La prova (gairebé) científica del masclisme

Les dones que han passat a ser homes admeten que en molts aspectes se'ls ha simplificat la vida

| 22/05/2016 a les 18:23h
Especial: Visions
Arxivat a: Cambres pròpies, feminisme

Foto: Pinterest


Tant tu com jo sabem que el món és masclista, que perviuen uns models de gènere que associen la masculinitat a l'èxit social i la feminitat a la submissió. Però només les persones que han decidit viure amb una identitat diferent de la que els van assignar en néixer han experimentat de primera mà els beneficis i inconvenients d'estar en una i altra banda. I, en efecte, les dones que han passat a ser homes admeten que en molts aspectes se'ls ha simplificat la vida, mentre que els que han fet el camí invers han vist perdre uns privilegis que donaven per descomptats.
 
Dintre del col·lectiu transsexual, els que fan el trànsit de dona a home ho tenen bastant més fàcil. Primer, perquè passen més desapercebuts que els que fan el camí invers. Un home baixet no crida tant l'atenció com una dona alta: s'estalvien mirades interrogatives i pateixen menys transfòbia. I, sobretot, perquè tasten en primera persona els avantatges de ser home en una societat masclista i misògina. Els noten més que ningú: poden comparar el tracte que reben ara amb el que rebien abans.
 
Ho llegeixo en un reportatge de Charlotte Alter a la revista Time: "Molts dels homes trans que he entrevistat no eren tan conscients dels handicaps laborals amb què topen les dones. Fins que van passar a ser homes i, de la nit al dia, van veure com els seus èxits s'amplificaven i els seus passos en fals es minimitzaven". Van guanyar autoritat i respecte professional, els van oferir feines millors i més ben pagades. I van confirmar l'existència d'actituds sexistes que ja sospitaven: molts homes, quan estan entre ells, es dediquen a menysprear per sistema les seves col·legues.
 
En James Gardner és un locutor de ràdio canadenc. Quan era la Sheila Gardner i llegia les notícies, els oients no n'hi perdonaven ni una: trucaven a l'emissora per queixar-se dels errors que cometia, per minúsculs que fossin. Ara s'equivoca tant com abans, però el telèfon de la centraleta ha deixat de sonar. "Jo sóc la mateixa persona, però els oients són menys crítics amb en James que amb la Sheila".
 
En canvi, la Joan Roughgarden ha fet un mal negoci: ha passat d'home a dona. Quan aquesta professora de biologia a Stanford enviava a un mitjà un article signat amb un nom masculí, l'hi acceptaven gairebé a l'acte. "Després de la meva transició, em resulta més difícil que em publiquin articles, que m'atorguin beques i tot plegat. Si ets home, la societat dóna per fet que ets competent fins que no demostris el contrari. Si ets dona, se't considera incompetent d'entrada i et toca demostrar que no ho ets".
 
A part dels problemes que es poden derivar d'un trànsit que sempre és complicat, les dones trans han d'aprendre a viure en un desavantatge cultural. "De cop i volta, el món es torna perillós i precari –explica la nord-americana Julia Serano, dona trans i escriptora–. Una cosa és saber que el privilegi existeix i una altra, perdre'l".
 
L'experiència dels transsexuals s'acosta (una mica) al mètode científic: s'aïlla i altera el gènere d'una persona però se'n mantenen les altres variables, com ara la professió, la classe social, la personalitat, les habilitats o el talent. I permet corroborar una evidència prou sabuda per tu i per mi: que la igualtat encara és un repte pendent.
 

COMENTARIS

No s'aïlla cap variable
Anònim, 26/05/2016 a les 11:56
+1
-0
L'experiment és interessant, però és fals afirmar amb tan poques salvetats que l'única variable alterada és el sexe.

Que un home que esdevé dona no només és més visible i percatable, sinó que està molt més mal vist socialment que a l'inrevés és una nova variable que s'afefeix i que per tant no permet aïllar el canvi de sexe ni afirmar proximitat amb el mètode científic.

