Tast editorial

Les cartes d'amor de Freud

No em jutjaràs per l'èxit que aconsegueixi, sinó per les meves intencions i honradesa

Freud i les emocions no expressades

| 05/05/2017 a les 08:21h
Especial: Tast editorial
Arxivat a: Finestres, Martha Bernays, cartes d'amor, carta, Sigmund Freud, tast editorial
El neuròleg austríac Sigmund Freud va néixer a Freiberg (Moldàvia) el 6 de maig de 1856 i va morir el 23 de setembre de 1939 a Londres. El 1886 es va casar amb Martha Bernays, una noia d'Hamburg cinc anys més jove a qui havia conegut el 1882. Van tenir sis fills. 

Publicades per l'editorial Trasantier, les cartes de Sigmund a Marta ens endinsen en l'altra cara del metge austríac: ens delaten les immenses ganes d'estimar, d'atrapar un futur que poguessin compartir. Llegim les paraules que es van enviar i ens apropem a un Freud jove, innocent, que no té gaires diners ni seguretat. Però que és tenaç: treballa sense saber que, amb la teoria de la psicoanàlisi, acabarà sent conegut arreu del món.
 

Foto: Christian Mayrhofer

 

 

19-6-1882

La meva preciosa i estimada nena:

Sabia que fins que no haguessis marxat no podria adonar-me realment de tota la felicitat que he viscut i també, ai!, de tot el que he perdut. No aconsegueixo encara tenir una idea clara d'això nostre, i si no tingués davant meu aquesta bonica capsa i el teu retrat, tindria por que tot hagués estat només un somni dolç, del qual no m'agradaria despertar. Però els meus amics em confirmen que és veritat, i fins i tot sóc capaç de recordar els detalls més agradables i misteriosos que no puc considerar fruit de cap fantasia onírica. Deu ser veritat.

Martha, la meva dolça nena. Tots parlen de tu amb admiració i, malgrat la meva resistència, vas captivar el meu cor en la nostra primera trobada. És meva, meva, la noia a qui em feia por festejar i que va arribar a mi amb confiança, reforçant la fe en el meu valor i donant-me noves esperances i forces per treballar quan més les necessitava. Quan tornis, estimada, hauré aconseguit apartar la vergonya i la feixuguesa que em cohibeixen davant teu. Seurem una altra vegada sols en aquella petita i encantadora habitació, i la meva nena escollirà aquella butaca (en què vam tenir aquell gran espant ahir). Jo seuré a prop teu, a la cadira rodona, i parlarem del nostre futur: quan ja no existirà diferència entre el dia i la nit, i quan ni les molèsties dels altres, ni els adéus, ni els comiats, podran tornar-nos a separar.


25-9-1882

Per la meva estimada Marty:

Començo a escriure't sense esperar la teva carta, per explicar-te més sobre mi i sobre els treballs en què estic, ja que les nostres relacions personals no em permeten dir-te tot el que m'agradaria. Seré franc i confidencial amb tu, com ho han de ser dues persones que s'han unit per estimar-se.

[...]

Et suplico que no creguis, dolça estimada, que no et trobo defectes. L'únic que desitjo és que entre nosaltres no existeixin secrets. Tu saps que, des del moment en què va començar la nostra unió, vam haver de canviar la nostra forma de ser.

[...]

No pretenc únicament passar amb tu hores de plaer, desitjo seguir convençut i poder-te convèncer que ens estimem i hem d'intentar comprendre'ns de la millor forma possible entre dos éssers humans.

[...]

També m'entendràs si et dic que abans de ser estimat hi ha un graó superior: el de l'amistat, i que seria una gran pèrdua per als dos si jo em decidís a estimar-te únicament com a nòvia i no com a una igual. És a dir, estimant-te com a algú a qui hagués d'ocultar els meus pensaments i opinions o, en resum, la veritat. Et suplico que acceptis la mà que t'estenc amb el més gran afecte i confiança i que et portis amb mi com jo ho faig amb tu.


23-10-1883

La meva estimada Marty:

M'atreveixo a escriure "la meva estimada", encara que ocasionalment em deixi endur pel mal humor i t'escrigui una mica fastiguejat. Si t'he tornat a molestar, t'agrairé que afegeixis aquesta nova ofensa a la llista de les anteriors i pensis en el meu anhel, en la soledat, en la lluita impacient i en les cadenes que m'oprimeixen. De tant en tant tinc atacs de desesperació i de desànim, que tu, tan bona i adorada, no has de compartir. En aquestes ocasions et suplico que et riguis de mi i recordis com de ràpid recupero l'elasticitat i la rectitud del raonament. Aquesta tarda he obtingut una vegada més bons resultats i se m'ha acudit un nou i meravellós mètode que promet durar més que l'anterior. Encara que aquest també es mostri capriciós, em permetrà pronosticar el resultat final i descobriré totalment, o gairebé, el que busco.

