Una mà amiga

Il·lustració: Eva Armisén

Sures sense flotador i nedes per lliure. Però un vintivuitdenovembre de fa quinze hiverns més una primavera –era dimarts– se’t van desmaiar els braços i els peus i els dits i el cor. Vas tenir sort: un tros ingenu de tu se’n va anar al fons del fons, però no et vas ofegar sencera.

Ell potser no sap que va evitar un naufragi. O no ho recorda. Devia arxivar la teva trucada i la vostra trobada en un disc extern del cervell, amb la informació que si s’esborra no passa res. Tu en tens còpia de seguretat al disc dur i en una llibreta de tapes verdes on vas prendre apunts en diferit dels seus consells.

Ell potser no ho sap o no ho recorda i més aviat l’espantaries, si avui que heu quedat per dinar li comentessis –entre els macarrons ecològics i l’hummus de mongetes i xirivia quilòmetre zero– que ets la que ets gràcies a aquell ara vinc, gràcies a aquell dóna’m la mà i et trec de l’aigua.

A ell potser se li ha esborrat del cap. Però tu no ho oblidaràs mai de la vida, que te la va salvar.

Eva Piquer

Evasions

El teu lloc al món

Eva Armisén, la vida y una sonrisa

Eva Armisén, la vida i un somriure

Sota els mateixos cels

I de cop tot encaixa

Comentaris

RFC maig 17, 2016 | 23:54

M'agraden els teus articles. Tan sols volia afegir que no sempre és una ma amiga, la que et salva, pot ser allò, qualsevol cosa, com la música. Y tampoc se n'adona ningú que estas enfonsan-te però poc a poc, nota a nota, vas enfilant-te pel pentagrama de la teva vida. Felicitats per la revista.

45

4

Respon
Sali maig 18, 2016 | 09:18

Sempre n'hi ha una, subjecte o objecte. Cal només una miqueta d'energia als ulls o a la oïda i allà està. A vegades en forma de dubte convertit en pneumàtic per no sentir-te del tot víctima. Però l'àncora sempre hi és. Segur. Gràcies pels teus articles directes al cor o a l'ànima.

4

0

Respon
Bernat maig 18, 2016 | 11:05

Prosa que s'acosta a la poesia. Eva, m'agrada el que escrius, i com ho escrius. Dius moltes coses amb poques i maques paraules.

8

0

Respon
Eduard López Mercadé maig 19, 2016 | 10:44

Igual que el mapa de les interseccions diàries amb altres persones, de les quals som conscients, existeix el de les interseccions amb altres vides, de les quals no ens adonem o potser hi no parem esment. O encara més, aquest segon mapa, invisible als nostres ulls -no en els dels altres que s'han creuat amb nosaltres- és més gran encara, més extens, com la part submergida de l'iceberg. Sospito que escriure és una de les maneres més usuals de crear interseccions que influeixen en lectors, i que l'escriptor no coneix ni n'és prou conscient. Aquest mateix article teu, Eva, pot crear aquesta esfera d'influències, com la mà que s'estén cap al nedador exhaust, a punt de defallir.

5

0

Respon
glòria olivella maig 24, 2016 | 11:17

Una mica tristoia encara la del mini vestit blau mediterrani i cabells xops. Recent salvada, però tranquil·la ja. Acaronada pel polze i a punt de deixar-se caure enrere per descansar finalment! sobre la chaise longue de quatre dits protectors. Us llegeixo i us miro. Us miro i us llegeixo. Quina comunió més fantàstica Eva-Eva.

1

0

Respon