Foto: Gemma Ventura
El protagonista és un cargol que viu a casa amb la seva família però ha d’anar a la guerra. Fa tot el que ha de fer abans de sortir: esmorza, fa exercici, es banya, es posa l’armadura, contesta els missatges i se’n va.
Camí a la guerra troba un munt d’aventures que el van distraient. Cada vegada que s’atura és per ajudar algú. Com que és tot un cavaller va deixant de banda l’objectiu d’arribar al camp de batalla per socórrer una princesa, per indicar el camí a una nena perduda, per desafiar un terrible gegant, per jugar una partida d’escacs amb una vella amiga o per gravar un bolet amb el nom de la seva estimada.
Quan arriba i hi ha l’altre exèrcit preparat per encarar-se s’adonen que és l’hora de dinar. Què fan? Paren tots i dinen junts. I després? Hi ha un gran silenci i sembla que estiguin morts, però estan fent la migdiada, perquè no es pot lluitar amb la panxa plena. Aleshores veuen que s’ha fet tard i tornen cap a casa. El cargol se’n va cap al llit i demà serà un altre dia.
Hi ha moltes referències visuals. Trobes el Dumbo, Pomelo, Elmer, Batman, l’anunci dels cereals, un Lego, la Caputxeta Vermella, el Quixot, unes torres amb la història de Roma escrita. Als més petits els agrada perquè hi ha aventures. Quan ja tenen sis anys a més a més també els hi fa gràcia, associen l’animal amb la lentitud. I a tots els agrada molt que no arribi mai la guerra. De fet, el final ho diu tot: “A la vida hi ha un munt de coses que es poden deixar tranquil·lament per a l’endemà.”
El llibre recomanat
Títol: Un cavaller impetuós
Autor: Gilles Bachelet
Traductor: Pau Joan Hernèndez
Editorial: Editorial Joventut
Any d’edició: 2015
Qui el recomana
Llibreria: Llibreria La caixa d’eines
Adreça: c/ d’Aragó, 367 (Barcelona)
La cuiden: Carme Prims, Laura Adell i Marta Adell.
Quatre pinzellades: Fa vuit anys que tenim la llibreria. Tenim nens que vam enganxar amb tres i quatre anys que ara ja en tenen onze i dotze, i els hem vist créixer entre llibres. Ens agrada molt ser llibreria de barri, construir xarxa. Fem moltes activitats per a adults, però també per als petits, com el club de lectura infantil. Als de 8 i 9 anys els deixem que trïn el llibre i el votin entre tots perquè se’n vagin convençuts del que llegiran. Tenen un mes de marge i després el comentem. Els pregunto si els ha agradat o no, què canviarien de la història, què els crida l’atenció. I veus que els nens són grans crítics, que com més llegeixen més en saben. Els estimulem perquè argumentin i raonin el que pensen, perquè que un nen et digui això m’ha agradat o no és tan vàlid que si ho diu un adult. Després, per exemple, juguem a escriure una ressenya. Per acabar els llegeixo un clàssic adaptat en veu alta. A les escoles del barri estem fent clubs de lectura, vam començar amb un i ja en fem dotze. Fem dues sessions, primer vénen els alumnes d’excursió a la llibreria i estem una hora parlant de llibres. Amb els mestres pactem un llibre, i després vaig a l’escola i el comentem junts.
Foto: Gemma Ventura
