La Fundació Vila Casas obre les portes a dues exposicions temporals. A l’Espai Volart, fins al 26 de juny, trobarem Bartolozzi. Laudem vitae (1943-2009): una mostra de 40 peces representatives de la trajectòria de l’artista. Nascut a Pamplona el 1943, fill de pintors i nét del dibuixant i escriptor Salvador Bartolozzi, va ser una figura clau de la pinzellada pop a Espanya. Inspirat per David Hockney i Richard Hamilton, va mostrar l’interès per la vida senzilla, en una obra que explorava contínuament les possibilitats de la nova figuració en clau eròtica, lúdica i poètica. La seva expressió és fruit del record, del somni, de l’enyorança i de l’experiència amb la natura.
Autoretrato camiseta cama (1976), exposició Bartolozzi. Laudem vitae (1943-2009)
Foto: Maria Alzamora
Bartolozzi s’identificava amb l’estil pop anglès, amb l’interès per l’observació de la natura i del seu entorn. Defensava el retorn a l’objecte i a la realitat quotidiana, sovint sota la influència de tendències expressionistes. Va ser així com va formar part durant la dècada dels 70 de tots els artistes que reivindicaven una nova figuració.
Corazón cayendo por las escaleras (1990), exposició Bartolozzi. Laudem vitae (1943-2009)
Foto: Maria Alzamora
Amb peces inspirades en l’erotisme de la vida quotidiana, l’objectiu de Bartolozzi era fer un art proper, que tothom pogués entendre.
Dos Gracias Cerámica (1973), exposició Bartolozzi. Laudem vitae (1943-2009)
Foto: Maria Alzamora
L’exposició L’escala de l’enteniment. Ramon Llull, 1316-2016, que es podrà veure a l’Espai Volart 2 fins al 17 de juliol, emmarcada dins l’any Llull, és un homenatge al filòsof. El pintor Alfonso Alzamora (Barcelona, 1951) conjuga l’art, la filosofia i les matemàtiques per interpretar el món lul·lià. Ho fa a través d’objectes cúbics i de formes geomètriques. És així com L’escala de l’enteniment ens ensenya un camí de vuit esglaons que condueix a la perfecció, al coneixement de Déu. L’artista hi arriba a través de valors simètrics. L’arbre de la ciència, un oli damunt de tela en què s’hi perfila la silueta d’una escorça i de desenes de branques, també és una aproximació a l’univers de Ramon Llull.
L’arbre de la ciència, una de les obres cabdals de Ramon Llull, es representa com un mural que té gairebé vuit metres d’amplada. A dins de l’arbre hi ha la cal·ligrafia, el que coneixem, i a fora l’espai vermell simbolitza el que no sabem. Per tant, l’arbre creix amb relació al que anem aprenent.
L’arbre de la ciència. Alfonso Alzamora. 2015, exposició L’escala de l’enteniment. Ramon Llull, 1316-2016
Foto: Maria Alzamora
El punt d’unió de tota l’exposició és el cub. El cub representa per a Llull una veritat essencial, perquè és una figura que no es dóna espontàniament a la natura: es representa com una obra feta per l’home.
L’escala de l’enteniment i Dona Ambrosia, exposició L’escala de l’enteniment. Ramon Llull, 1316-2016
Foto: Maria Alzamora
Alfonso Alzamora ha fet una maqueta amb cinquanta cubs distribuïts en l’espai, trenta-sis dels quals es posen d’acord per crear l’escala de l’enteniment. Dels altres, n’hi ha uns que estan tallats d’una forma obliqua i sembla que travessin les parets. Això simbolitza el contrast entre el que sabem i el que encara desconeixem.
L’escala de l’enteniment. Alfonso Alzamora. 2016, exposició L’escala de l’enteniment. Ramon Llull, 1316-2016
Foto: Maria Alzamora
L’escala de Ramon Llull té vuit esglaons, cadascun dels quals és un nivell de creixement espiritual. Alfonso Alzamora juga amb la simetria per trobar l’harmonia, l’equilibri.
L’escala de l’enteniment. Alfonso Alzamora. 2008, exposició L’escala de l’enteniment. Ramon Llull, 1316-2016
Foto: Maria Alzamora
Alfonso Zamora ens explica què trobarem a l’exposició L’escala de l’enteniment. Ramon Llull, 1316-2016:
