Coses així

Canvi d'armaris

Et convindria tenir sempre a mà els amics que t'han abrigat amb un t'estimo o un sóc aquí

| 05/06/2016 a les 20:27h
Especial: Coses així
Arxivat a: Cambres pròpies, coses així

Foto: chicageek


Tens un vestit per estrenar de color cel de migdia. Te'l vas comprar el juliol passat, a les primeres rebaixes, just abans que l'estiu es disfressés d'hivern. Comproves que encara t'entra i li promets per dins que aquest any no el deixaràs tant de banda.  
 
Enfilada en una escala, vas llançant damunt del llit les caixes on guardes els jerseis de llana quan fa calor i les samarretes de tirants quan fa fred. L'habitació esdevé un camp de batalla. També sotmets a examen les peces ni massa gruixudes ni massa primes que tenen un lloc fix a l'armari. N'hi ha que s'han encongit per un d'aquells misteris, però no t'hi fas mala sang. Regalaràs els texans que et van estrets al fill adolescent, i avall.
 
Voldries desar ben lluny el mal de cap, les incerteses, els somnis abaratits i la sospita que el millor ja ha passat. T'hauries de desprendre de la roba que no et poses, de les relacions tòxiques i de les culpes que no són culpa teva ni t'escauen gens. I et convindria tenir sempre a mà els amics que t'han abrigat els últims mesos amb un t'estimo o un sóc aquí. No mereixen ser arraconats al prestatge del per si de cas.
 
Fer el canvi d'armaris és una aposta de futur. Quan el demà s'entela no tens esma per remenar caixes, la prova és que has superat aquest hivern difícil sense baixar la roba de llana de l'altell. Potser tampoc t'hauria calgut: de portes enfora ha fet un fred tímid, gairebé càlid. I ara ja han tornat la primavera i la màniga curta i les sandàlies i els dies llargs. Si no et fes por cridar el mal temps, escriuries que s'acosta un estiu ben blau.
 

COMENTARIS

Fes fora les teves culpes
Anònim, 06/06/2016 a les 09:16
+13
-0
Hi han persones q es senten culpables de tor i per tot.
I la gent q mes y t'estima se n'aprofita.
Llençar per la borda tot aixi m'ha costat i em costa plors.
Pero segueixo intentant q no soc culpable de res.
Reflexió
Anònim, 06/06/2016 a les 11:27
+1
-1
A una persona alcholica, que sempre l'han dit lo géneros, cariños, estimar que regala lo millor que te dins, sense demanar res a cambiar i amb el seus defectes , com tot el monto se le pot denominar una persoa , per una recaiguda, persona non grata i pasar a formar part de relació tóxica. Aquesta es la meva reflexió.
manifest futurista casolà
glòria olivella, 06/06/2016 a les 13:18
+6
-1
El teu escrit c'est moi. Aquesta primavera he començat per la roba. Vull dir que ja tinc preparada una bossa enorme de coses que fa anys que no em poso. I m'he convençut - m'ha costat - que ja no m'agraden. Amb les relaxions antipàtiques i les no-culpes m'espero una mica.
Però per celebrar la blavor imparable, ja m'he posat sandàlies. Ja era hora.
Qué bonic!
Esther Cerro, 07/06/2016 a les 10:10
+0
-0
Qué bonic!
Armaris plens
Anònim, 07/06/2016 a les 12:48
+0
-2
Jo tinc els armaris plens de roba . . . massa roba, això per quan m'aprimi, això per quan m'engreixi, això per estar per casa, això perque em porta records, això perque no se a qui donar-ho i em sab greu llençar-ho . . . No se per on començar ni com posar-mi . . .
Esperança i valorar les bones amistats
Cori RP 07/06/2016 13.35, 07/06/2016 a les 13:35
+4
-0
Les coses que no em poso perquè no m'entren, però m'agraden, les tinc en una caixa. Les que no m'entraran mai més i les que no m'agraden gens les he donat.
La resta, al separarme, com que tinc més espai, les tinc classificades i ben penjades.
Amb les amistats he fet el mateix. Durant anys he captat gent tòxica, homes i dones; gent que he estimat molt i m'han fet mal. M'han decebut. Tinc por, molta, perquè sembla que les capti, venen a mi sense demanar-los-hi.
Les bones amistats, com que són poques, com que m'estimen i ho han demostrat en els mals moments, les tinc molt a mà i les conservo, protegides de la pols, sempre a punt. M'ha costat molts anys adonar-me que tenia gent tòxica al meu voltant. I que no era culpa meva el que estava passant. Tinc esperança i experiència, espero haver-me'n protegit i fer-ho millor a partir d'ara.
Aire
Rosa Maria carbonell, 11/06/2016 a les 15:14
+0
-1
Molt bon article. Es podia sentir com l'aire passava net i pur, entre les teves paraules. Moltes gràcies Eva.
Fora el que no serveix .
Montse prat, 30/06/2016 a les 00:39
+0
-0
Fora el que no serveix i et fa mal .....treuta de sobre el que tens dins el teu cor ,que no et deixa comencar de nou .....vomita trenca llenca i lliberat.....tot tornara a reneixar de nou

FES EL TEU COMENTARI

D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.
Imatge il·lustrativa
El Museu de la Vida Rural tindrà l’exposició «Plàstic» com a pal de paller de la jornada
Imatge il·lustrativa
L’Arxiu Fotogràfic de Barcelona exposa més d'un centenar d'imatges del fotògraf
Imatge il·lustrativa
El Museu de la Vida Rural de l'Espluga de Francolí acollirà un cicle per impulsar la comarca
Imatge il·lustrativa
L'artista explora la relació entre el so i la visió al Macba
Imatge il·lustrativa
L'Antiga Fàbrica Damm acull la presentació del documental «Salvemos nuestro Mediterráneo»
Imatge il·lustrativa
Un vídeo de Greenpeace ens alarma sobre l'excés de plàstic dels supermercats
Imatge il·lustrativa
Animals en perill d'extinció canten «I Dreamed a Dream» del musical «Els miserables»
Imatge il·lustrativa
Una colla de nens ens alerten que les conseqüències de com vivim avui les patiran ells demà