Carta

Mandela: lletres entre reixes

Entens que gairebé vas néixer a la presó? No gaire gent ha tingut la teva experiència

| 12/06/2016 a les 15:52h
Especial: In memoriam
Arxivat a: Biblioteca, presó, Nelson Mandela, carta, Àfrica
Nelson Mandela va néixer el 18 de juliol a Sud-àfrica, on va morir el 5 de desembre del 2013. Va ser detingut i condemnat a cinc anys de presó per abandonar il·legalment el país i incitar a la vaga. Setmanes després, les autoritats van desmantellar el centre d'operacions del CNA (Centre Nacional Africà), des d'on actuava clandestinament, i va començar el Judici de Rivonia. La sentència va glaçar: el 12 de juny de 1964 va ser condemnat a cadena perpètua per sabotatge i conspiració.

El camí cap a l'allibement va ser llarg i difícil, no va arribar fins al 1990. Tot i això, els principis els va mantenir ferms. En el judici ho va deixar ben clar: "He dedicat tota la meva vida a lluitar pels africans. He lluitat contra la dominació blanca i també contra la negra. Defenso l'ideal d'una societat lliure i democràtica. Per aquest ideal estic disposat a morir". Recordem el Nobel de la pau i símbol de lluita contra l'Apartheid llegint-ne una carta que va enviar des de les reixes a la seva filla.

 

Foto: Hulton-Deutsch CollectionCorbis

 

Conversations with Myself by Nelson Mandela (MacMillan Australia)

 

1 de març de 1971

Estimada,

El divendres 5 de febrer d'aquest any vas fer 12 anys i al gener et vaig enviar una targeta en què hi havia la meva felicitació i els bons desitjos. La vas rebre? Ho torno a dir: moltes felicitats.

No és fàcil per a mi creure que Zenani, que només era un nadó l'última vegada que la vaig veure, ara és una noia gran que va a l'Standard V, a l'internat, i aprèn assignatures que mai vaig aprendre a l'escola, com francès, física o matemàtiques. Encara recordo clarament la nit en què vas néixer el 1959. El 4 de febrer d'aquell any, vaig tornar a casa molt tard i vaig trobar que la mare estava molt inquieta. Em vaig afanyar a buscar la tieta Phyllis Mzaidume, i els dos vam conduir la mare cap a l'Hospital Baragwanath. Hi va haver una coincidència remarcable. La tieta Phyllis va néixer el 5 de febrer i en el nostre camí cap a Bara ella esperava que tu nasquessis el mateix dia, i és exactament el que va passar. Quan va tenir la notícia de la teva arribada, ella va ser tan feliç com si t'hagués creat.

El teu naixement va ser un gran alleujament per a nosaltres. Només tres mesos abans, la mare havia passat quinze dies a la presó en circumstàncies que eren perilloses per a una persona en la seva condició. No sabíem quin mal et podria haver fet a tu i a la teva salut, i esn va fer feliços ser beneïts amb una filla sana i bonica. Entens que gairebé vas néixer a la presó? No gaire gent ha tingut la teva experiència d'haver estar a la presó abans de néixer. Només tenies 25 mesos quan me'n vaig anar de casa i, encara que ens vam trobar freqüentment des de llavors fins al gener del 1962, que és quan vaig deixar el país per un curt període, mai vam tornar a viure junts.

Probablement no recordaràs un accident que em va commoure molt en aquell temps i sobre el qual no m'agrada pensar-hi. Cap a finals del 1961 vas ser portada a la casa d'un amic i jo ja estava esperant quan arribaries. No portava ni jaqueta ni barret. Et vaig agafar a coll i durant deu minuts ens vam abraçar i vam parlar. Llavors de cop i volta va semblar que havies recordat alguna cosa. Em vas empènyer cap a un costat i vas començar a buscar a l'habitació. En una cantonada vas trobar la resta de la meva roba. Després d'agafar-la, me la vas donar i em vas demanar que anés a casa. Em vas agafar la mà durant força estona, estirant desesperadament i demanant-me que tornés. Va ser un moment difícil per als dos. Tu senties que us estava abandonant a tu i a la mare, i el que demanaves era raonable. Era similar a la nota que vas adjuntar a la carta de la mare del 3 de desembre de 1965 en què em deies: "Tornaràs a casa el proper any? La mare et vindrà a buscar amb el seu cotxe." [...]