Aquests moments difícils no em desanimen si ens mantenim sans i no cauen sobre nosaltres alguns infortunis. Si això es compleix, podem estar segurs que aconseguirem el que més desitgem: una caseta en què potser entraran les penes, però mai les privacions; una mútua companyia per encarar les vicissituds de la vida, i una alegria serena que ens impedirà que mai més ens preguntem per què serveix viure. Conec la teva dolçor i sé que pots convertir una casa en un paradís. També estic segur que compartiràs tots els meus interessos i que seràs alegre i diligent. Et deixaré les regnes de la casa en la mesura dels teus desitjos, i tu em recompensaràs amb el teu dolç amor, superant aquelles debilitats que sovint s'atribueixen a les dones. En les poques estones lliures que em doni la feina, llegirem junts el que ens interessi aprendre. T'iniciaré en aquelles coses que no podrien interessar a una noia si ella no s'ha familiaritzat amb el seu futur company i amb la feina que fa.

Tot el que ha succeït i el que en el futur pugui passar adquirirà un nou interès a través del teu afecte. No em jutjaràs per l'èxit que aconsegueixi o deixi d'aconseguir, sinó per les meves intencions i honradesa. No et doldrà haver sacrificat els anys bonics de la joventut a la fidelitat i, així, estaré orgullós de tu. Impediràs que pugui fer res mesquí, que caigui en la ira, en l'enveja. Si et preocupes pensant que t'has posat entremig de la meva carrera científica, em limitaré a riure ben fort i a explicar-te la història de Benedikt Stilling, un metge que va morir fa uns anys a Kaddel. En la seva joventut es va interessar per la ciència, i més tard es va veure obligat a buscar feina com a metge. Durant tretze anys va dedicar tots els matins a estudiar la mèdul·la espinal i el resultat va ser una gran obra científica. A les nits continuava estudiant el cervell, i avui és un dels científics més destacats, que ens ha obert la porta a la comprensió d'aquest noble òrgan. Tot això mostra la capacitat de treball i el tenaç d'entusiasme del jueu. Nosaltres podrem aconseguir alguna cosa per l'estil.

Estimada Martha, ets una part del que arribaràs a ser per a mi, però espero que ho siguis més i més. Hi ha gent que només sap seguir el camí en circumstàncies favorables. Nosaltres, tu i jo, mirarem endavant, encara que estiguem separats i no ens acompanyi la sort.

Bona nit, estimada; segueix vessant el teu cor en mi, que quan no ho fas em sento trist durant molt de temps...

Teu,

Sigmund

[...]

Altament estimada princesa:

Si has complert la teva paraula, dolça estimada meva, demà rebré una cara en comptes d'una postal. Et prometo que, una vegada hàgim superat aquest terrible període d'espera, no hauràs de tornar a agafar la ploma en deu anys. Què et semblaria si ens caséssim a l'agost després d'haver obtingut el meu Dozentur? Hauré de llogar un pis de totes maneres, i els dos som acceptables com a arrendataris. En parlar sobre això recordo que mai respons aquests suggeriments, et limites a deixar-me parlar i et rius ocasionalment de mi. Per què, ja d'un cop, no em dius què en penses, quan tardarem a casar-nos, quant ens costarà, en quines condicions necessitaríem fer aquest pas...? Espero que m'enviïs un pla molt detallat sobre el nostre futur.
 

Foto: Sigmund Freud, 1929; Photo: Max Halberstadt

 

 




Cartas de amor



© Sigmund Freud
© d'aquesta edició: Trasantier, 2015

FES EL TEU COMENTARI

D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.
Imatge il·lustrativa
El Museu de la Vida Rural acull la conferència «La tenora i la barítona»
Imatge il·lustrativa
El Museu de la Vida Rural exposa l'obra de l'artista Lourdes Fisa
Imatge il·lustrativa
El Museu de la Vida Rural impulsa la setena edició del festival RUSC
Imatge il·lustrativa
L'Arxiu Fotogràfic de Barcelona mostra com era la ciutat abans de l'obertura de la Via Laietana
Imatge il·lustrativa
14 reflexions de l'humorista, que deia que «el matrimoni és la principal causa del divorci»
Imatge il·lustrativa
La paraula preferida de l'actor és «sfumatura», que en italià vol dir matís
Imatge il·lustrativa
Una animació sobre el valor de l'esforç i de la paciència
Imatge il·lustrativa
Un vídeo sobre una història d'amor viscuda entre pensaments