Foto: Lorenzo Gonzá lez
Les 14 cancóns més especials de Joel Fortuny, productor i community manager del Canet Rock, i el motiu pel qual les ha escollides són:
Catalluna, Companyia Elèctrica Dharma: Catalluna és una de les cançons referents de l’Elèctrica Dharma més enllà de temes com La Presó del rei de França o Inana. He crescut amb ella i per a mi aquesta cançó de l’Esteve té un component emocional i familiar molt fort, fins al punt que la porto tatuada al braç.
Quan et sentis de marbre, Gossos: Des de petit he format part d’un agrupament escolta i guia (AEiG Mn Puig i Moliner del barri de Sants). Moltes nits amb els companys i companyes acabàvem amb una guitarra cantant aquesta cançó. Em provocava un sentiment d’enyorança pel record de no veure els pares durant els campaments.
Per una copa, Lax’n’Busto: Va ser un dels primers grups que vaig conèixer juntament amb altres com Els Pets i Gossos. Simplement em genera molt bon rotllo i adrenalina en estat pur.
Someone Like You, Adele: Haver anat al cau ha marcat gran part de la meva vida. Aquesta cançó em transporta a un moment molt íntim que vàrem viure per la pèrdua d’una companya de ruta.
La gent vol viure en pau, Companyia Elèctrica Dharma: S’ha acabat convertint en un himne de reivindicació social per a molta gent de les terres catalanes. Al principi de la cançó, Josep Fortuny, que malauradament ens va deixar fa uns anys, recita un text preciós amb una energia desmesurada. Cada cop que l’escolto em fa pensar en ell.
I Wish That, Herman Düne: Els meus estius, des de fa anys, els he passat a un petit poblet de l’Empordà, el Port de la Selva. Aquesta és una cançó que sempre que l’escolto em recorda els dies d’estiu i de platja.
La vuelta al mundo, Txarango: Quan va sortir aquesta cançó era un any de molts canvis per a mi. A l’abril la promotora SunMusic, organitzadora de Canet Rock, em va contractar com a community manager. Per a mi allò va ser la millor recompensa pels anys d’esforç. Quan vaig escoltar tots els artistes que sortien al cartell del 2014 aquesta cançó em va entrar de cop i es va acabar convertint en la primera que sonava cada dia quan arribava al despatx.
Temps de canvis, Beth: Com ja us podeu imaginar, un productor i community manager cada any té canvis laborals i nous projectes. Aquesta cançó parla justament d’això, i per això m’agrada.
Better Together, Jack Johnson: La meva mare és molt fan d’aquest artista i un dia em va ensenyar la seva discografia. Recordo estar hores escoltant tota la seva música que em va atrapar ben aviat.
Gang of Rhythm, Walk Off The Earth: La careta del programa El foraster de TV3 ha aconseguit que no em pugui treure aquesta cançó del cap. Sempre em recorda els meravellosos llocs que tenim a Catalunya i que molts cops desconeixem o no apreciem prou i és una pena.
The Night Is Over, Pablo and The Appleheads: Un dia em va arribar a les mans el seu primer disc i la primera vegada que el vaig escoltar em va submergir en un mar de melancolia i de festa. Des d’aquell dia no he deixat de seguir-los.
Esbarzers, La Gossa Sorda: Aquesta cançó em va enganxar al moment. Segurament a molta gent li ha passat, és aquell típic instant en què escoltes una cançó de festa, obres el Shazam per saber com es diu i l’acabes posant a la llista.
Barcelona, George Ezra: Un dels llocs on també he treballat ha estat a les oficines de la Sala Sidecar de Barcelona com a community manager. En aquelles oficines, la música ens acompanyava durant tota la nostra jornada laboral. Un dia el Roberto (el meu tiet i propietari de la sala) em va fer conèixer aquesta cançó que ha acabat sent part de la banda sonora del meu dia a dia.
Temerario, Itaca Band: Cada cop que inicio un projecte hi ha una cançó que m’acompanya i en el meu cap l’acaba representant. En aquest cas, he afegit Itaca a la playlist diària mentre treballo per preparar un Canet Rock brutal.
