Ailan Laboile

Som sis germans

Un pare ensenya com és la vida de la seva família nombrosa

Ailan Laboile és un fotògraf francès, pare de sis fills que viuen al mig del camp, i ha retratat el que avui és un fet excepcional: tenir una família així de nombrosa. Amb el contrast del blanc i el negre, amb la vitalitat i la naturalitat de cada germà i germana, el seu pare ens ensenya com comparteixen la vida a mesura que es van fent grans.

1.

Foto: Ailan Laboile

10.

Foto: Ailan Laboile

11.

Foto: Ailan Laboile

12.

Foto: Ailan Laboile

13.

Foto: Ailan Laboile

14.

Ailan Laboile

Ailan Laboile Camp Família Fotografia Galeria Germans Mare

El part d’una persona trans

Els monstres de casa meva

Hem sobreviscut

Homes, no és qüestió d’ajudar

Parir a casa

Comentaris

Anònim maig 24, 2016 | 22:07

Identificada amb algunes de les fotogràfies

12

0

Respon
Anònim maig 25, 2016 | 14:16

A la Mina es veu ...pero clar alli ja no fa gracia?

18

7

Respon
Anònim maig 30, 2016 | 09:21

Entenc que hi ha families que es veuen valents de tenir mes de dos fills, si els pots mantenir i no els hi ha de mancar res, perfecte!, són molt boniques les fotos, molt... francament una situació si més no, complicada, chapeau per aquesta familia, però sis fills avui en dia no és el model lògic.

2

10

Respon
Anònim maig 30, 2016 | 09:44

Precioses fotos en blanc i negre.

0

1

Respon
Anònim maig 30, 2016 | 13:20

mai és bon moment de tenir fills, mai tens prou diners per que no els manqui res.... les persones passem bons moments a la feina, perdem feines, en trobem de noves. jo tinc quatre fills i ens en hem sortir i ens en sortim com podem. Mai he entès gent que em compara tenir un fill amb tenir una segona residència...per mi els meus fills són el principal, els hi ho dono tot i ells m'ho donen tot. Veure la relació de germans que tenen no té preu. A vegades menys pot ser més.... em sap molt greu tota la gent que em diu que li hagués agradat molt tenir un fill més,...i no ho van fer... i són moltíssima gent. cal treballar per tirar endavant els fills, siguin un, dos o tres...també respecto molt la gent que escull no tenir-ne, però com a filla d'una família molt humil de tres germans o es va afegir una petita al cap de 14 anys per ser-ne 4, em sap greu que la gent avui en dia parli dels fills com una nosa o com una despesa...la vida de família no és perfecte..i passem dies de tot, però no m'magino cap altre tipus de vida que tingués sentit i que ens fes feliços com a persones!

29

2

Respon
Anònim maig 30, 2016 | 16:09

Cadascu pot fer el que vulgui, jo respecto tot el principal es sentir-se be un mateix i a l'hora amb els altres. Jo tinc un fill es una experiencia marevellosa , pero hi ha mes coses a la vida per gaudir i que tenen molt de senrit, nomes es viu un cop i es fa molt curt.

4

1

Respon
Anònim maig 30, 2016 | 17:01

Molt encertat el comentari de la Mina

5

3

Respon
Lys maig 30, 2016 | 21:02

A França es pot viure amb els ajuts x fills i més a la campanya..Les fotos precioses!

3

1

Respon
Anònim maig 30, 2016 | 23:20

és molt inconscient, ės la contribuciö a la fi de la terra, no éss sostenible..algú ho haviade dir

3

9

Respon
Anònima maig 30, 2016 | 23:43

Som la major de 6 may may, he trobat k fóssim molts, com pensa molta gent. I som ki som gràcies a la meva família,. No la canviaria x res, res!!!!!!

7

0

Respon
Magoo maig 31, 2016 | 09:32

Moltes vegades el problema és extern. Als meus fills (ara ja grans) no els volien acceptar els treballs d'escola fets a mà. Vaig ha ver de lluitar molt perquè no fos així. No teniem ordinador perquè no ens el podiem permetre . Llibres escolars... el gran negoci. Què ha passat amb els dictats dels problemes de mates, que alhora treballaves llengua? Ara tens el llibre de text i el d'exercicis... per a cada assignatura!!! Ara la meva filla ha de fer la selectivitat. Sabeu que el pagament per fer l'examen no es pot fer d'altra manera si no és amb una targeta de crèdit? Un acord entre universitats i caixa. Si no tens targeta no pots pagar. Això són petits exemples de com està la nostra societat. Jo puc canviar les coses de casa, haig d'educar els meus fills però... comencin els polítics a canviar coses perquè, senyors, les lleis no les fem els pares i mares "de carrer".

6

0

Respon
Anònim juny 14, 2016 | 21:30

Jo tinc tres fills i no puc imaginar el moment que no siguin amb mi. He dusfrutat i disfruto molt i potser hauria tingut un de més, pero ara se que no perque hiha una cosa que creix conforme creixen i son les preocupacions i aqui no podem dir on mengen dos mengen tres. Tenir fills t'omple de moltes alegries i satisfaccions per et carrega amb una motxilla de treball i preocupacions que cada vegada es mes gran, espero ser forta per carregar_la sempre.

5

0

Respon
Josep M abril 12, 2019 | 11:54

Tenir fills és el millor que m' ha passat a la vida. Però és la meva vida i arriba un moment que no pots condicionar-ho tot a fer de pastor del ramat. Els fills han de volar del niu, quan abans millor, i els pares, hem de saber trobar motius per gaudir de la vida sense els fills. Respecte total per qui no vol ser pare, per qui vol ser pare d' un, de dos o de deu. Amb el que no estic d' acord és amb qui es queixa del progrés. Pagar amb targeta? Un luxe! Tant de bo desapareguin els diners en paper o monedes. El progrés és bo per se. El convertim en un problema quan no sabem trobar l' equlibri entre progrés i conservar el medi ambient. Més diners de plàstic i menys plàstics!

1

1

Respon