida les meves dues nenes!!!!
Al contrari
Anònim, 04/05/2016 a les 09:52
+6
-1
Doncs jo trobo que avui dia és tot just al contrari. Sembla que no ets una dona completa si no tens fills, que no et pots realitzar si no ets mare. I pobre de la que diu que no vol tenir descendència!
El món de la docència a casa i en general.
Josep Serra, 04/05/2016 a les 16:26
+1
-1
És ben "curiós", tot el que té a veure amb la docència, a casa, a l'escola bressol, a l'educació infantil i a primària sembla que no té gaire importància, si parlem del instituts i les facultat ja és un altre cosa, potser per això allà hi ha molts, molts més homes; he estat mestre d'Educació Infantil més de 35 anys, a l'escola pública i, si que en un principi a molta gent, incloses les mares, els semblava una cosa estranya, de fet ho era, crec que en aquella època només n'érem dos a Barcelona, però com diu l'article "no hi ha cap repte més important i transcendent i ambiciós que l'educació dels adults del futur" encara que en general no es valori, però si no estimem la nostra feina i la nostre manera de creure com ha de ser el mon, tampoc ho faran els altres. Costa, però anem-hi.
Encara queden mares educadores dels seus fills.
Anònim, 09/05/2016 a les 13:34
+0
-0
Si encara en queden i es un orgull, sentir-te mare, ser mare no totohom ho pot ser, i ser una bona mare educadora encara menys. Moltes tenen fills i després no saben de q fer-ne, com educar-los , com pujar-los, com ensenyar-lis que no tot a la vida es pot aconseguir sense esforç, tot costa en aquesta vida i val la pena guanyar-ho amb dedicació, paciencia i molt d'esforç, no defallir. No és bo dir de tot que sí als nostres fills, doncs cal que ho entenguin de petits. No cal tenir-ho tot, es millor que quedin coses sense aconseguir, ja que així sempre tens un alicient sempre que sigui bo i no sigui per rivalitat en d'altres.
Val la pena, educar be per el dia de demà, ja que si no, mireu els polítics actuals, sembla un pati d'escola tot plegat.
El meu fill estimat
Anònim, 13/08/2019 a les 20:35
+0
-0
Jo tinc un fill de 44 anys.
M'ha passat el temps volant i encara en parlo moltissim d'ell.
Mai he deixat de parlar.ne
Es la tasca mes important de la meva vida.(educarlo).
El vaig tenir de molt jove.
Tenia 23 anys.
L'opinió dels altres
Marta Tejada, 14/08/2019 a les 10:18
+0
-0
Crec que encara importa molt l'opinió dels altres, jo sòc jo , mare ,fila, companya, cosia, neta , madrina, fillola, amiga ,infinitat de coses al llarg dels 46 anys que tinc ,també infermera. I estic encantada en tot. No em sento jutjada per les meves converses xq jo no ho faig amb ningú. Tinc moltes coses per fer i divertir-me i apendre i no m'importa que pensen la resta del que parlo, sigui dels meus fills i la meva familia, q són la meva passió o la meva feina o la tormenta d'ahir al vespre. Deixem-nos de preocupar-nos de l'opinió dels altres i disfrutem més sincera i seriosament la vida.
Apassionada pel que tinc i faig
Anònim, 14/08/2019 a les 11:45
+0
-0
Sóc mare de 2 nois i 1 noia. Sempre he viscut la maternitat amb passió i crec que no ho deixaré de fer mai. He compaginat la feina de professora amb la vida familiar i personal. Després d'una jornada laboral dedicada a l'educació i trobar-me altra cop amb adolecents a casa m'ha fet replantejar moltes vegades quin és el meu paper com a mare. Sempre però he acabant veient que la passió pels meus fills també la tinc pel meu alumnat. Potser la veritable passió és l'educació?
No hi estic d'acord
Anònim, 17/08/2019 a les 14:03
+0
-0
Crec que aquest aricle és fruit d'un sentiment subjectiu de malestar, però no penso pas que reflecteixi la realitat. Jo no tinc fills, però sóc professora i m'he dedicat durant molts anys a (intentar) educar els fills dels altres. L'educació de les persones sempre m'ha interessat, però a partir de certa edat, la gent que té fills es torna monotemàtica, en general. Si vols parlar de lo guai que és la maternitat, fes-ho amb algú que li interessi, noia... i si veus que a la feina no li interessa a ningú, doncs fes-ho en un altre lloc...

FES EL TEU COMENTARI

D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.
Imatge il·lustrativa
Una visita guiada permet descobrir els secrets de l'edifici d'Antoni Gaudí
Imatge il·lustrativa
El Museu Picasso organitza la lectura contínua de «Liberté!», un poema de l'amic del pintor
Imatge il·lustrativa
El fons de l'Arxiu de la Diputació permet conèixer la Barcelona de principis del segle XX
Imatge il·lustrativa
L'exposició del CaixaForum Barcelona explora la relació entre l'entorn urbà i la fotografia
Imatge il·lustrativa
Un anunci nadalenc ens anima a tenir cura dels qui estimem
Imatge il·lustrativa
Revivim un capítol de la sèrie protagonitzada per la nena pèl-roja
Imatge il·lustrativa
Un anunci mostra la força amb què viuen, es tranformen i es mantenen algunes relacions
Imatge il·lustrativa
Un anunci viatja al món de Dickens per recordar-nos quin és l'esperit de Nadal