25 anys sense Montserrat Roig

Fraga ens vol violar

O sigui que se’ns ha acabat la relativa tranquil·litat, a les dones d’aquest país

La dona conscient de ser dona

| 31/05/2016 a les 19:07h
Especial: 25 anys sense Montserrat Roig
Arxivat a: Biblioteca, Montserrat Roig, Fraga, articles, pensaments
Vint-i-cinc anys després de la mort de Montserrat Roigcom a homenatge i reivindicació d'una autora necessària, recuperem cada setmana un article de l'escriptora, il·lustrat per Cristina Losantos.
 

Il·lustració: Cristina Losantos



Jo creia que en Fraga ens volia ben casadetes, endreçadetes i polidetes. Jo creia que en Fraga —i l’estol de mascles encorbatats i nostàlgics— ens volia només mares sublimades i amb un kleenex permanent a la mà per a netejar la candela dels fills que hem anat fent per aquests mons de déu i de l’amor. Jo creia que en Fraga només ens volia ben netes i sempre a punt, com girl scouts amatents, per a endreçar calaixos, clenxinar criatures, rebre visites i comanar minyones —això les dones que ell coneix, és clar—, anar a la plaça, posar-nos rul·los cada dissabte a la nit abans de fer l’amor amb els nostres marits cansats d’una setmana de treball més aviat feixuga. Jo creia que per a en Fraga les dones érem bellesa i poesia. Érem l’àngel de totes les aspiracions masculines, les muses de totes les frustracions edipianes, el repòs dels guerrers, de tots aquests guerrers que ahir s’arraparen al carro de la dictadura i avui fan el saltironet de la cardina amb la democràcia. Jo creia, en fi, que gràcies a en Fraga el matrimoni continuaria indissoluble, la família, el municipi i el sindicat inalterables i que nosaltres, les dones, continuaríem essent tractades com a reines cada nit, al llit, enmig de vànoves de color blau cel, empeses pel desig davant d’aquests homes que són capaços de cridar: “¡la calle es mía!”
 
Però res de tot això: la frustració ha estat immensa en llegir una de les darreres declaracions del cavaller Fraga. En aquestes declaracions, en Fraga deia que defensaria —ell i els seus— la dona “violentada”. O sigui que se’ns ha acabat la relativa tranquil·litat, a les dones d’aquest país. Ara ja no ens queda l’esperança d’endreçar calaixos o netejar culs de criatures. Ara ja no podem témer només ésser violentades una vegada a l’any, segons les estadístiques. Ara haurem de ser violades a fi que el cavaller Fraga ens demostri la seva virilitat i la seva disponibilitat per a defensar les nostres febleses.
 
Però, què passarà si no ens deixem violar fàcilment?
 
Mundo Diario, 1-5-1977

 
 


Article inclòs en el llibre
Montserrat Roig
Diari d'uns anys (1975-1981)

 
© dels articles: hereus de Montserrat Roig 
© foto coberta: Pilar Aymerich
© d’aquesta edició: A Contra Vent Editors, 2008

14 pensaments de Montserrat Roig, aquí.

FES EL TEU COMENTARI

D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.
Imatge il·lustrativa
El Museu de la Vida Rural acull la conferència «La tenora i la barítona»
Imatge il·lustrativa
El Museu de la Vida Rural exposa l'obra de l'artista Lourdes Fisa
Imatge il·lustrativa
El Museu de la Vida Rural impulsa la setena edició del festival RUSC
Imatge il·lustrativa
L'Arxiu Fotogràfic de Barcelona mostra com era la ciutat abans de l'obertura de la Via Laietana
Imatge il·lustrativa
La paraula preferida de l'actor és «sfumatura», que en italià vol dir matís
Imatge il·lustrativa
Una animació sobre el valor de l'esforç i de la paciència
Imatge il·lustrativa
Un vídeo sobre una història d'amor viscuda entre pensaments
Imatge il·lustrativa
El cicle gratuït «Gandules» permet viatjar a diferents dimensions, èpoques i identitats