14 pensaments

El viatge vital de Bruce Chatwin

14 reflexions de l'escriptor, que creia que «moure's és el millor remei per curar la melancolia»

| 17/01/2019 a les 00:25h
Especial: 14 pensaments
Arxivat a: Finestres, Bruce Chatwin, caminar, viatge, reflexions, 14 pensaments
Bruce Chatwin va néixer a Sheffield el 13 del maig de 1940 i va morir a Niça el 18 de gener del 1989. Viatger i escriptor, a cada nou trajecte reivindicava la llibertat, la necessitat d'escapar de la multitud. No era estrany que fos enemic d'un turisme que considerava massa banal. Després de trepitjar amb els peus de la curiositat la Patagònia, i de compartir l'experiència en el que seria el seu primer llibre, es va convertir en una icona de la literatura de viatge. Redefinint-la, donant-li un gir. Així, seduït pel que descobria, seduïa qui el llegia. El recordem amb 14 reflexions que ens conviden a explorar.
 

Foto: Lord Snowdon

 

1. Hem d'aprendre a viure sense objectes. Com més objectes posseïm més ens hauríem d'espantar: tenen la capacitat de ficar-se dins de l'ànima i dir-li què ha de fer.

2. Moure's és el millor remei per curar la melancolia.

3. Qui trepitja el desert descobreix dins seu una calma primitiva, que potser és el mateix que la pau de déu.

4. La veritable casa de l’home no és pas una casa, sinó la carretera. La vida és un viatge que s’ha de fer caminant.

5. Cal no perdre les ganes de caminar. Estar quiets ens emmalalteix.

6. Quan estava de viatge, perdre el passaport era l'última de les meves preocupacions, però perdre la llibreta hauria estat una catàstrofe.

7. Qui no viatja no coneix el valor dels homes.

8. El canvi és l'única cosa per la què val la pena viure. No asseguis mai la teva vida davant d’un escriptori.

9. El viatge no només amplia la ment: li dona forma.

10. Caminar és una virtut, fer turisme és un pecat mortal.

11. Per al nòmada, moure’s és una qüestió de moralitat.

12. Necessitem, com l’aire que respirem, la diversió, les distraccions, la fantasia, els canvis de modes, de menjar, d’amors i de paisatges.

13. Un s’evadeix sempre per tornar.

14. No tinc cap religió especial. El meu déu és el déu dels caminants. Si camines prou, probablement no te’n farà falta cap altre.
 

Foto: Jens Schott Knudsen

COMENTARIS

Te raò
Albert Crespo, 13/05/2016 a les 12:25
+1
-0
Val la pena llegir.lo amb calma i pensar que...te raò
Molt bones reflexions
davidnezan, 18/01/2017 a les 17:52
+1
-0
Si voleu reflexionar i filosofar sobre la vida... us presento el meu blog:


Segur que trobeu algun article que parla de vosaltres... no dubteu en comentar-me el que vulgueu!!! Una forta abraçada viatget o viatgera!!!

FES EL TEU COMENTARI

D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.
Imatge il·lustrativa
La Universitat de Barcelona programa un cicle de quatre concerts
Imatge il·lustrativa
Catorze equipaments de Barcelona obren al públic els seus espais restringits
Imatge il·lustrativa
El Museu Picasso dedica una exposició a la relació de l'artista malagueny amb Paul Éluard
Imatge il·lustrativa
Dos centres cívics proposen tallers inspirats en el dissenyador Victor Papanek
Imatge il·lustrativa
Un vídeo mostra com reaccionen les persones davant el dubte i la por
Imatge il·lustrativa
L'anunci dels Gaudí parla del poder del cinema i de l'empoderament femení
Imatge il·lustrativa
L'educador David Dunning diu que «sovint sobrevalorem les nostres habilitats»
Imatge il·lustrativa
Lera Boroditsky diu que «es perd prop d'un idioma a la setmana»