14 pensaments

Ortega y Gasset i la seva circumstància

14 reflexions del filòsof i assagista, que deia que «la vida eterna seria insuportable»

| 16/10/2018 a les 03:43h
Especial: In memoriam
Arxivat a: Biblioteca, Ortega y Gasset, reflexions
José Ortega y Gasset va néixer a Madrid el 9 de maig de 1883 i hi va morir el 18 d'octubre del 1955. Es va doctorar en filosofia per la Universitat de Madrid i va estudiar a Alemanya. El filòsof i assagista va ser l'exponent principal de la teoria del perspectivisme i de la raó vital i històrica. El recordem amb 14 reflexions.
 



1. Jo soc jo i la meva circumstància.

2. Qui no pugui el que vol... que vulgui el que pot.

3. Cada dia m'interessa menys ser jutge de les coses, prefereixo ser-ne amant.

4. Joves, feu política, perquè si no la feu es farà igual i possiblement en contra vostra.

5. Només es pot progressar quan es pensa en gran, només és possible avançar quan es mira lluny.

6. Les nostres conviccions més arrelades, més indubtables, són les més sospitoses. Elles constitueixen el nostre límit, les nostres fronteres, la nostra presó.

7. Els homes més capaços de pensar sobre l'amor són els que menys l'han viscut, i els que l'han viscut solen ser incapaços de meditar sobre ell.

8. Sempre que ensenyis, ensenya a la vegada a dubtar del que ensenyes.

9. Que no sabem el que ens passa: això és el que ens passa.

10. Digue'm com et diverteixes i et diré com ets.

11. La bellesa que atrau poques vegades coincideix amb la bellesa que enamora.

12. Només que algú cregui en una idea, la idea ja viu.

13. Ens han donat la vida, però no ens l'han donat feta.

14. La vida eterna seria insuportable.



La vida es quehacer, y la verdad de la vida, es decir, la vida auténtica de cada cual, consistirá en hacer lo que hay que hacer y evitar el hacer cualquiera cosa. Para mí, un hombre vale en la medida que la serie de sus actos sea necesaria y no caprichosa, pero con ello estriba la dificultad del acierto. Se nos suele presentar como necesario un repertorio de acciones que ya otros han ejecutado y nos llega bajo la aureola de una u otra consagración. Esto nos incita a ser infieles con nuestro auténtico quehacer, que es siempre irreductible al de los demás.

La vida verdadera es inexorablemente invención. Tenemos que inventarnos nuestra propia existencia y a la vez este invento no puede ser caprichoso. El vocablo inventar recobra aquí su intención etimológica de hallar. Tenemos que hallar, que descubrir la trayectoria necesaria de nuestra vida, que sólo entonces será la verdaderamente nuestra, y no de otro, o de nadie, como lo es la del frívolo. ¿Cómo se resuelve tan difícil problema? Para mí no ha cabido nunca duda alguna sobre ello. Nos encontramos como un poeta a quien se da un pie forzado. Este pie forzado es la circunstancia. Se vive siempre en una circunstancia única e ineludible, ella es quien nos marca con un ideal perfil lo que hay que hacer. Esto he procurado yo en mi labor. He aceptado la circunstancia de mi nación y de mi tiempo. España padecía y padece un déficit de orden intelectual. Había perdido la destreza en el manejo de los conceptos, que son, ni más ni menos, los instrumentos con que andamos entre las cosas. Era preciso enseñarla a enfrontarse [sic] con la realidad y trasmutar ésta en pensamiento con la menor pérdida posible. Se trata, pues, de algo más amplio que la ciencia. La ciencia es sólo una manifestación entre muchas de la capacidad humana para reaccionar intelectualmente ante lo real. Ahora bien, este ensayo de aprendizaje intelectual había que hacerlo allí donde estaba el español: en la charla amistosa, en el periódico, en la conferencia. Y era preciso atraerle hacia la exactitud de la idea con la gracia del giro. En España para persuadir es menester antes seducir.

COMENTARIS


paco fanés, 09/05/2017 a les 14:18
+0
-0
Ja és insuportable la que no és eterna.

FES EL TEU COMENTARI

D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.
Imatge il·lustrativa
La Fundació Vila Casas porta aquesta exploració de la identitat al Museu Can Mario
Imatge il·lustrativa
La Diputació de Barcelona porta a Sant Cugat un acostament temàtic a la col·lecció Macba
Imatge il·lustrativa
El Museu d'Història de Catalunya acull una exposició fotogràfica sobre el centre penitenciari
Imatge il·lustrativa
L'il·lusionista omplirà de màgia l'escenari Brossa fins que arribin els Reis
Imatge il·lustrativa
Un anunci denuncia el masclisme que es va ensenyant de generació en generació
Imatge il·lustrativa
Una animació sobre el valor de l'esforç i de la paciència
Imatge il·lustrativa
Un curt animat sobre aprendre a desprendre's de les coses
Imatge il·lustrativa
Una animació ens anima a treure'ns les manies per acceptar-nos com som