March 1, 1971

My Darling,

Friday the 5th February this year was your 12th birthday and in January I sent you a card containing my congratulations and good wishes. Did you get it? Again I say: many happy returns.

It is not easy for me to believe that Zenani, who was only a baby when I last saw her, is now a big girl in Standard V at a boarding school, and doing subjects I never learnt at school, like French, physical science and maths. I still remember clearly the night when you were born in 1959. On February 4th that year, I returned home very late and found mummy highly restless. I rushed for the late Aunt Phyllis Mzaidume, and the two of us drove mummy to Baragwanath Hospital. There was a remarkable coincidence. Aunt Phyllis was herself born on the 5th February and on our way to Bara she hoped that you would be born on the same date, and that is exactly what happened. When she had of the news of your arrival, she was as happy as if she had created you.

Your birth was a great relief to us. Only three months before this, mummy had spent fifteen days in jail under circumstances that were dangerous for a person in her condition. We did not know what harm might have been done to you and to her health, and were happy indeed to be blessed with a healthy and lovely daughter. Do you understand that you were nearly born in prison? Not many people have had your experience of having been in jail before they were born. You were only 25 months old when I left home and, though I met you frequently thereafter until January 1962 when I left the country for a short period, we never lived together again.

You will probably not remember an incident that moved me very much at the time and about which I never like to think. Towards the end of 1961 you were brought to the house of a friend and I was already waiting when you came. I was wearing no jacket or hat. I took you into my arms and for about ten minutes we hugged, and fussed and talked. Then suddenly you seemed to have remembered something. You pushed me aside and began searching the room. In a corner you found the rest of my clothing. After collecting it, you gave it to me and asked me to go home. You held my hand for quite some time, pulling desperately and begging me to return. It was a difficult moment for both of us. You felt I had deserted you and mummy, and your request was a reasonable one. It was similar to the note that you added to mummy's letter of the 3rd December 1965, where you said: "Will you come home next year? My mother will fetch you with her car." Your age in 1961 made it difficult for me to explain my conduct to you...


El primer càlcul detalla quants anys va estar a la presó, el segon mostra l'edat que tenia quan va ser empresonat per primera vegada i al tercer veiem quants anys tenia quan va ser alliberat.

Conversations with Myself by Nelson Mandela (MacMillan Australia)



Mandela va guardar una sèrie de calendaris d'escriptori de les presons de Robben Island, Pollsmoor i Victor Verster, on va ser entre el 1976 i el 1989. Hi anotava el seu dia a dia. El 13 de gener de 1980, demanar llet i té era un esdeveniment, que mostrava com petits detalls eren grans luxes. L'anotació que fa referència a Indira Gandhi mostra com Mandela mantenia el contacte amb el món.

Conversations with Myself by Nelson Mandela (MacMillan Australia)


FES EL TEU COMENTARI

D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.
Imatge il·lustrativa
La ciutat participa al festival amb propostes nascudes al seu Districte Cultural
Imatge il·lustrativa
El Museu de la Vida Rural inaugura una exposició sobre el fet migratori
Imatge il·lustrativa
L'Aula d'Escriptura de l'Ajuntament de Girona obre les inscripcions per al nou curs
Imatge il·lustrativa
El CosmoCaixa exposa les restes fòssils trobades als jaciments del Cerro de los Batallones
Imatge il·lustrativa
Un documental recorre la vida d'una actriu magnètica que va abandonar el cinema als 36 anys
Imatge il·lustrativa
Una animació de Pixar mostra com una mare pateix la síndrome del niu buit
Imatge il·lustrativa
Una animació ens convida a avançar per la vida malgrat tots els malgrats
Imatge il·lustrativa
Un curtmetratge premiat que convida a gaudir del plaer de la lectura