Per altra banda, la paraula "evidència", en català, no té el significat de "prova", com en anglès.
?
Anònim, 26/05/2016 a les 13:40
+0
-2
Ser dona també te els seus punts a favor en aquesta societat, els quals, un home mai tindrà. Es un error generalitzar el masclisme en tots els aspectes socials, i més avui en dia.
Valorar resultats sobre casos puntuals en els quals es compara professionalment (com en el cas dels locutors) a dues persones de diferent sexe, utilitzant solament el seu sexe com a variable comparativa i així doncs oblidant altres variables, com podrien ser la simpatia, originalitat, habilitat..., demostra una valoració poc elaborada, o fins i tot, manipulada.
Per a l'anònim 2
Mariona T M, 28/05/2016 a les 16:33
+3
-0
Benvolgut ,

Em dius alguns punts a favor de ser dona a la nostra societat, avui dia? De debò que no els trobo.

Parles de "valoració manipulda". Em semblaque hi ha un malentès. Tu creus que, en canviar el sexe, algú esdevé més o menys simpàtic, original o hàbil? En principi aquestes variables es deuen mantenir.
Estic molt d'acord amb l'anàlisi d'Eva Piquer.

Salutacions
No és ciència, és activisme tendenciós
J.M. Linares, 28/05/2016 a les 17:49
+0
-0
Des del punt de vista d'un guionsta, em permeto donar-li un consell a l'Eva Piquer a l'hora d'explicar històries: no malgastem una premisa interessant subratllant en excés i exagerant tant la tesi que volem demostrar. Per què arribem a la caricatura. Veiem algunes "perles" de l'article:

"perviuen uns models de gènere que associen la masculinitat a l'èxit social i la feminitat a la submissió" [...] "tasten en primera persona els avantatges de ser home en una societat masclista i misògina" [...] "van passar a ser homes i, de la nit al dia, van veure com els seus èxits s'amplificaven i els seus passos en fals es minimitzaven".

"En James Gardner és un locutor de ràdio canadenc. Quan era la Sheila Gardner i llegia les notícies, els oients no n'hi perdonaven ni una: trucaven a l'emissora per queixar-se dels errors que cometia, per minúsculs que fossin. Ara s'equivoca tant com abans, però el telèfon de la centraleta ha deixat de sonar. "Jo sóc la mateixa persona, però els oients són menys crítics amb en James que amb la Sheila".

"Després de la meva transició, em resulta més difícil que em publiquin articles, que m'atorguin beques i tot plegat. Si ets home, la societat dóna per fet que ets competent fins que no demostris el contrari. Si ets dona, se't considera incompetent d'entrada i et toca demostrar que no ho ets".

Llegint l'article no puc més que compadir aquests transexuals que han comés el grandíssim error d'entrar a l'infern per la via del canvi de gènere. I de pas, compadeixo a totes les que com l'Eva Piquer, pensen que encara vivim en un món on ser dona és sinònim de submissió, on de la nit al dia, pel sols fet de ser home, se t'obren les portes del triomf de bat a bat, i que, a l'inrevés, "[d]e cop i volta, el món es torna perillós i precari". Caram, no n'era conscient dels immensos perils de ser dona a Occident al segle XXI. I crec que moltes dones i noies que veig cada dia pel carrer tampoc ho són.

Gràcies per obrir-me els ulls! Però no confonem Ciència amb activisme tendenciós, si us plau.

FES EL TEU COMENTARI

D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.
Imatge il·lustrativa
La Fundació Vila Casas acull als seus Espais Volart una mostra de l'obra de l'artista
Imatge il·lustrativa
Concerts, exposicions i xerrades recorden què va representar la beatificació del Dr. Josep Oriol
Imatge il·lustrativa
La comèdia «Afanys d'amor perduts» de William Shakespeare es pot veure al TNC
Imatge il·lustrativa
La Fundació Vila Casas porta aquesta exploració de la identitat al Museu Can Mario
Imatge il·lustrativa
L'actriu va dansar al ritme de melodies catalanes a la pel·lícula «Secret People»
Imatge il·lustrativa
Fa una dècada canviàvem la nostra atenció en el treball cada 3 minuts, ara ho fem cada 45 segons
Imatge il·lustrativa
Una animació de Pixar reflexiona sobre allò que guanyem quan acceptem els altres tal com són
Imatge il·lustrativa
Una animació reflexiona sobre la necessitat de fer-nos nostra la vida