Foto: Gemma Ventura
Abans d’entrar a la carrera d’humanitats vaig llegir Orlando i a la sinopsi explicaven que Virginia Woolf era molt coneguda per Una cambra pròpia, el vaig trobar i me’l vaig comprar. Ara, a la llibreria, sempre procurem oferir-lo i recomanar-lo.
Si m’agrada tant és perquè el primer que valoro és que defensa el feminisme ben entès. No per destruir l’home, que moltes vegades es confon i sembla que hi hagi una guerra, sinó al revés: per defensar que la dona necessita el seu espai, sense haver de posarse en contra de ningú.
És un assaig molt ben escrit. L’editorial La Temerària en va recuperar el text en català. Això s’agraeix i vaig estar molt contenta quan ho vaig saber, perquè feia molt de temps que només es podia llegir en castellà o en anglès. Moltes de les lectures que he fet després han estat arran de les autores que Virgina Wolf anava citant. Per a mi, ha estat com una porta oberta, com aquella mena de llibres que et porta cap a altres llibres.
És important el que ens adverteix: la novel·la no té genere, és igual que siguis un autor o una autora. No per ser una dona has d’escriure per a dones. El que importa és la ploma i no el sexe de qui escriu. Ho explica sense haver de destruir res. A vegades a la llibreria et diuen: vull regalar un llibre a una senyora de cinquanta anys. La nostra feina és anar més enllà del prejudici, que moltes vegades és inconscient, i investigar què volen dir aquests cinquanta anys.
Aquest llibre és una forma dobrir els ulls. Una cambra on poder crear. On poder ser.
El llibre recomanat
Títol: Una cambra pròpia
Autor: Virgina Woolf
Traductor: Helena Valentí
Editorial: La Temerària
Any d’edició: 2014
Qui el recomana
Llibreria: Casa Usher
Adreça: c/ Santaló, 79 (Barcelona)
La cuiden: Gerard Granados, Maria F. Serra, Anna Arranz.
L’ànima de la llibreria: El Nadal del 2014, durant 40 dies, vam fer el Verkami per obrir la llibreria. Vam aconseguir 11.000 euros amb l’ajuda d’amics i familiars, però també dels qui venien i ens deien: és que jo sóc del barri i em fa molta il·lusió que hi obriu una llibreria. Vam poder fer comunitat abans de començar. La llibreria volíem que fos un lloc en què la gent volgués estar-hi i, a més, estar-hi a gust. Per això també servim cafès i vins. Ens agrada que quan trien un llibre, el puguin fullejar amb tranquil·litat, seient, sense presses. Que la llibreria faci una mica de cambra. L’edifici és del 1910, i el 1928 hi van obrir una bodega. A la part de dins hi havia la vivenda dels propietaris. Hem volgut mantenir l’estructura de la casa, adaptant-la a una llibreria. A l’antiga cuina és on tenim els llibres pràctics, de salut o de viatges, i al que era una habitació hi ha la part d’infantil. El menjador és per al club de lectura i per a les presentacions que fem a l’hivern. I quan ve l’estiu les fem al pati. Que hi hagi gent passejant ens agrada, perquè ens sentim acompanyats.
Foto: Gemma Ventura
