14 pensaments

El viatge vital de Bruce Chatwin

14 reflexions de l'escriptor, que creia que «moure's és el millor remei per curar la melancolia»

| 17/01/2019 a les 00:25h
Especial: 14 pensaments
Arxivat a: Finestres, 14 pensaments, reflexions, viatge, caminar, Bruce Chatwin
Bruce Chatwin va néixer a Sheffield el 13 del maig de 1940 i va morir a Niça el 18 de gener del 1989. Viatger i escriptor, a cada nou trajecte reivindicava la llibertat, la necessitat d'escapar de la multitud. No era estrany que fos enemic d'un turisme que considerava massa banal. Després de trepitjar amb els peus de la curiositat la Patagònia, i de compartir l'experiència en el que seria el seu primer llibre, es va convertir en una icona de la literatura de viatge. Redefinint-la, donant-li un gir. Així, seduït pel que descobria, seduïa qui el llegia. El recordem amb 14 reflexions que ens conviden a explorar.
 

Foto: Lord Snowdon

 

1. Hem d'aprendre a viure sense objectes. Com més objectes posseïm més ens hauríem d'espantar: tenen la capacitat de ficar-se dins de l'ànima i dir-li què ha de fer.

2. Moure's és el millor remei per curar la melancolia.

3. Qui trepitja el desert descobreix dins seu una calma primitiva, que potser és el mateix que la pau de déu.

4. La veritable casa de l’home no és pas una casa, sinó la carretera. La vida és un viatge que s’ha de fer caminant.

5. Cal no perdre les ganes de caminar. Estar quiets ens emmalalteix.

6. Quan estava de viatge, perdre el passaport era l'última de les meves preocupacions, però perdre la llibreta hauria estat una catàstrofe.

7. Qui no viatja no coneix el valor dels homes.

8. El canvi és l'única cosa per la què val la pena viure. No asseguis mai la teva vida davant d’un escriptori.

9. El viatge no només amplia la ment: li dona forma.

10. Caminar és una virtut, fer turisme és un pecat mortal.

11. Per al nòmada, moure’s és una qüestió de moralitat.

12. Necessitem, com l’aire que respirem, la diversió, les distraccions, la fantasia, els canvis de modes, de menjar, d’amors i de paisatges.

13. Un s’evadeix sempre per tornar.

14. No tinc cap religió especial. El meu déu és el déu dels caminants. Si camines prou, probablement no te’n farà falta cap altre.
 

Foto: Jens Schott Knudsen

COMENTARIS

Te raò
Albert Crespo, 13/05/2016 a les 12:25
+1
-0
Val la pena llegir.lo amb calma i pensar que...te raò
Molt bones reflexions
davidnezan, 18/01/2017 a les 17:52
+1
-0
Si voleu reflexionar i filosofar sobre la vida... us presento el meu blog:


Segur que trobeu algun article que parla de vosaltres... no dubteu en comentar-me el que vulgueu!!! Una forta abraçada viatget o viatgera!!!

FES EL TEU COMENTARI

D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.
Imatge il·lustrativa
La Fundació Josep Irla proposa un cinefòrum sobre la lluita pels drets de les dones
Imatge il·lustrativa
Els més petits i la creació es troben al festival de literatura i arts infantil i juvenil
Imatge il·lustrativa
L'escola Frederic Mistral-Tècnic Eulàlia ens convida a conèixer el seu projecte educatiu
Imatge il·lustrativa
Dani Espasa dirigeix l'orquestra els Vespres d'Arnardí al Palau de la Música
Imatge il·lustrativa
Una animació de Pixar ens consciencia sobre el patiment innecessari que viuen molts gossos
Imatge il·lustrativa
14 reflexions de Rita Pierson, que diu que «l’ensenyança i l’aprenentatge han de portar alegries»
Imatge il·lustrativa
Una escena relata com es viu per dins i per fora la síndrome d'Asperger
Imatge il·lustrativa
14 coses que diu el personatge del professor interpretat per Sergi López a l'obra de Juan Mayorga